credibilitat, i utilitat, de l’informe de l’auditoria Oliver Wyman

Finalment s’han publicat els resultats dels stress tests que l’auditora Oliver Wyman ha fet com a part del programa de rescat de la banca espanyola: abans de desemborsar els diners, era important saber quins bancs estaven sans i quins bancs necessitaven ajuda i quanta.

Què són aquests exàmens d’estrès (o, com en diuen els experts, stress test)? Doncs bàsicament són simulacions comptables que intenten estimar si un banc disposa de prou diners (o capital) per afrontar un possible deteriorament de la situació econòmica. És a dir, si Espanya continua en crisi durant un període llarg de temps, moltes famílies deixaran de pagar les hipoteques i moltes empreses faran fallida i no podran tornar els crèdits. Tots aquests impagaments comportaran pèrdues per al sector financer. Els bancs tenen prou capital per afrontar les pèrdues? Aquesta és, precisament, la pregunta que intenta contestar un stress test.

La resposta, lògicament, depèn de la gravetat i duració de la crisi. I, com que ningú no sap ni quant durarà ni en quina mesura caurà l’economia espanyola, les autoritats europees van demanar a Oliver Wyman que analitzés la situació de cada banc sota dos escenaris hipotètics. En l’escenari anomenat “normal” se suposa que el PIB caurà un 1,7% el 2012, un 0,3% el 2013 i es recuperarà un 0,3% el 2014, que la taxa d’atur serà del 23,5% i que els preus de l’habitatge cauran un 5%. El segon escenari, molt més pessimista, és el que anomenen “advers”: caiguda del PIB de 4,1%, 2,1% i 0% el 2012, 2013 i 2014 respectivament, taxa d’atur que es dispara fins al 27%, preu d’habitatge que es desploma un 20%.

L’estudi estima que el conjunt de la banca perdrà 129.400 milions d’euros en l’escenari normal i 209.100 en l’escenari advers. Els bancs tenen prou diners per afrontar aquestes pèrdues i, a més a més, mantenir un capital mínim que els faci viables? Segons Wyman, Santander, BBVA, Caixa Bank, Sabadell, Bankinter i Bancaja, sí. En canvi, Banc de València, Novacaixagalicia, Catalunya Banc i Bankia necessitaran, entre tots, 25.900 milions en l’escenari normal i 53.700 en l’advers. Menys dels 100.000 milions disponibles al fons de rescat que Europa va posar a disposició d’Espanya al juny. Per això les autoritats espanyoles van acollir els resultats de Wyman amb alegria i satisfacció.

Està justificada, aquesta alegria? Doncs sí i no. Sí, perquè la veritat és que l’anàlisi de Wyman és detallada (ha analitzat tots els crèdits, un per un, de cadascun dels bancs) i els escenaris adversos que s’han plantejat aquesta vegada són més realistes que els del Banc d’Espanya, que fa un any va arribar a la conclusió que Bankia era viable... només uns mesos abans que fes fallida.

El problema és que, tot i que l’escenari advers és bastant advers, no és forassenyat imaginar que la realitat serà molt pitjor. Els Estats Units són al caire d’un precipici fiscal, l’economia xinesa està en desacceleració ràpida i el centre d’Europa entra en recessió. Tot plegat fa que vagin mal dades per a les exportacions espanyoles el 2013. Si s’hi afegeix que la demanda interna continuarà caient per culpa de l’austeritat, és més que probable que la caiguda del PIB del 2013 sigui molt més accentuada que el 2,1% que es preveu en l’escenari advers. Què passaria amb els bancs en aquesta eventualitat? L’informe Wyman no ho preveu. I això és un problema. El segon aspecte negatiu és que el capital que figura que es necessitarà en l’escenari normal (anomenat core tier 1) és del 9% del total de crèdits. En canvi, misteriosament, aquest requeriment de capital baixa fins al 6% en l’escenari advers. Si en aquest escenari també se’n requerís el 9%, alguns dels bancs que figura que tenen prou capital passarien a la llista negra i les necessitats de capital del conjunt de la banca serien molt superiors (possiblement el doble) als 53.700 milions anunciats. Això és un problema perquè l’optimisme barat basat en l’engany no va funcionar a l’època Zapatero i no funcionarà ara. Ha arribat l’hora de la serietat, i l’única cosa que aconsegueixen aquestes argúcies és restar credibilitat a tot l’exercici. Una pena.

