Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, la versió saquejador de la cultura empresarial espanyola

Si no hi hagués tants diners pel mig –uns 45 milions d’euros–, i un presumpte intent d’ocultarho amb mètodes d’enginyeria financera, la detenció ahir de l’expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i vuit persones més, es podria quedar en el punt culminant d’un relat sobre picardia d’alta volada. Però es tracta de l’expresident de la patronal...

Entre altres extrems, el jutge Velasco investiga si els denunciats disposen d’actius immobiliaris a l’estranger que estarien ocultant als creditors i als administradors concursals, per a la qual cosa es cursaran comissions rogatòries a Liechtenstein, Suïssa, Irlanda, Xipre, el Panamà i Colòmbia. De la mateixa manera, s’estudia si Díaz Ferrán i Pascual van dur a terme la cessió fictícia de béns a Posibilitum...

Gerardo Díaz Ferrán, protagonista d’un dels fiascos empresarials més grans del sector turístic (Viajes Marsans) i del sector del transport aeri (Air Comet), expresident de la patronal espanyola des del 2007 fins al 2010, hauria tornat a creuar línies vermelles que l’han portat a ser detingut per la policia, juntament amb vuit persones, amics i col·laboradors seus. Aquest empresari té pendents diverses causes amb la justícia, com a conseqüència de la crisi i la suspensió de pagaments de les empreses que dirigia, però aquesta vegada el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco l’acusa d’ocultar diners i propietats (alçament de béns) i de blanqueig de capitals per intentar eludir els embargaments corresponents per al pagament dels seus deutes. La denúncia la van presentar diverses empreses destacades del sector turístic a les quals deu 45 milions d’euros. El nombre de creditors afectats per la suspensió de pagaments de Viajes Marsans, registrada el 2010, tanmateix, supera els deu mil.

Díaz Ferrán té tots els béns embargats, tant els de caràcter empresarial com els propis, ja que ell i la seva dona van avalar personalment els crèdits que havien rebut, tal com la banca espanyola sol exigir als empresaris. És per això que ha intentat ocultar part dels seus béns, però això constitueix un greu delicte perseguit per la justícia, una línia vermella que ni es pot ni s’ha de traspassar perquè és una estafa que porta directament a la presó.

Fins ara, la justícia només havia detectat comptes i propietats a nom de Díaz Ferrán i la seva dona per valor de 80.000 euros, però les investigacions realitzades apunten que les propietats immobiliàries i els diners suposadament traspassats a amics i testaferros seria molt superior. Trobar tot això, demostrar que era propietat de l’empresari i intentar recuperar-ho per pagar els creditors, en la mesura que es pugui, és la tasca en què es troba immersa la justícia.

Gerardo Díaz Ferrán, de 70 anys, i el seu soci, Gonzalo Pascual, que ja és mort, van arribar a crear al voltant de Viajes Marsans i Air Comet un gran grup turístic, amb més de quaranta empreses, 25.000 treballadors i 5.000 milions d’euros de facturació. Tot plegat va entrar en crisi per diverses causes però, fonamentalment, com a resultat d’una mala gestió empresarial, els errors de la qual van aflorar ràpidament tan aviat com va començar la crisi econòmica general. Primer va ser el tancament d’Air Comet, el Nadal del 2009. Després va ser Caja Madrid la que va excloure Díaz Ferrán del seu consell, per l’impagament d’un crèdit de 26,5 milions d’euros. Més tard, va arribar l’ordre de liquidació de Seguros Mercurio. I poc abans de l’estiu del 2010, Viajes Marsans, el grup turístic més veterà de l’Estat, es va trobar sense liquiditat per fer front als seus múltiples compromisos, va deixar d’operar i va presentar concurs de creditors.

L’accés de Díaz Ferrán a la presidència de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) el 2007, càrrec en el qual va estar tres anys, va ser un clar error del mateix empresari, perquè el va perjudicar en lloc de beneficiar-lo, com inicialment pensava, i perquè va afectar seriosament la imatge de la patronal espanyola...

Si José María Cuevas aixequés el cap tornaria a morir-se d’un ensurt. “Quin error, quin error tan immens!”, va arribar a dir durant una trobada mesos abans de morir-se. L’edifici de la patronal, que amb tanta feina havia construït seguint la pauta de Carlos Ferrer-Salat, deixava veure esquerdes enormes i amenaçava d’ensorrar-se. Aleshores ja es veia venir no només el declivi de la representació empresarial, sinó més gros encara, un model de fer negocis basat en favors, condicions administratives i privatitzacions a dit o almenys poc transparents, que la crisi sembla que s’està emportant. Un capitalisme de col·legues basat en la connivència amb els gestors públics que tant mal ha fet als pilars de la nostra economia.

Les irregularitats del Grup Marsans eren un secret de domini públic, però ningú no s’atrevia a dir res. De fet, els seus col·legues van trigar gairebé dos anys a demanar-li que deixés la presidència de la CEOE, cosa que no va fer fins l’octubre del 2010. Tal com deia llavors Jesús Banegas, el vicepresident que va ser detonador de la sortida de Díaz Ferrán, “acabarà a la presó”. Així ha succeït, dos anys després.

Díaz Ferrán va iniciar la seva carrera empresarial a principis dels setanta amb una empresa de transport de viatgers amb autobús. Un negoci dur i competitiu, i sobretot molt vinculat a les concessions administratives. Sempre va treballar amb el seu inseparable soci Gonzalo Pascual (que va morir fa cinc mesos d’un infart per la pressió dels esdeveniments, segons van explicar els seus familiars, i que estava molt barallat amb ell).

El 1985 van comprar l’agència de viatges Marsans al Govern espanyol per 625 milions de pessetes, i van decidir convertir la companyia en líder del grup. L’agència de viatges estava en una situació econòmica difícil i “l’Administració amb aquesta venda es va treure un pes de sobre”. Un favor?

A partir d’aquí van crear Spanair –que va tancar el desembre del 2011, però ja a mans d’uns altres propietaris–, Club de Vacaciones, Club Tiempo Libre, Pullmantur, Central de Cruceros, Viajes Internacionales Exprés o Travel Bus. Fins que als noranta es va convertir en la primera empresa turística. Un grup al qual se sumaria després la cadena hotelera Hotetur, l’aerolínia Air Comet, l’operador turístic Tiempo Libre i la marca Mundicolor. El 2001 van tornar a fer un altre favor a l’Administració: van anar a la SEPI i van comprar Aerolínias Argentinas. L’Estat en va absorbir el deute i va tornar a desfer-se d’un problema. És veritat que era un problema greu, ja que havia portat Iberia a la fallida el 1995 en una polèmica adjudicació a dit. Se suposa que alguna cosa va passar, perquè en les properes setmanes Díaz Ferrán haurà de retre comptes davant la justícia d’un delicte contra la Hisenda pública per l’esmentada privatització.