cànnabis / marihuana: il.lusió de legalitat

Ara mateix estan en el punt de mira de l'Administració. Hi ha una ofensiva contra les anomenades associacions cannàbiques d'autoconsum. Se succeeixen entrades i escorcolls i confiscacions de marihuana en desenes de locals. La policia creu que la suma dels cultius individuals en una gran plantació és un frau de llei. Els amants del cànnabis asseguren que amb l'autoregulació s'evita engrandir les butxaques dels traficants. Tanmateix, al mig, hi ha una sèrie de col·lectius amb aparença d'entitat sense ànim de lucre que actuen com a coffee shops, a l'holandesa. I això és un delicte per més que els titulars estiguin inscrits en el registre oficial d'associacions.

El consum de la droga no és delicte a Espanya, però sí la tinença. A l'aparell policial es té molt clar. "Els supòsits en els quals la tinença de drogues és legal estan molt taxats per la llei", assegura el comissari dels Mossos d'Esquadra Joan Miquel Capell. I aquests supòsits són: motius mèdics, perquè constitueixen la base d'un procés industrial, raons científiques i el de petites mostres destinades a finalitats pedagògiques en àmbits acadèmics. Per norma general, qualsevol altra tinença és il·legal. Si la quantitat és petita, serà una falta administrativa -d'aquí, per exemple, les multes als consumidors a la via pública-, i si la quantitat supera el que la llei considera autoconsum -les quantitats poden ser flexibles depenent del grau d'addicció-, llavors s'incorre en un delicte de tipus penal i es corre el risc d'anar a presó per delicte contra la salut pública.

Tanmateix, existeixen associacions de consumidors a Espanya i a tot el món occidental que advoquen per un canvi de polítiques que permeti al fumador de marihuana abandonar el terreny d'inseguretat jurídica en què diuen que estan, per exemple, els consumidors espanyols. "La llei actual només beneficia les màfies i és antiquada. Està redactada contra el tràfic d'heroïna dels anys vuitanta. Ara només serveix per atacar certs moviments socials". Aquesta és l'opinió de José Afuera, de 35 anys i president de La Maca, Moviment Associatiu Cannàbic d'Autoconsum, amb seu en un carrer del districte barceloní de Sants.

Afuera és un ferm defensor de la regulació a ultrança de l'autoconsum, i per tant, de la despenalització de la tinença dins d'aquest marc específic de cultiu controlat. Està disposat, diu, a donar públicament les dades de l'entitat que capitaneja. Són 500 associats, dels quals, uns 200 ho són, assegura Afuera, per motius terapèutics. Cadascun paga 30 euros de quota anual i la quantitat mensual corresponent a la seva previsió mitjana de consum, en correlació amb els costos que l'entitat calcula que li comporta el cultiu. Per exemple, algú que consumeixi entre 15 i 20 grams al mes farà front al pagament mensual d'uns 100 euros. Són quotes flexibles que es van adequant a les previsions i necessitats de l'associat. "Els diners inclouen també tots els serveis comuns de l'associació, així com la consulta mèdica permanent de la qual disposem i que supervisa el cas de cada associat", aclareix Afuera. Els pagaments de les tarifes es fan directament en forma d'imposicions en un compte bancari a nom de l'associació. "No toquem directament els diners en l'associació", afegeix.

Ningú no pot superar els 60 grams al mes, excepte per causes mèdiques molt justificades. A més, els nous socis només aconsegueixen aquesta condició si són recomenats d'un altre, s'ha donat algun cas de deslleialtat en la forma de venda del sobrant d'un nou associat a tercers amb ànim lucratiu. Es tracta d'una pràctica totalment prohibida pels estatuts i l'autor és immediatament expulsat. "Tenim normes molt estrictes", comenta Afuera.

"Sense les confiscacions policials que hem patit últimament, hauríem arribat a la previsió col·lectiva d'aquest any, que era de 260 quilograms", afegeix aquest consumidor de cànnabis i alhora president de La Maca i de la federació d'associacions cannàbiques de Catalunya.

