amb el Legislatiu colonitzat, el Poder Judicial cau encara més en mans de l’Executiu
El principal os del Consejo és la seva funció disciplinària. Cada any s'obren uns 40 expedients a jutges
Els nomenaments són terreny abonat per als xocs. El CGPJ eecull, per exemple, als jutges del Supremo, el càrrec més desitjat
El Consejo informa tots els projectes de llei que afectin a drets fonamentals. El Gobierno sempre tem les seves objeccions
El CGPJ ha de defendre als jutges que creuen atacada la seva independència. Ho fa amb declaracions periòdiques
La independència judicial està en risc. Això diu tot el centreesquerra de la justícia espanyola davant la reforma de l’òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que quedarà reduït a la mínima expressió. El sector conservador de la magistratura comparteix aquests recels, però farà de la necessitat virtut.
La conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) no boicotejarà el procés d’elecció dels vocals del Consell, com faran les altres tres, Jutges per a la Democràcia (JpD), Fòrum Judicial i l’Associació Francisco de Vitoria. Però la dreta que sempre ha estat majoritària entre els jutges, comparteix amb els altres tres col·lectius esmentats la sensació de derrota davant la perspectiva d’una cúpula de la justícia a punt de doblegar l’esquena, minvada de competències i de marge de maniobra.
Un cop hagi renovat, la tardor que ve, a la seu del Consell ja no hi haurà cada dia els vint vocals. La cúpula judicial quedarà en mans d’una permanent composta per cinc membres, més el president. Dins del Consell mateix l’opinió majoritària és que es corre el risc que la institució es converteixi en un ens presidencialista, semblant a una colònia del Ministeri de Justícia, en mans d’un escollit amb una petita cort. Fins i tot els més diplomàtics, com Ramon Camp, vocal sortint, veuen indubtable que amb la reforma el Consell quedarà “molt debilitat de capacitats”.
Pel Govern espanyol, aquestes pors no tenen fonament i són queixes per vici. PP i PSOE sempre han volgut controlar el Consell, o almenys desactivar-lo com a potencial contrapoder. Van estar a punt de pactar-ne la reforma, perquè en el fons coincideixen que la cúpula judicial ha comès molts errors i excessos, com els viatges de cap de setmana del dimitit president Carlos Dívar, a Marbella. Consideren que aquesta institució ha degenerat en un cas de macrocefàlia i que la garantia de la independència judicial no té res a veure amb la deriva corporativa que atribueixen al Consell. Entre els dos grans partits (PP i PSOE) i el CGPJ, per tant, hi ha una profunda divisió d’opinions sobre el diagnòstic més adequat sobre els mals de la justícia en general i els de la seva màxima institució representativa en particular.
El PSOE, però, s’ha acabat oposant a la reforma, no tant perquè vulgui salvar el Consell com perquè pensa que la via que ha escollit el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, no és la més adequada per resoldre l’encaix institucional de l’òrgan de govern dels jutges. Els socialistes sempre han defensat l’elecció parlamentària dels vocals del Consell, i el PP va acabar cedint en aquest punt. Però no n’hi ha hagut prou, i el PSOE recorrerà la reforma al Tribunal Constitucional (TC).
El PSOE volia replantejar l’arquitectura de la cúpula judicial, no empetitir-la, però no ha pogut impedir que el funcionament diari del Consell acabi quedant en mans d’un grup reduït. Els cinc vocals de la permanent seran els únics que cobraran el sou íntegre, més de 130.000 mil euros bruts anuals, mentre que els altres quinze percebran dietes austeres quan facin cap a un ple.
Molts es plantegen qui voldrà anar al CGPJ per dietes de 58 euros per a àpats i de 107 per a hotel com a màxima retribució els dies de ple. Ja no hi haurà, doncs, ni sou un alt, ni cotxe oficial, ni secretària, ni viatges ni oripells de cap mena. I sí, en canvi, doble feina, perquè qui sigui magistrat i accedeixi al Consell com a vocal continuarà diàriament al seu jutjat si no forma part de la permanent. I serà prou pitjor formar part de la comissió disciplinària. Els set membres d’aquest ens no faran rotacions i es dedicaran gairebé exclusivament als expedients sancionadors. Al Consell tothom es pregunta qui voldrà aquest caramelet.
8-VII-13, J.M. Brunet, lavanguardia