Espanya 2010: el salari dels homes, un 34% més alt que el de les dones

A Espanya, el salari mitjà brut dels homes
és un 34% superior al de les dones
(font: Instituto Nacional de Estadística 2010).

És una discriminació tan subtil que els qui la cometen ni s'adonen que ho fan. Són investigadors que defensen que homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats de desenvolupar una carrera científica. Però quan han d'avaluar als candidats per treballar en un laboratori, sense adonar-se'n, consideren que els homes són més competents i mereixen sous més alts que les dones.

Ho ha demostrat una investigació de la Universitat de Yale (EUA) que qüestiona la idea estesa que, si no hi ha més dones investigadores, és perquè anteposen la família a la carrera científica. Sense negar que les opcions personals influeixen en la trajectòria professional, l'equip de Yale ha demostrat que les dones topen amb prejudicis latents que frenen la seva carrera investigadora.

Un resultat preocupant, segons els autors de l'estudi, és que homes i dones consideren per igual que les dones són menys competents que els homes per treballar en un laboratori. “La conducta de les persones està modelada per biaixos que es deriven de l'exposició repetida a estereotips culturals dominants”, escriuen els investigadors en la revista PNAS, on han presentat els seus resultats. “Fins i tot les persones més igualitàries, i tant homes com dones, tenen sovint aquests subtils biaixos de gènere”.

En la investigació, 127 professors de sis universitats d'EUA han avaluat a una persona que s'oferia per a un lloc de cap de laboratori. Es van triar grans universitats amb una forta tradició investigadora i professors de física, química i biologia. Eren, per tant, persones entrenades per analitzar dades objectives de manera racional. Així i tot, quan se'ls va presentar el currículum d'un candidat, van anteposar els seus prejudicis als mèrits de l'aspirant. El currículum era idèntic en tots els casos, excepte pel detall que el nom del candidat podia ser d'un home (John) o d'una dona (Jennifer). Encara que els candidats eren ficticis, els participants en l'estudi pensaven que eren reals i que la seva avaluació anava a ser tinguda en compte a l'hora de contractar-los.

El currículum corresponia al perfil d'un jove investigador prometedor però no extraordinari. A l'hora d'avaluar la seva competència en una escala d'1 a 7, li van donar una puntuació mitjana de 4 si es deia John i de 3,3 si es deia Jennifer. Es van registrar diferències similars quan es va preguntar als professors universitaris si estarien disposats a formar-lo o si els semblava que el candidat podia ser contractat (vegeu gràfic). Quan se'ls va demanar que proposessin un sou, van dir, amb la millor intenció, que John mereixia guanyar un 14% més que Jennifer: 30.328 dòlars a l'any per a ell; 26.508 per a ella.

“Ens va sorprendre veure el consistents que eren els resultats”, ha declarat Jo Handelsman, directora de la investigació, a The New York Times. La discriminació subconscient contra les dones es va observar per igual en els camps de la física, la química i la biologia. Es va donar tant entre catedràtics com entre professors de rang més baix. Va ser independent de si qui avaluava era un home o una dona. I també va ser independent de l'edat del professor que avaluava, la qual cosa indica que la discriminació no tendeix a atenuar-se entre les generacions més joves.

Són resultats “molt interessants que donen que pensar”, destaca María Blasco, directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid. “Fins ara semblava que, si hi ha menys dones que homes al món de la investigació, era per decisió de les pròpies dones que decideixen abandonar la carrera científica. Aquests resultats mostren que hi ha un masclisme inconscient, de petita intensitat però persistent, que també influeix”.

Els autors de la investigació adverteixen que “molts investigadors joves depenen del feedback que reben [d'altres investigadors] per avaluar les seves possibilitats”, segons escriuen en PNAS. “Si les dones reben judicis esbiaixats sobre la seva competència i les seves opcions d'aconseguir una ocupació, si reben menys suport i menys compensacions financeres que els seus col·legues masculins, poden preferir retirar-se de les carreres científiques”.

Reconèixer que aquest problema existeix “és un avanç, és un primer pas per tractar d'evitar-ho”, destaca Camilla Iannone, biòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG) que al març va organitzar el simposi Dones en ciència. Però adverteix que resoldre-ho no serà fàcil ni ràpid perquè “és un problema molt complex; caldria canviar de mentalitat des de la base”, començant pels valors i els estereotips que s'inculquen des de la infància.

Precisament perquè el problema es deriva d'estereotips que s'inculquen en la infància, les iniciatives per ajudar a les científiques a conciliar família i treball no bastaran per resoldre-ho. Els autors de l'estudi proposen que s'intentin establir criteris el més objectius i transparents possible a l'hora de seleccionar a investigadors joves. I que se sensibilitzi als científics sobre aquesta discriminació sexista per reduir el seu impacte.

A les noies que vulguin dedicar-se a la ciència, “els diria que no es rendeixin”, aconsella María Blasco, que ha superat tots els obstacles fins a ser reconeguda com una de les líders mundials en la investigació dels telómeros. “Probablement hauran d'esforçar-se més per compensar una situació de discriminació, Però els diria que no es desanimin i que intentin transmetre lo bones que són”.

1-X-12, J. Corbella, lavanguardia