populisme partitocràtic metropolità contra la llibertat de culte
L’últim ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aprovar una moratòria d’un any de durada que impedeix l’obertura de centres religiosos. La mesura tira endavant gràcies al suport dels tres grups polítics al capdavant de la corporació local: PSC, ICV i CiU, els mateixos colors que fa poques setmanes van tombar a la veïna Badalona una proposta similar de Xavier García Albiol, l’alcalde del PP el nom del qual està sempre associat a la polèmica.
L’alcaldessa colomenca, la socialista Núria Parlon, veta durant un any la inauguració de tot tipus de temples sense provocar enrenou mediàtic. “No –corregeix el tinent d’alcalde colomenc, el també socialista Esteve Serrano–, la nostra mesura no té res a veure amb la de Badalona. A Santa Coloma hem esperat a no tenir cap sol·licitud d’obertura pendent per tirar endavant aquesta moratòria”. Poques vegades els socialistes colomencs han comptat amb el suport del Partit Popular i moltes menys amb el de Plataforma per Catalunya.
La història de les dues moratòries, la de Badalona i la de Santa Coloma de Gramenet, il·lustra una vegada més com l’àrea metropolitana de Barcelona és una realitat social única, però esbocinada en unitats administratives inconnexes, en governs que, tret de l’organització del servei de recollida d’escombraries i poc més, s’acostumen a donar l’esquena els uns als altres. Si els governs de Badalona i Santa Coloma ja tenien problemes per entendre’s quan, fins a l’anterior mandat, tots dos estaven en mans socialistes, ara, amb una ciutat governada pel PP i l’altra pel PSC, la incomunicació és total.
Xavier García Albiol volia decretar una moratòria per impedir in extremis la imminent inauguració d’una mesquita a la vorera badalonina del carrer Listz, a la frontera de les dues ciutats. Molt a prop, el govern progressista de Santa Coloma pot obviar, un any més, una de les seves qüestions pendents: la principal mesquita de la ciutat es troba instal·lada en uns barracons provisionals des de l’any 2004. Aleshores l’oposició, un grup de veïns de tota la vida del barri del Singuerlín, va impedir l’obertura d’un oratori.
L’Ajuntament de Santa Coloma, davant la pressió veïnal, va decidir traslladar les oracions al parc de Can Zam. I allà es troben els mòduls prefabricats.
De fet, la moratòria colomenca es fonamenta en altres qüestions. El tinent d’alcalde Esteve Serrano afegeix que Santa Coloma és una ciutat especialment densa, que molts centres de culte es troben a baixos comercials d’edificis d’habitatges i que l’urbs manca d’una normativa específica sobre aquest tema. D’aquesta manera, els problemes de convivència són habituals. “Es tracta d’uns problemes –assenyala Serrano– més derivats dels sorolls i el trànsit de persones que de les diferències culturals. La moratòria d’un any ens servirà per analitzar la situació de la ciutat i, després, elaborar una normativa que garanteixi la conciliació dels drets al culte i a la tranquil·litat”.
2-II-12, L. Benvenuty, lavanguardia