Afuera reconeix que dins de les associacions o col·lectius cannàbics hi ha diferents graus de serietat, i a vegades alguns aprofitats que acaben traficant sota l'aparença d'associació. En això, potser sense voler-ho, coincideix amb el comissari Capell. "Hi ha qui es pensa que per tenir cobert el tràmit d'inscriure's en el registre d'associacions d'Interior es pot fer el que es vulgui", puntualitza aquest alt cap policial. En ocasions, s'esgrimeix aquesta condició registral per evitar l'acció policial, la qual cosa resulta completament inútil. La policia, perquè és un mandat legal, ha d'aclarir qualsevol tipus de tinença. Tanmateix, després els jutges hauran de reconèixer l'existència de lucre o frau en l'activitat d'una associació o, en canvi, el seu caràcter col·lectiu i sense interès pecuniari.

Afuera assegura de forma vehement que a Espanya no hi ha hagut ni una sola condemna per autoconsum. I de fet, existeix jurisprudència, tant del Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem, en la qual es dóna per admesa la validesa, en determinades circumstàncies, de l'autoconsum col·lectiu. Podria tenir lògica el que assegura el president de La Maca. Ningú no ha estat condemnat per autoconsum col·lectiu, perquè així que es produeix una condemna és perquè no s'apreciava aquesta conducta, sinó una de delictiva, la que es correspon amb la de tràfic de drogues, o com està tipificat en el Codi Penal, amb un delicte contra la salut pública.

Recentment, els Mossos d'Esquadra han entrat en diversos locals d'associacions de consum de cànnabis i els han registrat. En algun, s'ha trobat droga comprada en el mercat negre perquè no s'assolia la necessària per cobrir l'autoconsum dels socis. La policia ho té clar. Això és tràfic. De fet, col·lectius com La Maca estan en contra de "les falses associacions que actuen com a coffee shop", insisteix Afuera.

El debat ultrapassa les fronteres espanyoles. Hi ha activistes a favor de la legalització del cultiu i autoconsum de cànnabis a molts països. Des de la presidència de la República Oriental de l'Uruguai s'ha llançat la propos-ta de regular la compravenda de marihuana i el pagament d'impostos especials. El debat s'ha encomanat a països veïns com l'Argentina i el Brasil, i fins i tot a Mèxic comencen a sentir-se veus en aquesta direcció. José Afuera creu que aquest és el camí. Ara com ara, el comissari Capell continuarà aplicant la llei existent que prohibeix la tinença.

2-VIII-12, E. Figueredo, lavanguardia

El projecte aprovat pel ple de l'Ajuntament de Rasquera (Ribera d’Ebre) a la fi de febrer per impulsar una plantació de cànnabis en el seu terme municipal ha quedat paralitzat de forma cautelar per ordre judicial, en resposta a un recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Malgrat que el Consistori ha preparat un recurs d'apel·lació contra la paralització, dictada pel jutjat d'instrucció 1 de Tarragona fa gairebé un mes, el litigi amenaça amb perllongar-se almenys durant un any. El govern municipal de Rasquera assegura que demanarà una indemnització a l'Estat a raó de 54.000 euros al mes, la quantitat que havia previst ingressar el Consistori en el cas d'aconseguir treure endavant el projecte. Els veïns de Rasquera van votar a l'abril en referèndum a favor del pla cannàbic, encara que el sí no es va imposar amb el marge de vots esperat per l'alcalde, Bernat Pellisa. La plantació la faria un club de consumidors de marihuana de Barcelona en finques privades del poble, encara que amb la intermediació de l'Ajuntament. El govern municipal de Rasquera va elaborar un informe jurídic abans d'aprovar el controvertit projecte basat en el buit legal existent a Espanya sobre l'autoconsum. Amb el mateix argument de la falta de legislació espera el Consistori guanyar la batalla judicial. Pellisa ha reclamat a la Generalitat valentia per crear una regulació.

