Kostas Vaxevanis: "Un periodista que només compleix el seu deure", Carmen del Riego

El dret a “comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, establert en l'article 20 de la nostra Constitució, té límits. Els periodistes ho sabem, i el Tribunal Constitucional té jurisprudència molt elaborada que determina quan preval aquest dret (que és sobretot dels ciutadans) o hi ha un be superior que protegir: l'honor, la intimitat o la imatge.

Perquè el dret a la informació prevalgui sobre aquests béns jurídics, el Constitucional exigeix uns requisits. El primer, veracitat, que no suposa que hagi de ser una veritat absoluta, sinó que es valora que el periodista hagi estat diligent a l'hora de buscar i contrastar la veritat, utilitzant tots els mitjans al seu abast perquè les dades siguin rigoroses i hagin estat contrastades, ja que d'exigir-se una veritat objectiva es dificultaria en extrem l'exercici de la llibertat d'informació (sentencia 75/2002 de 8 d'abril del Tribunal Constitucional).

Però no només això. En cap cas resulta admissible l'insult o les qualificacions difamatòries, i no es pot invocar a la llibertat d'informació quan el que es desvetllen són aspectes de la vida privada o de la intimitat que no resulten rellevants per a la informació.

Malgrat aquests límits, el Tribunal Constitucional espanyol ha destacat el caràcter prevalente de la llibertat d'informació, per la seva capacitat per formar una opinió pública lliure, indissolublement unida al pluralisme polític propi de l'Estat democràtic, com estableix la STC 235/2007, encara que no sigui una prevalença automàtica, sinó que només pugui invocar-se en els supòsits en els quals no concorrin altres factors, com la presumpció d'innocència, en els quals la ponderació porti a prevaler intimitat, honor o pròpia imatge.

Amb aquest repàs a la nostra legislació, vull arribar a la conclusió que el periodista grec Kostas Vaxevanis, detingut per publicar el nom de 2.059 grecs amb comptes a Suïssa, és a dir, presumptes evasores fiscals, si fos espanyol i estigués a Espanya, no només no estaria detingut ni hauria d'enfrontar-se el dijous a un tribunal que el pot condemnar a dos anys de presó per revelació de dades confidencials, sinó que estaria complint un dels requisits que el Tribunal Constitucional estipula perquè el dret a la informació prevalgui sobre qualsevol un altre: l'interès públic. És aquest interès el que el propi Vaxevanis va invocar en la seva compareixença davant el jutge: “Em vaig limitar a fer el meu treball en nom de l'interès públic, revelar la veritat que tots els altres estan intentant ocultar”.

Vaxevanis, amb aquesta afirmació, estaria fent bé, a més, un dels principis bàsics del Codi Ètic que assumeixen els periodistes que formen part de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), que estableix que el primer compromís ètic del periodista és la veritat. No sembla que la llista difosa per Vaxevanis hagi estat posada en dubte. El seu origen és l'actual presidenta del FMI, quan en el 2010 era ministra d'Economia de França, elaborada amb dades filtrades per un extrabajador d'HSBC.

El Govern grec, algun dels responsables del qual està en la llista, hauria d'haver tingut la mateixa diligència a portar davant els tribunals als defraudadores que a ficar a la presó a un periodista que només ha complert amb el seu deure professional. Una actuació que ens reconcilia amb la professió i ens fa dir que val la pena.

31-X-12, Carmen del Riego, Presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid, lavanguardia