quan la (in)Justícia causa danys irreparables a inocents
La causa contra Morín es va iniciar dues vegades arran de publicacions periodístiques. La primera, per un article d’Época, es va arxivar, però es va reobrir de nou arran del reportatge de la televisió pública danesa, dut a terme amb una càmera oculta i amb la intervenció d’una periodista en estat que fingia que volia avortar. Doncs bé, aquest mètode professional, segons l’Audiència, és reprovable perquè atempta contra drets fonamentals. Com pot ser vàlid un mitjà il·legítim professionalment en un judici, en un país on és prohibit provocar els delictes?, raonen els magistrats. El reportatge va donar lloc a la querella d’E-cristians, que va ser una de les acusacions particulars en el procés. Aquesta associació va fer públic ahir un comunicat en el qual avança que recorrerà la sentència i es mostra “indignat” per una decisió que estima “ideològica”. La Fiscalia no ha anunciat la seva decisió.
Un catedràtic de Dret Penal deia que a Espanya la pena és el procés. En aquest cas s’ha complert: l’Audiència de Barcelona ha absolt el doctor Carlos Morín i els seus deu col·laboradors de practicar avortaments fora de la llei, ja que no hi havia cap prova d’això, i afirma que “és conscient” que, malgrat la sentència, “alguns dels perjudicis causats pel procés als acusats resultaran completament irreparables”.
Poques vegades a Europa s’ha desenvolupat un judici contra un ginecòleg per dur a terme 89 avortaments fora de la llei. Aquest ha estat el cas, pel qual es demanaven 273 anys de presó al metge. Després d’una investigació que es va iniciar el 2007, a causa de la qual el facultatiu va estar dos mesos a la presó, el resultat és una sentència absolutòria per als onze acusats: Morín, la seva dona, tres especialistes, tres anestesistes, dos psiquiatres i una auxiliar de clínica. Però el resultat final és que, tot i que no s’han trobat indicis de delictes, les clíniques han tancat. La secció sisena de l’Audiència assegura que “no hi ha cap prova (...) ni tan sols de caràcter indiciari, que l’estructura empresarial creada pel dr. Morín (...) tingués com a finalitat principal la comissió d’avortaments il·legals”. Aquesta és una de les causes per les quals els exculpa d’interrupcions de l’embaràs fora de la llei, de falsedat i d’associació il·lícita, si bé els magistrats deixen escrit que “alguns dels perjudicis causats pel procés als acusats són irreparables”.
El tribunal admet que a les clíniques de Morín hi havia “determinades irregularitats administratives”; és més, “cert descontrol” que permet “allotjar sospites” d’anomalies en les interrupcions voluntàries de l’embaràs, “però ni les sospites ni les intuïcions” no són vàlides en un judici, “no s’ha aportat cap prova de càrrec que sigui suficient per provar al contrari”.
La sentència repassa els 89 casos per concloure que estaven en el marc de la legislació, en els supòsits previstos per la llei, i afegeix que les ecografies no es van poder manipular per indicar el contrari. Però afegeix una reflexió sobre la problemàtica de l’avortament: “Si a més de sostreure a la dona embarassada la decisió final sobre la necessitat de la interrupció de l’embaràs, fent-la dependre d’un tercer (...), es posa en dubte la professionalitat de qui emet el dictamen sense una prova certa de la fal·làcia, quedaria en paper mullat la decisió del legislador de despenalitzar parcialment el delicte d’avortament”.
A més a més, la sentència posa èmfasi en el patiment de les dones que van optar per l’avortament, una decisió traumàtica, i en la mala estona que van passar en les sessions del judici quan van descriure els problemes de l’embaràs. Així, moltes no volien “recordar el que va succeir” i “fa anys que intenten oblidarho, voluntat a la qual, sens dubte, no ha ajudat gens aquest procediment, i s’ha produït en l’acte del judici algunes escenes veritablement colpidores”.
Com tampoc la sala no s’explica la insistència de determinades acusacions en l’assumpte de l’existència o no de trituradores de residus; una insistència en alguns casos “gairebé obsessiva” perquè “el tribunal no arriba a comprendre la transcendència (...) en la qualificació jurídica”, i més quan obren en la causa documentació que les restes humanes anaven a parar als contenidors previstos en la legislació.
De la mateixa forma que el tribunal avala les escoltes telefòniques dutes a terme en la investigació i les entrades i escorcolls, critica la jutgessa d’instrucció, la feina de la qual “presenta clarobscurs i una sèrie de decisions i actuacions difícilment comprensibles”, com canviar de cos policial per fer les indagacions (van començar-la els Mossos i va acabar-la la Guàrdia Civil), estar mesos pugnant per no tenir la competència sobre l’assumpte fins que el Consell General del Poder Judicial s’hi va pronunciar, eliminar els casos anteriors al 2007 quan també podrien ser sospitosos, prendre declaració només a una quarta part de les dones que van avortar i sentir una testimoni protegida sense que hi fossin les defenses. Per cert, que també es desqualifica dos testimonis protegits portats al judici perquè no van aportar res: una feia 22 anys que era fora de les clíniques i una altra tenia desavinences professionals amb Morín.
En resum, segons l’Audiència, “tots (els avortaments) s’han dut a terme amb el consentiment i sota petició expressa de les dones embarassades i dels representants legals en el cas de menors d’edat”, en centre habilitats i homologats i per especialistes titulats, per la qual cosa absolen els onze acusats. Però al final, malgrat la sentència, la pena ha estat el procés i les seves conseqüències.
1-II-13, S. Tarín, lavanguardia