empreses farmacèutiques que atempten a la lliure competència... i a la nostra salut
Cinc empreses farmacèutiques van ser condemnades ahir per la Comissió Europea a pagar multes per valor de 146 milions d’euros per haver frenat durant més d’una dècada l’arribada al mercat d’una versió més barata d’un conegut antidepressiu, el Citalopram.
Al capdavant dels acords il·legals hi havia la farmacèutica danesa Lundbeck, que va començar a vendre aquest medicament l’any 1989. La patent expirava el 2003 i a partir d’aquell moment qualsevol altra empresa podia fabricar una versió genèrica d’aquest producte, un dels antidepressius més venuts al món. Però quan va arribar el moment, Lundbeck ja s’havia assegurat que no tindria competència.
La investigació de la Comissió Europea ha conclòs que el 2002 la companyia va arribar a acords comercials amb altres farmacèutiques (Merck, Alpharma, Arrow i Ranbaxy) perquè no entressin en aquest mercat a canvi de rebre “desenes de milions d’euros”. Lundbeck haurà de pagar una multa de 93,8 milions d’euros i els fabricants de genèrics que es van deixar subornar, un total de 52,2 milions.
Durant la investigació, la Comissió Europea es va apoderar de documents interns que parlen de la formació d’un “club” els membres del qual es repartirien “munts de $$$” entre si. Lundbeck, segons Brussel·les, també va comprar estocs ja fabricats del genèric de Citalopram per destruir-los i impedir-ne la comercialització.
Aquesta mena d’acords violen les lleis europees de lliure competència segons la Comissió Europea, que critica que han impedit que els consumidors i els sistemes sanitaris públics a tota la UE es beneficiessin de la forta rebaixa que suposa l’arribada al mercat de medicaments genèrics quan expira una patent. En el cas del Citalopram els estalvis podrien haver estat importants. Una vegada els acords empresarials van finalitzar, la versió genèrica que va començar a vendre’s al Regne Unit va suposar una rebaixa del 90% respecte al preu de la marca original.
Aquesta classe d’acords anticompetitius, els pay-for-delay (pagar per ajornar), “perjudiquen els pacients i els sistemes nacionals de salut, que ja s’enfronten a prou problemes”, va afirmar ahir Joaquín Almunia, responsable de Competència de la Comissió Europea. Amb aquesta decisió Brussel·les confirma la seva oposició a aquesta mena d’acords empresarials. El Tribunal de Justícia de la UE tindrà l’última paraula, ja que Lundbeck va anunciar que recorreria contra la multa. Almunia investiga un altre cas que afecta Teva, Novartis, Servier i Johnson & Johnson. En un informe del 2009, Brussel·les va concloure que els pacients europeus paguen un 20% més del que haurien de pagar pels medicaments per aquestes maniobres.
20-VI-13, B. Navarro, lavanguardia