Barcelona i el colmo de la crisi: tenir diners i no aprofitar-ho
La política de Barcelona viu sota els efectes d’una estranya síndrome. Mentre la resta d’administracions –només cal mirar l’altre costat de la plaça Sant Jaume– amb prou feines aconsegueix arribar a final de mes, la capital catalana està en condicions d’invertir importants sumes de diners en noves obres públiques –uns 350 milions segons el frustrat projecte de pressupostos per al 2013–. Amb aquests diners es podrien arreglar carrers, construir nous edificis i, sobretot, posar una mica de lubricant a la maquinària econòmica, que es troba severament paralitzada. Però –i aquest és el quadre de la síndrome– la incapacitat per a l’acord dels gestors de la ciutat, l’oposició i el govern, impedeix que l’alcalde Trias pugui recórrer al talonari.
La capital catalana es va endinsar en la crisi en una situació financera excepcional. I continua relativament intacta cinc anys després. Tancarà aquest any –les xifres es van conèixer aquesta setmana– amb dèficit zero i amb un deute ordenat de 1.090 milions, molt allunyat de les severes ràtios d’endeutament d’altres ajuntaments i, en particular, el de Madrid. Aquest escenari hauria de ser òptim perquè Barcelona es beneficiés d’aquests rèdits de prudència en els anys de l’exuberància econòmica. Però no sembla que acabi sent així.
Les organitzacions ciutadanes i alguns personatges significatius contemplen estupefactes i molt crítics el que està passant a l’Ajuntament de Barcelona.
VEUS INFLUENTS. L’arquitecte Carles Ferrater és, des de fa uns dies, el nou president del consell d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, en substitució d’Oriol Bohigas. Es tracta d’un consell de savis de diferents àmbits professionals que assessoren els responsables municipals en qüestions d’urbanisme, il·luminació, paisatgisme... Considera “lamentable” que s’hagi arribat a aquesta situació. “Barcelona és una ciutat solidària, ho està demostrant en aquests moments de crisi, quan es bolca a ajudar els més desfavorits. No entenc per què tenim una classe política tan egoista”, critica.
Segons la seva opinió és gravíssim bloquejar la inversió en habitatge públic i equipaments socials en la conjuntura actual. Per això, exigeix a tots els grups que es posin immediatament a treballar per desencallar els pressupostos “més enllà de partidismes”. Altres obres no les veu tan prioritàries, és el cas de Glòries, que després de tants anys en espera no veu inconvenient que el projecte es repensi més per trobar la proposta encertada.
Francesc Santacana, el director del Pla Estratègic Metropolità, comparteix les crítiques de Ferrater: “En una situació com l’actual és difícil d’entendre què està passant. El que demanen els ciutadans són acords, no desacords. L’hi puc dir més clar: és idiota que no aconsegueixin acordar el pressupost i siguin capaços de pactar coses que no interessen a ningú”.
QUEIXA DELS COMERCIANTS I PREOCUPACIÓ ALS GRANS MERCATS. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, fa una crida als grups polítics perquè fixin correctament les prioritats de la ciutat. “Puc entendre que els partits tinguin les seves pròpies estratègies, però aquestes han de ser transversals i han de fomentar el diàleg per arribar a un acord”.
A Gasca el preocupa que el bloqueig de la inversió pugui afectar alguns dels vuit mercats que s’estan reformant o tenen un projecte de remodelació. “Seria dramàtic econòmicament per als comerciants que hi treballen i també per als que tenen botigues al voltant”, es lamenta.
ELS VEÏNS ESTAN ENFADATS. El moviment veïnal organitzat observa el panorama inversor de l’Ajuntament “amb gran preocupació”, explica Lluís Rabell, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). “Encara que diuen que garanteixen que no afectarà la despesa social, temem que algunes inversions previstes, però encara no compromeses, no es facin”, diu Rabell.
Els programes socials plurianuals i les inversions en marxa no s’aturaran, però sí que es poden ajornar centres de serveis socials a Sant Martí o Camp de Grassot, com ha reconegut la regidora Maite Fandos. I en el capítol de l’urbanisme, el dirigent veïnal destaca que “paralitzar projectes com Glòries o la caixa de Sants no perjudica només uns barris concrets, sinó que afecta negativament la dinàmica econòmica de tota la ciutat”. En aquest punt, subratlla el cas de l’estació de Sagrera, tot i que aquesta “no és de responsabilitat municipal”.
