"Dieta trampa", Pilar Rahola
Una altra de les promeses de Rajoy que van caure en sac foradat va ser la de racionalitzar l’Administració pública. De la mateixa alegre manera en què deia que no apujaria impostos, reactivaria l’economia, enfortiria la classe mitjana, no tocaria pensions i, en definitiva, que el seu govern seria la panacea, també hi va haver un temps en què somiava amb una Administració pública més lleugera i més eficaç. Al cap i a la fi, al país de Larra algun dia havia d’arribar un gestor seriós. Però aviat vam saber que els somnis de les campanyes engendren més mentides que raons, i així va anar caient tot de l’agenda, van pujar els impostos, es van trepitjar les línies vermelles de les pensions, la sanitat, l’educació, es va continuar permetent el gran frau fiscal, es va amnistiar els defraudadors, no es va reactivar l’economia i totes les decisions tributàries van recaure en la soferta, castigada, estressada, ofegada classe mitjana, el preuat botí de tots els pirates. I tot amanit amb les Bankies dels mil amors. En aquest procés de caiguda lliure de l’economia, es va arrossegar cap al forat milers de persones, les vides, il·lusions, esperances de les quals han quedat penjades d’un sinistre atzar. I per això la paraula de Rajoy, que semblava que tenia el seu valor com a candidat, val molt poc com a president.
Tanmateix, paciència, diuen alguns, que és gallec i es pren el seu temps. I avalen que, per exemple, ha començat a gestionar la famosa racionalització de l’Administració pública, el projecte de la qual està consensuant amb el PSOE. Però també aquí es veu el cartó pedra que hi ha darrere de l’escenari, perquè el que està plantejant no és una revisió a fons dels molts estaments creuats i inútils que se sobreposen al ciutadà, sinó que ha dirigit tots els seus dards sobre l’administració local. És fantàstic. O sigui que un Estat que té duplicats pràcticament tots els serveis considera que el gran problema són els ajuntaments. Per què no comença per suprimir ministeris que no tenen cap sentit? Per exemple, el de Cultura, que podria ser una simple secretaria d’Estat, ja que estan cedides les seves competències. O alleugerir alguns altres ministeris. O suprimir els virregnats en forma de delegacions de Govern, com aquest tan bonic de Catalunya que acaba de gastar-se 887.014,58 ¤ en fer neteja, per cert adjudicant el servei a una empresa del senyor Florentino. Per a què serveixen, més enllà de fiscalitzar les colònies desobedients? I posats, per què no replantegen les diputacions, allà on hi ha altres estructures territorials? Lluny d’això, no s’aprima l’Estat, sinó els ens locals, els més propers al ciutadà, en una operació que sembla més recentralitzadora que modernitzadora. És una dieta trampa que treu el pa a uns per engreixar els altres. La qual cosa no diu res de les seves promeses, però diu molt de les seves intencions.
6-I-13, Pilar Rahola, lavanguardia
