abús i "reprobable immoralitat" fiscal de les multinacionals tecnològiques

Els pocs impostos que paguen a Europa determinades multinacionals estan provocant alarma social. No és un problema nou, però la crisi econòmica i la caiguda de recaptació fiscal estan alimentant el debat. A Espanya, per exemple, en el 2007 es van recaptar 44.823 milions d'euros de l'impost de societats. En el 2011, en canvi, la crisi econòmica va fer caure la recaptació per aquest impost fins als 16.611 milions d'euros.

APPLE. Comercialitza els seus tablets, telèfons i ordinadors a través de la xarxa i tendes en centres comercials. Compta amb una estructura empresarial per traslladar els seus beneficis a una filial situada a Irlanda.
GOOGLE. Treballa com una espècie de força de venda a Espanya, però refactura despeses a una filial irlandesa.
FACEBOOK. És un dels portals més utilitzats pels jóvenes. El seu objecte social és “la prestació de serveis de publicitat i màrqueting en internet”. Els seus ingressos els trasllada a una companyia creada per a la mateixa fi a Irlanda.
AMAZON. La companyia que comercialitza el famós llibre electrònic, conegut com Kindle, factura pràcticament tot el seu negoci a Espanya a una companyia amb seu a Luxemburg, ja que és un país més atractiu que Espanya des del punt de vista fiscal per pagar menys.
MICROSOFT. La filial espanyola del grup, Microsoft Ibèrica, actua com comisionista de les vendes que realitza Microsoft Ireland Operation Ltd. Segons el seu objecte social es dedica a “importar, exportar i cessió de llicències de productes informàtics de programari i hadware”.
eBAY. La companyia porta els ingressos de les seves vendes a Espanya a la matriu eBay Internacional, la seu de la qual està a Suïssa, país considerat paradís fiscal.
YAHOO! La multinacional també s'aprofita d'escletxes legals per no haver de pagar impostos a Espanya.

L'enginyeria fiscal agressiva sol fer-se operant a través de filials de països amb una fiscalitat molt reduïda, com Irlanda, Luxemburg o Suïssa, per exemple, o inclusivament amb filials en paradisos fiscals com les illes Cayman o Belize.

Aquest és el cas de multinacionals de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com Apple, Microsoft, Yahoo, Facebook, eBay i Amazon. Tenen la matriu a EUA i filials a diversos països europeus, però la seva seu europea sol situar-se a Irlanda. En la filial d'aquest país és on s'acumulen la major part dels beneficis generats en les altres filials europees. Per a això, les filials dels països que tenen majors impostos es converteixen en meres comissionistes, ja que des d'Irlanda es facturen les activitats que desenvolupen a Europa.

Una altra opció és que les filials de països de major tributació comprin els productes a la filial irlandesa a un preu elevat, la qual cosa permet que el benefici es concentri a Irlanda. Això explica que moltes d'aquestes multinacionals registrin pèrdues o pocs beneficis en països com Espanya. Google, per exemple, declara pèrdues en la seva filial espanyola, que de fet és una força de vendes que només factura despeses a la filial irlandesa, que és la que realitza les vendes a Espanya. De la mateixa manera, Starbucks ha registrat pèrdues en el Regne Unit en catorze dels últims quinze anys, com a conseqüència dels alts royaltis que paga a les seves filials a Holanda i Suïssa.

L'atractiu d'Irlanda està en què té un tipus d'impost sobre beneficis del 12,5%, mentre que en altres països aquest percentatge és molt més elevat i se situa entre el 20% i el 30%. A més, bastants multinacionals utilitzen societats a Holanda que no tenen empleats i que els permeten acabar tributant poc més del 1% dels beneficis produïts a Europa. A aquest tipus de societat holandesa la hi denomina societat pantalla, perquè des d'ella els diners s'envia a paradisos fiscals.

Una qüestió que es planteja és fins a quin punt es tracta de pràctiques legals. En principi, encara que s'utilitzen paradisos fiscals i altres estratègies per reduir al mínim la factura fiscal, es tracta d'activitats legals. De fet, la qual cosa fan és pagar els mínims impostos aprofitant la diferent regulació fiscal que hi ha a cada país, la qual cosa és lògic en empreses que el seu principal objectiu és maximitzar la riquesa que generen per als seus accionistes.

Per tant, no estem parlant d'economia submergida ni de vulnerar la legislació vigent. No obstant això, potser podria tractar-se d'un frau de llei, ja que es compleix la llei però per aconseguir uns resultats contraris als quals persegueix la normativa. També hi ha queixes per la competència deslleial que produeix la reducció de la factura fiscal en relació amb les empreses que sí compleixen.

Un altre tema és la dimensió ètica. Aquesta setmana el Parlament britànic ha conclòs que es tracta d'una immoralitat reprovable. Això pot afectar a la reputació empresarial, per la qual cosa no és una sorpresa que Starbucks, per exemple, acabi d'anunciar que a partir d'ara pagarà més imposats a Europa.

