entrevista a Simona Levi, 9-XI-12

Simona Levi, activista per la llibertat a internet. Tinc 46 anys. Vaig néixer a Torí, però fa 22 anys que em sento barcelonina de cor. Sóc soltera i no tinc fills. No tinc religió, només crec en la intel·ligència humana. Em sento activista, d’esquerres, i publico a Icaria Editorial. O guanyem la batalla o tornem a l'esclavitud.

Sincerament, no tem que un dia vagin contra vostè?
De vegades, quan torno d’alguna de les nostres accions, de nit, i travesso aquesta plaça, penso: “Ara i aquí seria un bon moment perquè els teus enemics t’eliminessin...”.

Una agitadora social ha d’assumir riscos. Pregunti a la Yoani, la blogaire cubana.
Si haig d’anar a la presó, hi aniré, però ara no ho veig ni tan sols tàctic. Jo sóc una privilegiada: vinc de classe mitjana-alta i he mamat cultura des del bressol; els que hem viscut així som més responsables socialment.

Quin és l’embolic més gran en què s’ha ficat amb les seves denúncies?
No puc dir-ho gaire, defenso un activisme anònim i prefereixo parlar en plural. Però n’hi ha una llista: lluita contra la SGAE, contra Bankia, 15-M, desnonaments... Sempre, a l’altra banda, hi ha enemics molt poderosos.

No creu que la seva és una guerra perduda davant uns lobbies invencibles?
Estem vivint una re-evolució que la societat civil guanyarà. Quan estiguem a punt d’aconseguir-ho, l’antic sistema reaccionarà i ens pressionarà violentament. Caldrà resistir: menys por i més audàcia.

A veure com reparteix un pastís amb tant de famolenc pel món sense que resulti un negoci per a algú.
La cultura, el coneixement, ha de ser un bé per a tothom, ja no està tancada al convent. I la llibertat de l’usuari a compartir aquest coneixement és bàsica.

Vostè va passar la infantesa esmorzant entre intel·lectuals.
En un menjador ple de gent ficada en converses d’alt voltatge. Es barallaven verbalment, però mai no van ser pedants. D’ells vaig aprendre: “Escolta tothom, però no t’empassis tot el que diguin”.

No va voler anar a la universitat o és que la van expulsar?
Em van fer un expedient disciplinari a l’institut per desacatament a la institució. Quan em van treure punts per això vaig pensar: “Tenen raó! No serveixo per al ramat!”.

I va anar a França a fer teatre.
I a casa hi va haver un petit cisma! Plors.

Com recorda Primo Levi? Entén el seu suïcidi?
Sí, entre el revisionisme i un càncer... Jo el recordo amb un somriure etern, era un home solar, gens trist... No va trobar cap altra sortida.

La cultura digital pot ser lliure?
Internet no és un instrument, és una etapa històrica. I una tecnologia que no necessita mitjancers fa poderosa la gent.

O l’esclavitza.
Però no podem atribuir això a la tecnologia, només al nostre mal ús. Internet no és perillós, ho som els homes i les dones. Amb la roda s’han fet avenços i abusos i la impremta va permetre Mein Kampf.

Alguna cosa caldrà aturar, oi? Pederàstia, terrorisme, robatoris de copyright...
Cal perseguir-ho com a delicte humà, mai tecnològic.

El seu record més trist...
Em va obrir la porta Víctor Manuel i em va dir: “El que feu la gent com vosaltres se soluciona amb la Guàrdia Civil”. D’esquerres?

X.net és un grup de 24 persones amb les mateixes preocupacions.
Donem eines per defensar-se d’entitats de gestió i abusos de la indústria cultural.

I vostès com es financen?
Tenim diversos tipus de subvencions, de l’Ajuntament, ministeri i europees.

Caram...
El millor d’aquesta crisi és que ha deixat tota una generació de grans professionals a l’atur que tenen una enorme quantitat d’hores per pensar. Són individus molt capaços i ja vénen plorats de casa.

El engany contemporani més gran?
El concepte de pirateria. S’intenta que els drets d’autor substitueixin el sou d’un treballador, però si els artistes cobressin una bona nòmina no es preocuparien per un plus. Un dentista ha de cobrar per somriure?

Dona, és diferent, no?
Per què el treball cultural mereix un plus per damunt de qualsevol altre ofici? Miri, la propietat intel·lectual només té 150 anys.

Què vaticina per al periodisme?
En passar de paper a digital es dilueix el producte de cada professional; l’empresa és la propietària de la seva creació periodística sigui en el format que sigui.

Com en diria, d’aquesta apropiació?
Explotació. Si t’obliguen a creure –fins i tot a firmar– que la teva feina ja no és teva, que és propietat del diari, ignoren un dret ontològic monumental.

No tothom està disposat a treballar per amor a l’art.
Cultura lliure no vol dir cultura de franc, tot i que en anglès free vulgui dir les dues coses. Espanya ja ho ha entès; Teddy Bautista ha fet més per nosaltres, per barroer, que ningú! Molts artistes s’han equivocat de trinxera: s’haurien d’unir a la societat civil.

Expliqui’m el crowdfunding en línia.
Micromecenatges. Vell com el món! No tinc diners però sí idees. Demano entre la meva comunitat, però, alerta!, només si treballo amb qualitat recullo el fruit. Catalunya és el lloc del món on funciona més i més bé.

Li van posar Simona per Simone de Beauvoir. Porta l’esperit crític i la desobediència civil als gens: filla d’un notable historiador i d’una etnòloga freudiana, és descendent de l’escriptor Primo Levi i de Carlo Levi, autor de Crist es

va aturar a Èboli. Una de les primeres dones psiquiatres d’Itàlia també és parenta seva. Defensa la lliure circulació a internet i la desobediència civil quan no queda cap altra opció, i ens convida, enfundada en vermell-i-negre, hàbil i desconcertant, a aturar-nos en la nostra rutina diària. Quan li diuen subversiva contesta que a casa seva li van inculcar un lema que mai no ha oblidat: “Si alguna cosa no t’agrada, pregunta”.

9-XI-12, Núria Escur, lacontra/lavanguardia