La tercera crítica a l’informe Wyman és que només analitza els crèdits privats: el sector immobiliari, les grans empreses, les petites  i mitjanes empreses i hipoteques... Però exclou de manera conspícua un grup d’actius perillosament rellevant: els crèdits al sector públic! Segons el Banc d’Espanya, l’agost del 2012 els bancs espanyols acumulaven 184.511 milions d’euros de deute sobirà espanyol (el 12,5% del total). Wyman no avalua què passaria si, com sembla probable, aquest deute públic passa a ser bo porqueria o si es practiquen impagaments a l’estil de Grècia.

Els stress tests de Wyman, doncs, són més seriosos que els anteriors, però poden no estar donant una imatge fidel del problema real del sistema bancari espanyol. No sé si arran d’això, dos dies abans de fer-se públics, els governs d’Holanda, Finlàndia i Alemanya feien marxa enrere en la seva promesa de permetre que el fons de rescat ajudés directament la banca. Això vol dir que l’ajuda als bancs, ja sigui de 25.000, 53.700 o 100.000 milions, anirà directament a la vena del deute espanyol i contribuirà a empitjorar la precària situació financera de l’Estat espanyol just quan està a punt de fer fallida. I l’any que ve, la partida d’interessos encara serà més asfixiant.

Una vegada més, sembla que els socis europeus abandonen Espanya a l’hora de la veritat. Però això no és pas culpa d’Oliver Wyman, esclar.

2-X-12, Xavier Sala i Martín, lavanguardia

La intención es buena, acostumbran a repetir los cronistas del fútbol. Lo hacen tras una gran jugada, hermosa y rápida, pero de escasas consecuencias: el balón se va al poste, o fuera, rozando el larguero. A cuento de la auditoría de Oliver Wyman a la banca española, Moody’s viene más o menos a decir lo mismo. Sí, la jugada ha sido buena: el informe de Oliver Wyman tiene una buena voluntad. Es el más elaborado y el más transparente de todos aquellos que se han realizado hasta ahora. Sin embargo, concluye la agencia calificadora, la pelota se ha ido a la grada: “La banca española necesitará entre 75.000 y 105.000 millones de euros para recapitalizarse y hacer frente a posibles pérdidas”, dijo ayer, a través de una nota dirigida a sus clientes. Es decir, mucho más de los
53.000 millones que plantea el informe de la auditoría.

En realidad, lo que ayer hizo Moody’s fue lanzar un aviso para navegantes. No rebajó la nota de España al nivel de bono basura –y eso que muchos estaban convencidos de que así lo haría ayer mismo–, pero emitió una advertencia: puede hacerlo en cualquier momento. Y eso, consideran los analistas, tendría el potencial suficiente como para acelerar el torbellino económico del país, quién sabe si desencadenando la recurrente solicitud del rescate a Bruselas.

“La rebaja de Moody’s dispararía el volumen de la deuda soberana (la prima de riesgo) y complicaría, aún más, la financiación de España”, dijo Link Securities, sociedad de valores especializada en el mercado financiero español, a France Presse. “La solución la tendremos en estos días”. Lo cierto es que las miradas, a la espera de la próxima emisión de deuda española (4.000 millones, con vencimientos en el 2014, el 2015 y el 2017, pasado mañana), se mantienen expectantes ante lo que decida Moody’s. “Su amenaza es el principal foco de tensión para España esta semana”, dijeron fuentes de Bankinter. “Pese a esa amenaza, ayer los mercados financieros aguantaron bien la situación de estrés”, dijo Julián Lirola, analista de Self Bank.

En el ínterin, Moody’s va haciendo. Al margen de elaborar su proceso de revisión de la economía española –en junio ya rebajó la nota tres escalones, desde A3 (notable bajo) hasta Baa3, en la antesala del bono basura–, también aprovecha cada oportunidad para emitir sus propias opiniones. La agencia considera que la recapitalización de la banca española mejorará “ considerablemente” su solvencia y ayudará a restaurar la confianza del mercado en el sistema financiero español en conjunto. “Esa inmediata recapitalización es intrínsecamente positiva para todos los bancos españoles, porque incluye más bancos y más capital que en anteriores ejercicios”, dice. Sin embargo, también opina que el volumen que propone el informe de Oliver Wyman “no es suficiente” ni garantiza la estabilidad de los bancos “en escenarios adversos y extremadamente adversos”. “Si los participantes de los mercados son escépticos acerca de las pruebas de resistencia, el sentimiento negativo podría minar los esfuerzos del Gobierno para restaurar completamente la confianza en la solvencia de la banca española”, concluye la nota de Moody’s.

Mientras Moody’s mantiene la presión sobre España, Fitch tampoco se decidió a mover ficha. En una nota difundida a media tarde, dijo que las últimas noticias acerca de España “no cambiarán las claves que mantengan la nota BBB con perspectiva negativa”.

2-X-12, S. Heredia, lavanguardia