una mena de vaga obsoleta i contraproduent
Els treballadors del transport públic de Barcelona i Madrid van fer ahir vaga i van col·lapsar ambdues ciutats. Els sindicats majoritaris del país, a més, es plantegen convocar novament una vaga general per paralitzar el país durant 24 hores, en el marc d'una tardor que es presenta summament conflictiva.
Hi ha un profund malestar entre els treballadors per la mala situació econòmica, a causa de la pèrdua de poder adquisitiu, de les reformes i de les retallades de les prestacions socials, i és plenament legítim que expressin la seva protesta a través de la vaga, que és un dret democràtic i constitucional. L'aspecte que caldria analitzar és si les vagues en temps de greu crisi econòmica com l'actual -la pitjor des de la postguerra- són útils i convenients.
D'entrada, les vagues, a més de distorsionar la vida quotidiana i laboral dels ciutadans, com va succeir ahir a Barcelona i Madrid, provoquen greus pèrdues econòmiques i agreugen la crisi. També sembla evident que, en situacions com l'actual, resulten accions bastant inútils de cara a aconseguir els objectius que persegueixen. Si no hi ha diners, si les empreses es troben en pèrdues o amb beneficis decreixents, sense perspectives de millora i ofegades per la falta de finançament, atendre moltes de les reclamacions sindicals dels vaguistes només provoca un resultat: que les coses vagin pitjor i que perillin més ocupacions.
Igualment, pretendre lluitar contra les retallades de la despesa pública a força de vagues generals només arruïna més el país, genera major crispació social i no s'aconsegueix tampoc canviar la política econòmica. La prova la tenim a Grècia i Portugal, on els sindicats s'han cansat de convocar vagues generals per no res. Per què? Perquè la caixa dels estats està buida i perquè els fons per finançar el país no depenen dels governs, igual que tampoc de les pròpies empreses, sinó dels mercats financers i, si no hi ha altre remei, dels països rics de la UE.
En aquests temps de reformes i de replantejaments generals els sindicats, que lideren el lògic malestar dels treballadors i de bona part de la resta de ciutadans, haurien de trobar alternatives a les vagues que fossin més eficaces per canalitzar les protestes, aconseguir els seus objectius i que danyessin menys a l'economia, les empreses i la societat en el seu conjunt. Mantenir esquemes del sindicalisme tradicional, en una crisi tan diferent de les anteriors, complica i dificulta més les coses per a tots. L'atur del transport públics a Barcelona i Madrid en va ser ahir un clar exemple.
18-IX-12, lavanguardia