set reformes converteixen el fracàs de l’escola en el més transversal dels fracasos de la democràcia
> Informe de la UNESCO sobre l'educació al món <
Són moltíssims els joves campions que en aquests últims anys han situat a Espanya en el cim de l'èxit esportiu. No pot dir-se el mateix en l'apartat de l'ensenyament obligatori. També en ella Espanya és campiona d'Europa: campiona en fracàs escolar. Segons les dades recollides per la Unesco en l'edició 2012 de l'estudi anual Educació per a tots, un de cada tres joves espanyols d'entre 15 i 24 anys va deixar els seus estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari. La mitjana espanyola de fracàs escolar és molt superior a l'europea, que registra un abandonament bastant menor: un de cada cinc. Si l'èxit esportiu causa tanta felicitat social, aquestes depriments xifres de fracàs haurien d'inquietar a tota la societat. Què serà d'aquests joves en l'edat adulta? En els temps de l'economia del coneixement i en una societat en crisi com l'espanyola, és sostenible una borsa tan enorme de persones sense formació mínima?
L'estudi constata que, entre 2007 i 2009, les taxes d'atur entre els joves europeus que no havien culminat els seus estudis va augmentar "de manera àmplia", excepte entre els joves alemanys. Espanya és un dels països més afectats per la xacra de l'atur juvenil, que, el març passat, ja va superar el 50%. Sosté la Unesco que si les xifres d'abandó escolar a Espanya són "preocupants" és precisament perquè es tracta d'un país atabalat per la crisi. Freturosos de competències professionals, els joves europeus no tenen més remei que "desaprofitar el seu potencial, perden oportunitats d'ocupació i no estan en condicions d'ajudar als seus països respectius a tornar a la prosperitat".
L'estudi evoca amb cruesa l'expressió els ni-ni (ni estudien ni treballen) assenyalant que "almenys un quart dels joves espanyols que van deixar els seus estudis en acabar el primer cicle d'ensenyament secundari i un cinquè dels quals la van abandonar després del batxillerat, en l'actualitat tampoc busquen ocupació". El informe de la Unesco s'aparta de les solucions paternalistes: "Crear llocs de treball per se ens ajudarà a sortir de la crisi". Fins i tot en l'improbable suposat que Espanya (o Europa) estigués en condicions de subvencionar l'ocupació juvenil, aquesta seria una sortida en fals. En temps de crisi, l'essencial és dotar als joves d'eines: ensenyar-los a pescar. En aquest sentit, la Unesco insisteix a recomanar dues mesures: el foment de les pràctiques i pasanties; i la millora de la formació professional. Tals mesures s'han aplicat a Alemanya "amb gran èxit".
El ministre Wert proposa algunes solucions en línia alemanya en el projecte de llei que es convertirà en la setena reforma de l'ensenyament espanyol en democràcia (set reformes converteixen el fracàs de l'escola en el més transversal dels fracassos de la democràcia). Però, en lloc de buscar els mals de l'escola en la qüestió identitària (els mals de la nostra educació estan territorialment repartits), Wert hauria de plantejar-se un repte digne de la dificultat actual: aconseguir que la societat espanyola prengui consciència de l'enorme gravetat dels índexs de fracàs escolar. Això li permetria desenvolupar la reforma educativa en el marc d'un gran pacte social. Un pacte d'emergència contra el fracàs escolar que no pot fer-se sense les autonomies, doncs tenen plena competència en aquesta matèria. Combatre amb el màxim consens i ambició el fracàs escolar és l'única manera de conquerir el futur.
17-X-12, lavanguardia