La Comissió Europea ha informat que entre l'enginyeria fiscal i el frau es deixa de recaptar en la Unió Europea un bilió d'euros a l'any, una quantitat equivalent al PIB d'Espanya. Aquest import és superior a tots els rescats i retallades de despesa junts. Per això, la Comissió recomana als estats membres introduir en els seus règims fiscals una “clàusula antiabuso” amb la finalitat d'impedir que les multinacionals aprofitin les diferències entre països per esquivar el pagament d'impostos.

Sens dubte, seria convenient que a escala internacional i, sobretot, en la UE s'harmonitzés la fiscalitat i se solucionés d'una vegada l'etern tema pendent dels paradisos fiscals. A Espanya, el Ministeri d'Hisenda acaba d'engegar l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional per investigar i posar límit a aquest tipus d'abusos. Però, simultàniament, es donen facilitats tributàries a les multinacionals per atreure-les. Un cas recent és el de Eurovegas, que ha aconseguit importants avantatges legals i fiscals i inclusivament se li ha garantit que serà indultada si incompleix la legislació.

No és fàcil que es millori el marc fiscal vigent. Per això, seria desitjable que les multinacionals que practiquen estratègies fiscals agressives adoptin una actitud més responsable socialment i paguin els impostos sobre beneficis als països on generen la riquesa.

9-XII-12, O. Amat, dinero/lavanguardia

La Agencia Tributaria se ha enfrascado en una nueva aventura fiscal con el objetivo de incrementar la recaudación: cazar a las multinacionales que realizan ingeniería financiera para pagar menos impuestos en España. Difícil tarea.

Estas compañías, que normalmente cotizan en distintos mercados bursátiles, buscan a toda costa maximizar beneficios para sus accionistas y reducir la factura de impuestos, con independencia de los países desde donde operen y vendan sus productos.

Internet permite comercializar con mercancía, sobre todo electrónica de consumo, desde cualquier parte del mundo sin constituir una plataforma de ventas en el país de destino. Es más, el catálogo de venta lo constituye la propia red. Estas empresas apenas hacen publicidad. Y lo que venden, se cobra a través de una transferencia bancaria. Y punto.

Según distintos abogados (especialistas en la materia, pero que prefieren mantenerse en el anonimato porque, entre otras cosas, asesoran a este tipo de firmas), “las multinacionales pocas veces cruzan la legalidad”. Otro comenta: “No cometen irregularidades, sino que siguen la ley con más o menos agresividad”. Y un tercero apunta: “Incluso, miran sentencias que crean jurisprudencia para cumplir con la ley”. Otra cosa es, dicen, “que aprovechen todas las disposiciones generales de los tratados de doble imposición”.

Es decir, en muchas ocasiones cumplen la normativa internacional y los acuerdos bilaterales firmados a pies juntillas, pero se sirven de los instrumentos que les proporciona la propia ley para que sus factura tributarias se reduzcan a la mínima expresión. Otras, sí que hacen trampas para pagar menos impuestos.

Y con la crisis económica, todos los países tratan de incrementar sus recaudaciones. ¿Es un problema legal o moral? Europa empieza a tomar cartas en el asunto.

En realidad, no constituye una dificultad exclusiva de España, sino que la situación preocupa en el Reino Unido, Francia, Alemania, Grecia... de manera que organismos internacionales como la OCDE tendrán que tomar cartas en el asunto tarde o temprano. Incluso, es un tema que se va a tratar en la próxima reunión del G-20, que se celebrará en Rusia en febrero.

No se descarta que los próximos días, meses o semanas la Agencia Tributaria española destape algún caso emblemático de una empresa extranjera como medida de presión hacia el resto. De hecho, se está inspeccionando a más de una y se ha puesto la lupa sobre ellas para ver si cometen irregularidades tributarias o no. Se trata de procesos de investigación largos, puesto que toca pedir información a terceros países, con lo que las inspecciones duran de media unos dos años.

Compañías multinacionales extranjeras, sobre todo del sector tecnológico como Google, Apple, Google, Facebook, Microsoft, Yahoo, eBay o Amazon, entre otras, están en el ojo del huracán. Han extendido su negocio por toda Europa –también en España–, pero siguen pagando el impuesto de sociedades en su país de origen o en el más ventajoso. Y las diferencias son notables. El tipo general del impuesto de socieda-

des en España se sitúa en el 30%, frente al 12,5% que ha fijado Irlanda para atraer inversiones extranjeras y jugar a volumen. Según algunos expertos, Irlanda ha optado por reducir el tipo de forma significativa para que, “dentro de la legalidad” de la Unión Europea, las compañías estadounidenses se instalen allí desde el punto de vista tributario”. Aunque otras optan por abrir sucursal en Holanda u otros países diferentes con reducida tributación.

9-XII-12, C. Lafraya, dinero/lavanguardia