carta, sense resposta, de la comunitat científica, de la nostra esperança de futur, a Rajoy (I)

carta, sense resposta, de la comunitat científica, de la nostra esperança de futur, a Rajoy (II)
> una política pressupostària que impedirà qualsevol mena de creixement i recuperació <
"Els científics escriuen a Rajoy", José Antich

enormes 'rescats' pels saquejadors
mentre ofeguem els qui treballen per un futur pròsper

Investigadors de primera línia i directors dels principals centres i equips espanyols dedicats a la investigació acaben de remetre una carta a Mariano Rajoy, president del Govern. L'elit de la ciència espanyola expressa en aquesta missiva la seva alarma davant la possibilitat que les successives retallades que aplica l'Administració pública espanyola acabin produint un esquinçament irreparable en el teixit de la investigació. Un dels temors dels científics és que els pressupostos generals de l'Estat del 2013 privin de recursos al Pla Nacional d'Investigació. És a dir, que es redueixin de tal manera que deixin sense mitjans als principals equips; a aquells que operen amb vocació d'excel·lència i projecció internacional. Dit d'una altra manera, que interrompin la seva activitat, els seus processos de cerca i la possibilitat de mantenir la seva posició en el molt competitiu àmbit de l'elit científica.

Hem assenyalat en altres ocasions que la ciència és un sector estratègic, una encertada aposta de futur que convé mantenir. Ho és per a Espanya, com ho és per a Europa. Hem reconegut també, i no menys vegades, que les dimensions de la present crisi són excepcionals. Per tot això, i àdhuc sent conscients de la conjuntura, volem sumar la nostra veu a la del col·lectiu científic. Entre altres motius, perquè una sobtada frenada inversora pot tenir en el camp de la investigació unes conseqüències molt més pernicioses i duradores que en altres sectors. Els terminis de lliurament d'una infraestructura pública poden demorar-se; la millora de les existents pot de vegades posposar-se; certes retribucions poden congelar-se... I encara que totes aquestes restriccions provoquen frustració, molèsties o pèrdues de nivell adquisitiu, no suposen una negació dels processos en els quals s'emmarquen; simplement, els endarrereixen, els prorroguen o els compliquen. Per contra, una interrupció severa en el sector de la investigació científica comporta el ràpid desmantellament de laboratoris, la disgregació d'equips i una reculada col·lectiva difícilment reversible. Allò tan laboriosament guanyat pot perdre's molt de pressa. Convé, doncs, insistir: seria un greu error malbaratar els esforços que han fet d'Espanya un pol científic de bon nivell i major potencial.

Abans de prendre decisions que puguin perjudicar al sector científic, el Govern ha de ser molt conscient de la seva especificitat, dels seus ritmes i necessitats. També de la seva rendibilitat a mitjà termini i dels efectes en aquest àmbit de les retallades massives. Perquè, si ho és, no pot sinó atendre la petició de l'elit científica.

6-XI-12, lavanguardia

El responsable del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, Mateo Valero, es va lamentar ahir de la falta de suport a la ciència, máxime quan fa uns anys la realitat emetia centelleigs que per fi la societat en general i els polítics en particular s'havien adonat que invertir en ciència és invertir en riquesa. “Però, en anar les coses malament, tot això s'ha acabat, mentre que s'ajuda a la banca i als especuladors. Això demostra que Espanya no és un país de ciència”.

“El problema –va assenyalar el biòleg Antonio García-Bellido– és que els polítics no entenen la ciència i això no té solució”. El seu lament va ser més enllà i va mostrar la seva desconfiança davant el fet que l'acte celebrat ahir pogués canviar la situació, “però és l'única cosa que podem fer”.

Menys pessimista es va mostrar el director del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa, Jesús Àvila, qui no creu que per uns “centenars de milions d'euros anem a ficar-nos en un problema brutal”, com és el que suposaria l'aprovació d'uns pressupostos que condemnen al R+D+i a l'ostracisme.

7-XI-12, lavanguardia

“Espanya ha descurat la seva ciència”, va declarar ahir el físic britànic Peter Higgs en el museu Cosmocaixa de Barcelona, on va pronunciar una conferència per la qual va caldre habilitar dues sales addicionals amb pantalles gegantes davant la gran assistència de públic que va desbordar l'aforament de l'auditori.

Famós als seus 83 anys pel descobriment del bosó de Higgs, l'existència del qual va predir en 1964 i que s'ha detectat aquest any, el físic de la Universitat d'Edimburg rep des de fa uns mesos una infinitat de peticions per pronunciar conferències i atendre entrevistes. Té el costum de rebutjar-les gairebé totes. Però amb Barcelona ha fet una excepció.