Rabell creu que hi ha responsabilitats anteriors a la falta d’acord per aprovar el pressupost del 2013. “El que no pot ser –explica– és que amb el canvi de govern, el nou equip qüestionés projectes ja pactats i acordats (Glòries i Sants, una altra vegada) sense alternatives creïbles i viables. Així hem perdut dos anys”. I es lamenta que “si l’única administració que té uns comptes mínimament sanejats no inverteix, hem begut oli”.
BOTIGUES DEL PASSEIG DE GRÀCIA. Una de les obres previstes per a aquest any que podria paralitzar-se és la que es preveu fer al passeig de Gràcia. Tot i així, és la que tindria més possibilitats de tenir finançament perquè hi ha acord polític perquè pugui prosperar.
El president d’Amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sans, també ho veu així, però adverteix: “Abans han d’arribar a un pacte”. Una qüestió que en aquests moments posa en perill el calendari, que preveia començar les obres al maig i acabar-les al novembre, just abans de la Shopping Night. Sans alerta que el retard en l’inici de les obres podria acabar afectant la campanya de Nadal.
“Com a ciutadà estic perplex. La política espanyola i la catalana han irromput en l’àmbit local i estan perjudicant les decisions que s’han de prendre als municipis”, critica. En aquest sentit, pensa que aquesta problemàtica està allunyant els polítics dels ciutadans, que no entenen que aquesta pressió política estigui bloquejant qüestions que són vitals per als barcelonins. “Els ajuntaments s’han caracteritzat sempre per ser propers amb els seus ciutadans i ara la política de partit és la que mana”.
INQUIETUD A L’ARTÈRIA DE LA DIAGONAL. La reforma suau de la Diagonal és un altre compromís de l’alcalde Trias: eixamplar voreres, resoldre el problema del carril bici, fer un passeig amable... sense el tramvia ni la inversió multimilionària del fracassat projecte de Jordi Hereu.
Hi ha tot un sector comercial que segueix esperant que el projecte es concreti. “Fer la reforma repercutiria positivament, ja que donaria més activitat econòmica no només a la Diagonal, sinó a la zona de la Sagrada Família, a Gran de Gràcia, a Balmes, al Turó Park...”, apunta Marta Canut, presidenta de l’associació Diagonal Center, que disposa fa mesos d’un projecte que costaria uns 15 milions d’euros. “Ara l’alcalde vol que els comerciants en paguem el 70%, però no volem ser un precedent per a la resta de la ciutat; nosaltres ja paguem impostos”, diu Canut.
Els comerciants desconfien del compromís municipal fins al punt que “hi ha comerços que es resisteixen a pagar la seva part de l’últim enllumenat nadalenc, i utilitzen aquesta negativa com un vot de càstig a l’alcalde per no reafirmar el seu compromís de fer la reforma a partir de finals del 2013”, segons Canut.
Actualment hi ha uns 50 locals buits, només en el tram entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Només inverteixen en aquest tram algunes franquícies estrangeres. “La inversió privada –insisteix Canut– no arriba per la falta de definició de la reforma”.
EXASPERACIÓ A LA RONDA DEL MIG. Els veïns que viuen a prop de la ronda temen un nou ajornament d’una obra que ha estat llargament reivindicada pels veïns i que fa un any, amb l’acord CiUPP per al pressupost del 2012, semblava definitivament desbloquejada: la reforma del tram d’aquesta ronda entre els carrers Balmes i Mandri.
Patricia Fernández Vandellòs, presidenta de l’associació de veïns Ronda General Mitre confessa la seva “perplexitat i indignació” davant la possibilitat d’un nou ajornament. “Fa deu anys que aquest assumpte cueja”, recorda. Es tracta del primer tram que es va construir als seixanta, i serà l’últim que es reformi. “Els ciutadans tenim una impressió d’inoperància municipal”, afirma Fernández, convençuda dels beneficis que aporta aquesta transformació. “A la part reformada, com el tram Balmes-Lesseps (reformat fa dos anys), s’han obert locals comercials que abans eren buits, a més de la reducció de contaminació”, argumenta la líder veïnal.
