indignes condemnes de la teocràcia marroquina a militants sahrauís
El macrojudici celebrat a Rabat contra 24 sahrauís per la mort d’onze agents marroquins durant el desallotjament del campament de protesta social de Gdaim Izik, al costat d’Al-Aaiun, el 2010, es va tancar ahir amb vuit condemnes a cadena perpètua, unes altres quatre a 30 anys i set més a 25 anys de presó. El Tribunal Militar de Rabat que ha jutjat els sahrauís durant nou dies va anunciar el seu veredicte després de set hores de deliberacions dels seus membres, de matinada, possiblement per evitar aglomeracions o manifestacions similars a les que s’havien succeït durant tota la setmana.
Els delictes que segons el tribunal es van provar van ser: “Formació de banda criminal, violència contra la força pública amb resultat de mort i mutilació de cadàvers”, en grau d’autoria o de complicitat.
Els sahrauís van escoltar impàvids les condemnes, van aixecar el puny i van proferir proclames per l’autodeterminació i la independència del Sàhara, com havien fet durant el judici. “A mi no em sorprèn gens; és un judici polític i amb normes militars; malgrat que no hem vist cap prova inculpatòria, sabíem que aniria així”, va dir Brahim Dahan, expresoner polític i president de l’Associació Sahrauí de Víctimes de Violacions Greus de Drets Humans (Asvvdh). Als afores del tribunal, un petit grup de nacionalistes marroquins van celebrar amb crits de joia el veredicte al crit de “traïdors” i “assassins”.
Els rostres dels advocats de la defensa eren d’estupor: durant una setmana s’han dedicat a demostrar que no hi havia cap prova consistent contra els acusats, i que tot es basava en les seves confessions a la policia, que al Marroc tenen valor de prova encara que després es neguin davant el tribunal.
De fet, els acusats han denunciat sistemàticament davant la sala que els van torturar per arrencar-los aquestes confessions, però el jutge es va negar a investigar les denúncies. La presentació d’armes sense empremtes dactilars dels detinguts, la projecció d’un vídeo en el qual era impossible identificar-ne cap, l’absència d’autòpsies als cadàvers i la falta de proves d’ADN van ser alguns dels arguments de la defensa sobre la feblesa de les altres proves. En una de les últimes sessions, el fiscal va exhibir, a tall de prova més “contundent”, fotografies antigues d’alguns dels acusats amb el president de l’independentista Front Polisario, cosa que, segons ell, culpabilitzava els participants en aquella reunió.
La defensa i els acusats es van felicitar irònicament perquè les fotografies esmentades, segons van dir, demostraven que aquesta era la veritable raó del seu processament i no la seva pretesa participació en els assassinats dels onze agents, cosa que van negar taxativament.
Paradoxalment, els acusats i els seus advocats han gaudit d’una llibertat inusitada en el tó emprat en un judici davant un tribunal militar.
18-II-13, efe, lavanguardia