“Els vostres problemes financers són una de les raons que m'han portat a acceptar aquesta invitació, sóc molt conscient que Espanya ha tingut governs que no han finançat la ciència”, va explicar Higgs en una roda de premsa abans de la conferència. “Espanya és, de tots els països europeus, el que més hauria d'estar construint la seva ciència; perquè l'ha descurat en el passat, ho necessita més que altres països”.

La visita de Higgs a Barcelona, convidat pel Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), ha suscitat una expectació inusitada per tractar-se d'un científic. Les més de 300 places de l'auditori del Cosmocaixa no van bastar per acomodar a totes les persones que van anar a escoltar-li, la majoria d'elles científics i estudiants universitaris i de batxillerat. A elles cal afegir les 5.000 persones que van seguir la conferència –o parts de la conferència– en streaming a través de la web de La Vanguardia, més altres milers que la van seguir a través d'altres webs.

7-XI-12, J. Corbella, lavanguardia

El director general de l'Organització Europea d'Investigació Nuclear (CERN), Rolf Heuer, té previst visitar Espanya aquesta setmana i abordar amb el Ministeri d'Economia i Competitivitat el problema del creixent deute espanyol amb l'organització. Espanya, com a membre del CERN, ha d'abonar una mica més de 60 milions d'euros anuals. Però l'any passat només va desemborsar la meitat d'aquesta quantitat. I aquest any, segons un físic vinculat al CERN, encara no ha abonat gens.

7-XI-12, J. Corbella, lavanguardia

Els polítics no entenen el que és la ciència, perquè si ho entenien no estarien aplicant a aquest sector retallis tan dràstics des de fa cinc anys i que pel 2013 es preveuen encara majors. Serà la punta al R+D+i d'un país que va començar a confiar en la investigació i en la riquesa que genera i que, quan per fi l'hi va creure, condemnen a aquest sistema de nou a l'ostracisme. Mentrestant, es destinen milions d'euros a sectors especulatius que han tingut una part important en l'origen de la crisi.

Est és el lament que ahir va retrunyir en el saló d'actes del CSIC, el principal organisme d'investigació d'Espanya, on els investigadors van fer una crida, alt i clar, no només a aquests polítics que amb els seus actes demostren no entendre que “R+D+i no és un luxe, sinó una necessitat,” sinó també a la societat i als seus ciutadans. “Sense R+D+i no hi ha futur, perquè no hi haurà una sortida sòlida a la crisi”, insisteixen.

Així resa el comunicat signat per organitzacions i organismes que representen al sector científic de base, allunyat dels focus: la Confederació de Societats Científiques Espanyoles (Cosce), la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyols (Crue), la Plataforma Investigació Digna, la Federació de Joves Investigadors (FJI), Fòrum d'empreses Innovadores (FEI) i els sindicats CC.OO. i UGT. Acte que es produeix dies després que 39 líders de la comunitat científica espanyola enviessin una carta al president Mariano Rajoy, demanant un canvi dràstic i ràpid en la política científica (vegeu l'edició del dimarts de La Vanguardia).

El text, llegit per Carlos Andrada, president de la Cosce, assenyala que el nou descens previst als pressupostos generals de l'Estat pel 2013, i que recullen una nova retallada oficial de 7,21%, suposa la fallida d'un sistema que, a poc a poc, i gràcies a l'esforç inversor realitzat en els anys anteriors a la crisi, havia aconseguit situar-se en “un magnífic lloc en l'escenari científic internacional”.

Però les retallades sofertes des del 2009 i els previstos en el 2013 condueixen per fi del R+D+i a Espanya, sense recursos humans, amb organismes sense diners, sense ajudes per a formació i amb unes universitats infradotades. El sector privat, per la seva banda, molt afectat per la crisi, ha disminuït dràsticament el seu pressupost per a la innovació.

Davant aquest panorama, els científics demanen als polítics que reconsiderin la seva posició davant la ciència, i que “actuïn amb visió estratègica i perspectiva de futur”. No fer-ho, no modificar aquests pressupostos que s'aproven la setmana que ve, significaria la fi del sistema d'investigació espanyol. I amb ell, no només la riquesa econòmica del país, sinó també el talent de centenars de joves “obligats a l'exili”, assenyala José Manuel Fernández, de FJI. “Som la generació més preparada, regalada a altres país”, assenyala.

El president de la Crue, Rafael Garesse, va recordar que els pilars d'una societat justa i de progrés són l'educació i la sanitat, i amb ambdues cohabita la ciència. Entre els participants en l'acte estava el paleontòleg Juan Luis Arsuaga, qui es lamentava de la falta de suport a la ciència, lligada sempre al pensament lliure. “Per això no hi ha hagut ciència a Espanya”, va assenyalar.

També van participar en l'acte el director del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa, Jesús Àvila; el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, Antonio Garcia-Bellido, i el director del Centre de Supercomputación de Barcelona, Mateo Valero.

7-XI-12, C. López, lavanguardia