els indults del Gobierno (només a polítics i funcionaris) violenten la Justícia
La decisió del Govern espanyol d’indultar un conductor kamikaze que estava condemnat a 13 anys per matar una persona l’any 2003 a València ha provocat una àmplia reacció d’indignació entre diferents col·lectius socials i judicials, i ha reobert el debat respecte al criteri amb què s’aplica aquesta mesura de gràcia. No és la primera vegada. Perquè des de la reinstauració de la democràcia a Espanya diferents indults dels executius espanyols, tant el PSOE com del PP, han provocat agres reaccions de la magistratura sobre l’aplicació d’un perdó que, en molts casos, és difícilment justificable o, com en el cas del kamikaze, no ha estat explicat amb claredat pel Govern, que va atorgar aquest indult en contra de l’opinió del jutge, del fiscal i de les víctimes.
Suficient perquè Jutges per a la Democràcia o la Unió Progressista de Fiscals critiquessin ahir amb duresa la decisió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Altres, com el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, han mostrat un evident malestar per l’indult al kamikaze: “A mi no m’acaba d’agradar”, ha arribat a dir. I fins i tot dins de l’Executiu de Mariano Rajoy, el seu titular d’Interior, Jorge Fernández, va deixar clar dimecres que es qüestionava l’aplicació de la mesura de gràcia en aquest polèmic cas. En la mateixa línia s’ha pronunciat Stop Accidentes.
L’indult és una causa d’extinció de responsabilitat penal que suposa el perdó total o parcial de la condemna que només pot atorgar el Rei a petició del Ministeri de Justícia. La seva aplicació està regulada per una antiga llei de l’indult del 1870 modificada parcialment l’any 1988.
El magistrat en excedència del Tribunal Superior de Justícia de València, professor de Dret i advocat Mariano Ayuso deixa clar que l’indult és una figura jurídica “antiga” que només té sentit en l’actualitat quan es tracta de corregir injustícies per l’aplicació de la llei en qüestions on el component humanitari és clau. Posa com a exemple un furt famèlic, en el qual el delinqüent va actuar mogut per la desesperació, o quan el condemnat s’ha rehabilitat totalment abans o durant el compliment de la condemna.
Però aquest magistrat afegeix que avui dia el sistema judicial espanyol és prou garantista com perquè l’indult s’apliqui només en casos “determinats davant evidents casos en els quals la llei pot haver actuat de manera injusta”. És l’opinió també del portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, que denuncia que “el percentatge més gran d’indultats es troba entre els càrrecs públics polítics i els funcionaris”. Aquest col·lectiu exigeix que es reformi la figura de l’“indult” a fi d’evitar situacions com la del kamikaze i critica el fet que el despatx d’advocats que ha gestionat l’indult té entre els seus membres un familiar del ministre Gallardón.
La llei de l’indult deixa clar que el Ministeri de Justícia, abans d’elevar una proposta d’indult, ha d’escoltar el tribunal que va dictar sentència, el Ministeri Fiscal, Institucions Penitenciàries –si el condemnat compleix pena– i “la part ofesa, si n’hi hagués”. Loreto Dolz, la germana del jove que va morir el 2003 per l’acció de Ramón Jorge Ríos Salgado, el conductor kamikaze, va ser consultada pel Ministeri de Justícia. “Ens vam oposar totalment a l’indult”, assenyala. En el mateix sentit es van pronunciar el jutge i el fiscal.
Aquest rebuig de l’opinió de les parts va ser comentat ahir per la Unió Progressista de Fiscals, col·lectiu que qüestiona la manera amb què es pot aplicar una mesura que ha tingut diversos episodis polèmics. És el cas de l’indult concedit recentment als quatre mossos condemnats per tortures per l’Audiència de Barcelona o a dos oficials condemnats per l’accident del Iak-42. En total, l’any 2012, l’Executiu de Mariano Rajoy va concedir 434 indults, sis dels quals de persones condemnades per delictes contra la seguretat viària, com el conductor kamikaze. Entre els anys 2004 i el 2011, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va concedir 3.222 indults, xifra inferior als 5.800 de les dues legislatures de José María Aznar.
18-I-13, S. Enguix, lavanguardia