"MNAC, nom o marca?", Lluís Bassat
Des de molt abans de la inauguració del MNAC, vaig advertir que Museu Nacional d’Art de Catalunya podia ser el nom del museu, però mai la marca. Eduard Carbonell, el seu primer director, és testimoni d’això. Ara, el seu actual director, Josep Serra, posa de nou el dit a la nafra. El museu necessita promoció i MNAC no és una marca capaç de diferenciar-se clarament d’altres marques de museus i de crear una personalitat pròpia, única i memorable.
El Museu Picasso és nom i marca. El Museu Dalí, també perquè Picasso i Dalí en si mateixos ja són marques, però el MNAC, lamentablement no, malgrat l’ímprobe esforç dels seus antics directors, presidents i fins i tot amics de convertir aquest nom en una marca. L’error, segons la meva modesta opinió, és voler convertir les inicials de cada una de les paraules Museu Nacional d’Art de Catalunya en una marca. Això s’ha aconseguit alguna vegada com en el cas del MoMA (Museum of Modern Art), però no és el nostre cas. Ja ha passat prou temps per acceptar que MNAC no és ni serà una marca, i no només perquè sigui gairebé impronunciable. És que manca de tots els ingredients que una marca ha de tenir: senzillesa, facilitat de lectura, facilitat de pronunciació, eufonia, vistositat, associació i evocació, originalitat, modernitat, distinció i facilitat de memorització.
La meva proposta és que continuï el nom Museu Nacional d’Art de Catalunya per a tota la paperassa oficial, però que es creï una marca per a la seva difusió popular.
Un dia la que llavors era la Caixa de Pensions per a la vellesa i Estalvis va decidir promocionar la marca “La Caixa” amb l’èxit que tots coneixem. Va ser un canvi intel·ligent. Amb aquesta filosofia la marca podria ser “El Museu”, escrit sempre en català, el que equivaldriaa dir que és el Museu de Catalunya, el que no pot deixar de visitar-se si es ve aquí.
Una altra manera de crear la marca seria prendre les lletres més reconeixibles de la paraula Catalunya –CAT– i les tres d’ART amb el que podria crear-se la marca CATART o ARTCAT. Totes dues són millors marques que MNAC, però sincerament no em semblen prou bones per competir amb Picasso, Miró, Tàpies o Dalí. La tercera alternativa seria crear una marca totalment diferent del nom, la qual cosa abans es deia un nom comercial. Aquesta fórmula pot ser bona, per fer conèixer un nom completament nou té un cost i no crec que les institucions estiguin en aquest moment per invertir el que valdria consolidar la nova marca.
Per tot això, em permeto recomanar la primera alternativa: que el museu no canviï de nom, però que a partir d’ara tota la seva comunicació porti el nom complet seguit de la seva nova marca: “El Museu”. Veuran que en molt poc temps, amb dir o escriure “El Museu” serà suficient.
25-VIII-12, Lluís Bassat, autor d'El llibre vermell de les marques’, lavanguardia