"La Dipu", Oriol Pi de Cabanyes
Amb els recents descobriments del pagament de sobresous al PP Espanya s’ha situat ja definitivament al mapa mundial de la corrupció. La cosa també afecta, és clar, Catalunya. O és que ja ningú no es recorda de la denúncia per sobresous a una cinquantena d’alts càrrecs de la Diputació de Barcelona? Mai no s’han sabut públicament els seus noms, la quantitat que va cobrar cadascun ni els responsables polítics que van signar aquests pagaments irregulars.
La Diputació de Barcelona ( la Dipu per als col·legues) va ser molt utilitzada com a contrapoder de la Generalitat. Tarradellas va reingressar amb la targeta de visita de president de la Generalitat, però amb l’únic poder efectiu que li conferia el seu nomenament –a Madrid– com a president de la Diputació, una institució provincial amb un engranatge burocràtic rodat i amb un bon pressupost, procedent, entre altres ingressos, de les travesses.
Mentre que per raons partidistes no era possible ni la mancomunitat de les quatre diputacions provincials amb les que Prat de la Riba va construir una plataforma de poder de gran eficàcia, la Generalitat va anar creixent amb bona part dels vicis de la vella administració central de l’Estat. Amb la pressa i les ganes d’anar assumint competències, Pujol va desaprofitar la gran oportunitat de dotar Catalunya d’una organització politicoadministrativa més moderna i eficient.
Serà possible en un futur pròxim? Una de les poques raons per les quals es pot veure amb optimisme el moment actual és el reset al qual ha d’anar associat implícitament tot nou escenari. Es dóna per feta una Agència Tributària de Catalunya sobre la base de la coordinació dels organismes de recaptació i gestió de les quatre diputacions. ¿Podrà superar aquesta estructura d’Estat els vicis de funcionament d’una administració com la de la Dipu de Barcelona, tan acostumada fins avui a una opacitat gairebé total?
L’organigrama a la vista al web del seu propi Organisme de Gestió Tributària, que té més de sis-cents funcionaris, oculta entre altres dades els noms de tots i cadascun dels seus màxims responsables d’àrea. Per què tants ajuntaments i ens públics com la Dipu furten al ciutadà aquesta informació essencial? Una societat oberta demana millors explicacions: en els comptes i en els noms dels qui els gestionen. La transparència és el millor antídot contra l’arbitrarietat i la corrupció.
6-VI-13, Oriol Pi de Cabanyes, lavanguardia