...nivell d’exigència del professorat a Finlàndia: excel.lent

- nivell d’exigència del professorat a Catalunya: suficient...

Només els més brillants entren a l'aula. Aquesta és la màxima del sistema educatiu finlandès, que any rere any sorprèn pels seus bons resultats en l'informe Pisa, la macroevaluación de l'OCDE que mesura el nivell dels alumnes de quinze anys. Els estudiants finlandesos despunten en llengua, matemàtiques i ciències, i bona part del secret està en l'alt nivell dels seus mestres i professors.

El psicòleg i doctor en Pedagogia Xavier Melgarejo, fins fa poc director del col·legi Claret de Barcelona, explica en la seva tesi sobre el sistema educatiu finlandès l'extraordinari procés de selecció dels docents. La professió compta amb un gran prestigi social, doncs els docents exerceixen una tasca d'importància màxima: formar a les persones. Hi ha quatre aspirants per cada plaça de magisteri en les facultats, i només accedeixen a elles els que demostrin una major capacitat educativa i sensibilitat social. El país ha imposat una doble selecció per als futurs mestres de primària. La primera fase és nacional. Tots els aspirants han de passar per un tribunal central situat a la universitat de Jyväskylä, indica l'estudi de Melgarejo. Només poden entrar en la selecció els estudiants que tinguin com a mínim un nou sobre deu en l'expedient de batxillerat i en la prova de revàlida estatal. A més de les notes, el tribunal té en compte si els aspirants han participat en activitats de voluntariat, com oenegés, en associacions de veïns, d'ajuda a malalts... Volen que els professors siguin persones amb un alt grau d'implicació social.

Una vegada els candidats passen aquest primer sedàs, se'ls dóna permís per presentar-se a una segona prova: la de les facultats d'Educació. Aquestes seleccionen als candidats amb una altra sèrie de proves. Els aspirants han de realitzar una entrevista personal amb el comitè de selecció de la facultat, escriure el resum de la lectura d'un llibre, realitzar una explicació davant una classe sobre un tema, demostrar aptituds artístiques (com dibuixar o tocar un instrument musical), fer un examen de matemàtiques i demostrar alts coneixements tecnològics, segueix Melgarejo en la seva tesi. En l'entrevista personal prima que l'aspirant posseeixi capacitat de comunicació, habilitats socials i empatia. Si el candidat no supera alguna d'aquestes proves, no pot estudiar Educació.

Els que superen la prova entren en les facultats. Una vegada acaben la carrera realitzen pràctiques en escoles especials, on ensenyen els millors professors del país. No existeixen oposicions i els mestres són triats directament pel director de cada escola. El sou mitjà dels mestres finlandesos en primària és d'uns 41.000 euros bruts, segons dades de Eurydice.

Però l'èxit educatiu de Finlàndia no depèn només de la selecció i formació dels seus mestres. Té estabilitat normativa -les seves lleis educatives no canvien cada quatre anys com a Espanya-, les aules disposen de més recursos, el percentatge del PIB que es dedica a educació és major que aquí, la ràtio professor/alumne és menor i es presta gran atenció a les necessitats educatives especials. La família també assumeix una gran responsabilitat en l'educació i respecta molt la figura del docent.

16-VIII-12, M. Gutiérrez, lavanguardia