després de 50.000 morts a Mèxic, nova derrota i fracàs de la prohibicionista Guerra a les Drogues
Després de sis anys d’enfrontaments militars amb els càrtels, amb un saldo de 50.000 morts, s’ha après des de Mexicali fins a Ciutat de Mèxic –ja amb la nova Administració del president Enrique Peña Nieto– la importància de ser pragmàtic. La lliçó és “fer un pas enrere, posar èmfasi a eradicar la violència més xocant però no lliurar una guerra”, diu Maureen Meyer, responsable de Mèxic del Washington Office in Latin America (WOLA).
“L’assalt frontal de (Felipe) Calderón (l’expresident mexicà) no va funcionar”, diu. Fins i tot Washington pot estar d’acord en aquestes expectatives rebaixades, diu Wood. “Tot ha estat tan esborronador que la majoria dels actors polítics dels EUA acceptarien una caiguda de la violència sense més ni més; hem baixat el llistó”, assegura.
Segons les dades governamentals, la narcoviolència ha caigut un 15% des de la victòria de Peña Nieto. Però si Tijuana s’ha pacificat, ciutats com Torreón continuen escenificant banys de sang diàriament. A Tamaulipas, l’oficina de l’ONU acaba de retirar-ne els seus empleats perquè no en pot garantir la seguretat.
Hi ha escepticisme a Washington també sobre el pla de crear una nova gendarmeria que, segons analistes a Washington, serà més susceptible d’infiltració que l’exèrcit.
La qüestió del bilió de dòlars del nou segle és si el fracàs de la guerra mexicana contra el narcotràfic pot facilitar el reconeixement d’una altra crua realitat a Washington: que la llarga guerra contra la droga, declarada per Richard Nixon el 1971, ha resultat un error de conseqüències catastròfiques. No tan sols a Mèxic i la resta d’Amèrica Llatina, sinó als EUA, on la població empresonada ha pujat de 30.000 el 1980 a 1,6 milions, amb un de cada dos presos federals condemnat per delictes de possessió o tràfic de drogues.
Creix el consens que s’hi han de buscar alternatives. Des dels estats de Colorado i Washington, que han votat a favor de la despenalització de la marihuana, fins a l’Organització d’Estats Americans (OEA), convocant d’una comissió d’investigació sobre l’impacte negatiu de la prohibició. Des del president guatemalenc, Otto Pérez Molina, que va comparèixer amb George Soros a la cimera de Davos per reivindicar la legalització fins a economistes liberals com el premi Nobel Gary Becker.
“La paradoxa de la guerra contra la droga és que, com més es lluita contra els narcos, més pugen els preus de les drogues, i això compensa el risc d’entrar en el negoci”, sentència Becker...
Queda per veure si hi ha més interès a continuar la pista dels diners dels narcos, la via més arriscada per a Washington pels interessos que afecta. El banc internacional HSBC, per exemple, els alegres axiomes de la globalització del qual adornen cada aeroport internacional, va ser sancionat el desembre del 2012 amb una multa de 1.900 milions de dòlars després de reconèixer que havia ajudat a blanquejar 1.100 milions procedents del narcotràfic, transferits de la filial a Sinaloa a la seu als EUA.
Segons l’informe judicial, els missatgers del càrtel de Sinaloa fins i tot van dissenyar les caixes plenes de bitllets perquè cabessin perfectament a les finestretes de les oficines de HSBC, a Culiacán (Sinaloa).
4-V-13, A. Robinson, lavanguardia