exemplar i necessària condemna de les mutilacions genitals femenines
En la vida tot té un límit, i el principal és el respecte als altres i a les seves llibertats individuals. Les tradicions no poden justificar qualsevol transgressió, i molt menys passar la frontera dels drets humans. Per això l’Audiència de Barcelona ha condemnat a dotze anys de presó uns pares gambians per haver extirpat el clítoris a les seves dues filles de 9 i 14 anys. Perquè, segons el tribunal, l’ablació no és cultura.
Aquesta sentència de la secció novena de l’Audiència no és només un document jurídic: també hi ha un relat sociològic. Sekou, de 44 anys, i la seva dona Binka, de 35, tots dos naturals de Gàmbia, viuen des de fa molts anys a Vilanova i la Geltrú; tenen els papers en regla i feina. Han tingut dues filles, de 9 i 14 anys, que estan escolaritzades aquí. Entre el 5 de juliol del 2010 i el 20 de gener del 2011, les dues nenes van ser objecte de l’ablació, ja que va ser en aquestes dues dates quan se’ls van practicar revisions ginecològiques: a la primera estaven bé, i a la segona mutilades. A més, no consta en la investigació que en aquest període de temps haguessin abandonat el territori nacional, i per tant és un dels pocs casos en què aquest excés s’ha comès a Espanya i no aprofitant un viatge.
Al judici, segons consta a la sentència, tots dos pares es van desentendre de les mutilacions a les seves filles, deien que no sabien què havia passat, però el tribunal considera que hi ha prou proves per incriminar-los, entre d’altres el sentit comú, perquè sembla impossible que no se n’assabentessin. Al seu dia, la Generalitat va declarar les nenes en desemparament i va retirar la tutela als pares, en part perquè el 2008 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja els va informar que l’ablació està prohibida, cosa que va fer enfadar la mare.
El tribunal palesa que el dret penal no pot obviar el conflicte entre les lleis d’un país d’acollida i les “concepcions religioses, tradicionals o culturals d’uns determinats grups migratoris”, perquè hi ha límits per a “comportaments aberrants i inacceptables per al nostre entorn cultural”.
23-V-13, S. Tarín, lavanguardia
