(jornada de) reflexió a/sobre Catalunya
Al míting que el PP va fer dimecres a Lleida, el vicesecretari d’afers territorials del partit, Javier Arenas, va aconsellar Artur Mas que prengués exemple de Jordi Pujol, que, quan era president de la Generalitat i reivindicava coses per a Catalunya, “accelerava i frenava”. Va dir Arenas, amb relació a Mas: “Li demanaria no sols frenar, sinó que faci marxa enrere i que descorri molt el camí que s’ha recorregut. Que freni i retrocedeixi. L’estratègia de Pujol era: petita acceleració, petita frenada”.
Més explícit no pot ser: els governs espanyols han viscut dècades acostumats a aquesta tàctica d'accelerar i frenar per, després, tornar a accelerar i a frenar. Per això no entenen que ara alguns vulguin agafar el cotxe i conduir-lo de debò. A part del fet que a base d’accelerar una miqueta i tot seguit frenar no et bellugues gaire de lloc i desaprofites les meravelloses possibilitats d’avançar que té tot automòbil, anar accelerant i anar frenant és fatal: sotmets l’embragatge a més esforços, es desgasten els frens i consumeixes molta més benzina. Així hem anat durant tots aquests anys.
24-XI-12, Quim Monzó, lavanguardia
