necessitat dels fact checkers

La Veritat –així, amb majúscula– ha adquirit un paper prominent en la campanya per a les presidencials del proper 6 de novembre. Als Estats Units ja no és tan fàcil per a un polític quedar impune si manipula els fets o directament menteix. Un exèrcit de fact checkers –literalment, verificadors de fets– s’encarrega de comprovar cada afirmació dels candidats i de dictaminar si s’ajusta a la veritat.

En l’última dècada, grans mitjans de comunicació han posat periodistes a treballar exclusivament a verificar les paraules dels polítics. The Washington Post qualifica el grau de falsedat de les declaracions amb Pinotxos: com més mentider, més trofeus Pinotxo per al polític. El 2009, PolitiFact, el web del diari Tampa Bay Times dedicat a aquesta tasca, va guanyar el Pulitzer. El fenomen no és nou, però en aquesta campanya electoral –en què dominen les desqualificacions entre el president Barack Obama i candidat republicà, Mitt
Romney, així com també per complexes discussions econòmiques– els fact checkers ocupen un lloc central...

Per comprovar si això és així existeixen els fact checkers. També Obama ha estat objecte del seu escrutini. Ahir, PolitiFact va sentenciar que és fals, com va afirmar el president en el debat, que Romney hagi dit que l’estricta llei migratòria d’Arizona sigui un “model per a la nació”.

En aquest punt de la campanya electoral, no està clar que la verificació serveixi per a alguna cosa, que l’impacte emocional pesi més que el rigor en els discursos. Però a cap candidat no li agrada que li enganxin l’etiqueta de mentider.

18-X-12, M. Bassets, lavanguardia