entre empreses pirates i polítics infames, vers la impunitat en el cas Prestige

En temps de gran escassetat la Xunta de Galícia ha de gastar-se 1,4 milions d'euros en l'organització del judici del Prestige, que, deu anys després de la catàstrofe, comença el proper 16 d'octubre en el recinte firal de la Corunya. El gigantisme d'aquesta causa obliga a celebrar el major judici hagut mai a Galícia, amb un sumari de 300.000 folis, 2.128 parts personades, 51 advocats, 28 procuradors, 133 testimonis, 98 proves pericials, i un servei de traducció d'anglès, francès, grec, castellà i gallec que costarà mig milió d'euros. La Xunta és conscient que difícilment recuperarà els diners, la qual cosa condueix al gran problema d'aquest judici, doncs no hi ha una empresa a la qual responsabilitzar de la catàstrofe com va ocórrer amb la petroliera Total en el cas de l'Erika.

Darrere del vetust Prestige hi havia una trama d'empreses fantasma el rastre de la qual es perd a Grècia, Suïssa i Rússia. Es tracta de l'operadora, Universe Maritime; la propietària, Mare Shipping, i la noliejadora de la càrrega, Crown Resources. “Són societats a les quals no s'ha pogut emplaçar. No se sap ni el que són”, explica Pedro Trepat, l'advocat que exerceix l'acusació de Nunca Máis, la plataforma reivindicativa creada per lluitar contra la marea negra i que, després de esllanguir-se, recupera protagonisme amb l'arribada del judici.

Davant la insolvència d'aquestes societats fantasma, reflex de la pirateria mediambiental en el tràfic marítim, l'Estat espanyol va centrar el seu esforços a obtenir una indemnització de l'empresa clasificadora, la nord-americà ABS, per haver certificat que el vetust Prestige estava en condicions de navegar abans d'enfonsar-se enfront de Galícia amb les seves prop de 80.000 tones de fuel altament contaminant.

Aquest estiu un tribunal d'apel·lació de Nova York va rebutjar la demanda de l'Estat espanyol contra ABS, a la qual exigia el pagament de 1.000 milions de dòlars, 770 milions d'euros.

En el judici de la Corunya hi ha quatre acusats: el capità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras; el cap de màquines, el també grec Argyropoulos Nikolaos; el primer oficial, el filipí Ireneo Maloto, que no ha estat localitzat, i el exdirector general de la Marina Mercant, José Luis López Sors. La imputació d'aquest últim es deu a la insistència de Nunca Máis, que pretén que l'Estat espanyol sigui considerat responsable de la catàstrofe per una negligent actuació que, segons la seva versió, va convertir un accident d'un buc en un desastre mediambiental. No obstant això, l'Estat ja va assumir la factura, la que va intentar sense èxit endossar-li a ABS perquè abonés les despeses de la neteja i de les indemnitzacions.

Després d'embarrancar en el petit jutjat de Corcubión, a lA Costa da Morte, el cas del Prestige arriba per fi a La Corunya. “El procés ha durat massa temps”, reconeix el conseller de Presidència de la Xunta, Alfonso Rueda, qui al·ludeix a precarietat d'aquest jutjat en el qual a més va haver-hi diversos canvis de titular. “La instrucció tenia una complexitat gran i exigia uns mitjans que a Corcubión no hi havia”, va afirmar a la televisió de la Veu de Galícia el president del Tribunal de Justícia gallec, Miguel Ángel Cadenas. Nunca Máis critica que el judici dels atemptats de l'11-M a Madrid va començar tres anys després i el del Prestige va trigar deu.

En els ambients judicials i polítics gallecs es dóna per fet que el grec Apostolos Mangouras, el capità del Prestige, s'asseurà als seus 77 anys en el banc dels acusats. La seva absència rebentaria el procés i causaria un gran ridícul. També s'espera que acudeixi l'altre acusat grec, el cap de màquines Argyropoulos Nikolaos, mentre que s'ha perdut el rastre del filipí Ireneo Maloto, de qui es va detectar un compte a Facebook, que va ser cancel·lat. El judici s'iniciarà el 16 d'octubre, a cinc dies de les eleccions gallegues, la qual cosa reavivarà el debat polític sobre una catàstrofe en la qual va tenir una destacada participació Mariano Rajoy. En les seves memòries, Manuel Fraga va assegurar que el Prestige va ser el principal factor que va provocar la seva sortida de la presidència de la Xunta, en el 2005.

Després de les qüestions prèvies, la vista s'iniciarà el 13 de novembre, deu anys després que el Prestige llancés el seu missatge de socors.

8-X-12, A. Lugilde, lavanguardia