2-VIII-12, E. Giralt, lavanguardia

El dret és un conjunt de normes que, en no poques ocasions, estan subjectes a interpretacions, però en aquest terreny la Fiscalia Antidroga no té dubtes: tothom que vulgui no pot conrear cànnabis a casa seva com si tingués clavells, i això dels clubs per fumar no és legal.

I no és que no hagin discutit el tema. El mes de juny passat es va celebrar a Bilbao la junta semestral dels fiscals antidroga d’Espanya, que va abordar aquesta qüestió i que va donar lloc a dues conclusions, referents al conreu i a les associacions. Sobre el primer assumpte, es diu que el sembrat de qualsevol planta amb efectes tòxics “està sotmès a un estricte sistema legal d’autorització i control pel Ministeri de Sanitat, amb l’exclusiva finalitat d’obtenir les substàncies necessàries per a la indústria farmacèutica”. Qui no s’ajusti a aquestes normes entra, segons la Fiscalia, en l’article 368 del Codi Penal, que preveu penes de tres a sis anys de presó i multa de fins al triple de l’estufaent confiscat.

Aquest és un criteri que no s’ha modificat des de fa molts anys, des del franquisme. La llei d’Estupefaents ja ho diu, i està vigent des del 1967. S’hi s’explicita que “l’autorització, intervenció, vigilància i control del cultiu” són qüestions sotmeses a control de Sanitat, i que suposen “tràfic il·lícit totes les operacions de cultiu (...) que siguin realitzades contràriament a aquesta llei o amb incompliment dels preceptes d’aquesta”. I si s’entra al web del Pla Nacional sobre Drogues, en l’apartat de legislació, sobre el tema de les plantacions hi ha una única ordre, que data del 1963, i que assenyala que està prohibit llevat que es disposi d’autorització per part de de l’autoritat sanitària competent.

Una altra qüestió són les associacions i els clubs cannàbics. Com a punt de partida, en aquest apartat la Fiscalia posa èmfasi que fa falta respectar la llibertat d’expressió i el dret de reunió.

Així, les esmentades associacions tenen els seus estatuts, on no se’n sol promoure directament el consum, que seria punible, sinó que es tracta de divulgar aspectes beneficiosos i connotacions socials de determinats estupefaents. Però el que no han de fer és subministrar-lo. No pot passar que per ser soci d’un club tinguis dret, segons el Ministeri Públic, a quantitats determinades d’haixix, perquè, en ser-ne el mercat il·legal, se suposa que llavors s’està acudint a un subministrament il·lícit.

En aquest sentit, les esmentades conclusions de les jornades de Bilbao assenyalen que el control de la legalitat de les associacions es produirà en dues fases. La primera, que els estatuts no podran “apreciar l’existència de delicte”, i la segona, que “l’activitat real de l’associació no podrà realitzar actes de cultiu o comercialització sense sotmetre’s als requisits establerts en la llei d’Estupefaents”.

A més, i sempre segons el criteri de la Fiscalia Antidroga, no es pot al·ludir al denominat consum compartit, que està permès segons la doctrina del Tribunal Suprem. Els fiscals expliquen l’exemple que permet discernir què és el consum compartit. Un grup d’amics es reuneix per a una llarga nit de cartes. Llavors decideixen fumar-se uns porros durant la vetllada. Per no anar-hi tots, un d’ells recull diners i en va a comprar, però el detenen. Si demostra que era per a un àmbit privat per a un moment concret i que els diners no eren per traficar, sinó per al consum dels assistents a la timba, es tracta de consum compartit, fet que no es pot aplicar a un club que distribueixi cànnabis entre els seus associats, que paguen una quota amb aquesta finalitat.

La Fiscalia Antidroga no creu que les associacions anomenades cannàbiques estiguin en uns llimbs jurídics, com tampoc la possibilitat de conrear plantes de marihuana lliurement. I, de fet, ja han acusat el president d’un d’aquests clubs on es van trobar bosses de marihuana.

2-VIII-12, S. Tarín, lavanguardia