TOT PENDENT. No només s’ha de concretar un acord sobre les inversions d’urbanisme. Alguns projectes de l’alcaldia com la creació d’un fons cultural, anunciat dilluns per l’alcalde en el curs de la seva conferència anual, depenen de les modificacions de crèdit que pugui acordar l’alcaldia amb l’oposició. Es tracta d’actuacions noves que no apareixien en el projecte de pressupostos del 2012 i, en conseqüència, ara manquen de dotació pressupostària.
Aquesta síndrome de Barcelona amenaça de parar els plans de l’alcalde, però la ciutadania repartirà la culpa entre govern i oposició.
20-I-13, J.V. Aroca/S. Angulo/Ll. Sierra, lavanguardia
La pròrroga dels pressupostos implica que l’Ajuntament de Barcelona quedarà paralitzat? No necessàriament. De fet, la pròrroga significa que els comptes de l’any anterior tornen a ser vigents aquest exercici.
Perquè s’entengui: imagineuvos que cada partida del pressupost de l’Ajuntament és una caixa amb diners (hi ha una caixa per pagar nòmines, una altra per pagar la llum o una altra per pagar el manteniment dels edificis i infraestructures…). Aquestes caixes s’han anat buidant al llarg de l’any a mesura que s’anaven pagant factures. La pròrroga dels pressupostos del 2012 per al 2013 significa que aquestes caixes tornen a ser plenes des del dia 1 de gener, en la majoria dels casos, exactament amb la mateixa quantitat amb què es va iniciar l’any anterior perquè, suposadament, es considera que, amb algunes correccions, l’Ajuntament tindrà els mateixos ingressos que l’any passat.
Però d’acord amb la llei, hi ha algunes partides que no es poden prorrogar (tornar a omplir les caixes amb la mateixa quantitat) i per aquesta raó aquest any els administradors de la ciutat hauran d’apanyar-se inicialment amb 213 milions menys. Una xifra que no arriba ni al 10% del pressupost de la ciutat.
En resum: sense necessitat d’arribar a cap tipus de gran acord polític amb l’oposició, Xavier Trias disposa ara mateix de 2.082 milions d’euros per gastar. No hi ha raó per a la paràlisi almenys pel que fa al funcionament ordinari de la Casa Gran.
Un assumpte diferent són les inversions perquè aquí sí que no funcionen els mecanismes de pròrroga. D’acord amb la llei, el decret que va firmar l’alcalde permet gastar en inversions 148,5 milions d’euros (dels quals 50 milions corresponen a expropiacions per pagar), una xifra que és molt lluny dels 350 milions que inicialment preveia gastar aquest any.
La diferència entre els 148 milions i els 350 que pretenia invertir és que Trias hauria de negociar amb els grups polítics de l’oposició perquè no se’n pot disposar si no es canvien els pressupostos.
Formalment què necessita l’alcalde per canviar els pressupostos? Simplement necessita la majoria, ni tan sols li cal la majoria absoluta. És a dir, si aconsegueix que algun dels grans hi doni suport i la resta de grups no fa un front comú en contra –una cosa realment difícil– l’Ajuntament pot omplir les caixes buides (les que no s’han pogut prorrogar) i fins i tot crear noves caixes amb noves etiquetes, és a dir, nous projectes en què invertir. El límit és el dèficit que, com tothom intueix, a final d’any ha de ser zero –una cosa que en teoria es complirà– i el deute global del municipi que no pot pujar, al revés, ha de baixar utilitzant, segons la llei, els recursos en inversions que no es gastin l’any anterior. Actualment Barcelona té un deute de 1.090 milions d’euros i fa front a les amortitzacions d’aquest deute sense problemes.
Pel que fa a les empreses, instituts i organismes municipals, la pròrroga dels pressupostos funciona de la mateixa manera. Tret d’algunes excepcions, totes han estat actualitzades amb les magnituds del 2012.
20-I-13, J.V. Aroca, lavanguardia