nivell d’exigència del professorat a Catalunya: suficient...
- ...nivell d’exigència del professorat a Finlàndia: excel.lent
No hi haurà més exigència per als futurs mestres a les universitats. Els degans de les facultats d'Educació de Catalunya s'oposen a demanar un mínim de sis punts en els exàmens de selectivitat de català, castellà i matemàtiques a les persones que vulguin estudiar el grau de magisteri. El Departament d’Ensenyament pretenia introduir aquest requisit en la selectivitat del proper curs, per als alumnes que el mes que ve comencen segon de batxillerat, però s'ha trobat amb el no inesperat de les universitats.
La consellera Irene Rigau es va proposar, en arribar al càrrec, reforçar la formació inicial dels docents. En els últims anys, aquesta formació ja va experimentar certa millora amb les reformes derivades del pla Bolonya. La carrera d'Educació Infantil i la d'Educació Primària han guanyat un any més d'estudi en passar de diplomatura a grau –de tres a quatre anys–, una cosa que reivindicava des de fa temps el sector educatiu. Eren necessàries més hores de formació, i ara ja es tenen. En el cas de l'Educació Secundària, l'antic i obsolet Curs d'Adaptació Pedagògica, que durava 150 hores, es va substituir en el 2009 per un màster d'un any que tots els titulats han de superar si volen fer classes en ESO o batxillerat.
Des de Ensenyament, no obstant això, creuen que s'ha d'anar “més enllà” i han formulat vuit mesures per impulsar la formació dels professors. Entre elles, Ensenyament posa especial èmfasi a exigir més nota en els exàmens de llengua i matemàtiques de selectivitat. Els estudiants que vulguin accedir a les facultats d'educació haurien d'obtenir un mínim de sis punts sobre deu en aquestes matèries bàsiques. La idea és que els estudiants millor preparats es dediquin a l'ensenyament, seguint el model de països com Finlàndia. El tan aclamat sistema finlandès destaca pel seu estricte programa de selecció de professorat –veure article a la pàgina següent–, un mètode que Rigau volgués adaptar a les necessitats de Catalunya. Però després de gairebé un any negociant amb els degans de les nou facultats d'educació, la mesura no s'aplicarà el curs que ve –i pot ser que mai–. Els degans no estan d'acord, segons expliquen ells mateixos. Tots els consultats coincideixen a assenyalar que “no és just” posar requisits extra als futurs estudiants de magisteri. “Un alumne pot millorar al llarg de la carrera universitària, per a això estan les facultats”, assenyala Vicent Climent, degà de la facultat d'Educació de Blanquerna-URL. Climent, igual que els altres degans, proposa alternatives, com incrementar les hores dedicades a la didàctica de la llengua o les matemàtiques en les facultats, exigir un major nivell en les oposicions o incrementar el període i la qualitat de les pràctiques.
Ensenyament no dóna l'esquena a aquestes opcions, però defensa el requisit previ de la bona nota per als aspirants a les facultats d'Educació. Van ser els propis professors de primària els que van demanar a Rigau que introduís algun tipus de condició extra per als futurs mestres, explica Jorge León, membre veterà de la Junta Central de Directors de Primària i mestre durant més de tres dècades. “Cada vegada és més freqüent trobar a mestres joves, que acaben de sortir de les facultats o amb les oposicions recentment aprovades, amb una mala base en les matèries fonamentals”, afirma León. Aquest docent explica que el nombre de mestres que cometen faltes d'ortografia, que no interpreten bé els textos o no s'expressen de forma correcta creix. A més, alguns van deixar d'estudiar matemàtiques a quart d'ESO, però hauran d'ensenyar aquesta matèria a nois de fins a dotze anys. De fet, un 75% dels estudiants de magisteri que vénen del batxillerat van estudiar la modalitat d'Humanitats –on no es fan matemàtiques– o Ciències Socials en l'institut, només el 25% ve del batxillerat científic o tecnològic. “És fonamental que el nivell dels mestres millori; per ensenyar has de saber coses, tenir una bona base, no podem permetre que un professor cometi faltes d'ortografia o tingui llacunes en matemàtiques”, insisteix aquest docent. León no es refereix al fet que tots els mestres presentin aquests problemes, es tracta només d'una part, mentre que el grup dels docents excel·lents és ampli. No obstant això, aquesta porció de mestres amb baix nivell “va en augment”, sosté.
Ensenyament insisteix en la seva iniciativa. Davant la negativa dels degans, buscarà el suport dels rectors de les universitats per introduir el requisit de la nota d'entrada. Només el Ministeri d'Educació podria obligar a adoptar aquesta mesura, però no sembla que estigui per la labor. Al no ser competència autonòmica, només queda una opció: que les facultats acceptin per si mateixes exigir més nota, com un requisit propi pactat entre tots. Però aquí ve l'inconvenient: si demanessin un mínim de nota per entrar, les facultats es quedarien sense bona part dels seus alumnes. Un estudi realitzat per la comissió que segueix la reforma de la formació dels mestres indica que només el 10% dels estudiants de les facultats d'Educació va obtenir més d'un 7 en els exàmens de llengua de selectivitat. El percentatge dels quals va obtenir més de 6 punts supera el 60%, i al voltant d'un 30% es va quedar en el suficient.
16-VIII-12, M. Gutiérrez, lavanguardia