patètic paperot dels diputats del PSC al Congreso (els del PP, coherents)

El Grup Socialista al Congrés va votar a favor de donar prioritat al corredor central ferroviari davant el corredor mediterrani, que és una reivindicació unànime de la societat civil catalana i de tots els partits amb representació parlamentària. Els diputats del PSC van actuar disciplinadament i van votar seguint les directrius de la direcció del PSOE, però després el coordinador dels diputats del PSC, Francesc Vallès, va emetre un comunicat en què admetia que haver obeït la disciplina del PSOE en aquest assumpte va ser “un error inexcusable”. En el comunicat, el PSC “reitera l’aposta i el compromís a favor del corredor mediterrani com a infraestructura prioritària per a la dinamització de l’economia i la competitivitat de les empreses de Catalunya”.

El PSC mai no ha arribat a trencar al Congrés la disciplina de vot imposada pel PSOE, però ahir va ser la primera vegada que se’n va penedir públicament. Els diputats catalans del PP, que a Catalunya també defensen el corredor mediterrani, també van votar disciplinadament a favor del corredor central, però no van expressar cap vergonya per haver-ho fet.

La votació es va produir arran d’una moció presentada per la Chunta Aragonesista (CHA) en la qual s’insta el Govern espanyol a reclamar a la Unió Europea la inclusió del corredor central ferroviari del Pirineu com a “projecte transeuropeu de transport prioritari”. I la iniciativa va ser aprovada –encontra dels criteris establerts per la Unió Europea– amb 298 vots a favor, 21 en contra i 6 abstencions. Entre els vots en contra figuren els de CiU, ERC i ICV.

20-VII-12, red, lavanguardia

Recorden aquella divertida pel·lícula titulada Si avui és dimarts, això és Bèlgica? Es tractava d'un grup d'atribolats turistes nord-americans que visitaven set països europeus en 18 dies, i era tal el frenesí que al final no sabien si les creps eren franceses o una versió desconstruïda dels espaguetis. Doncs bé, sembla que una cosa semblant els ha passat als simpàtics diputats del PSC, que de tant donar voltes a la sínia de la seva identitat perduda, ja no saben si estan a la Festa de la Rosa, en un míting nostàlgic de Felipe o en algun dels parlaments on cohabiten. Cohabiten i/o són abduïts. Deu ser per aquesta badada còsmica que l'altre dia van votar al Congrés, encapçalats per la lideressa Chacón, el contrari del que van decidir a l'executiva del partit. Que el PSC havia dit que el corredor de la Mediterrània era el projecte transeuropeu prioritari, en línia amb el confirmat per la Unió Europea. Doncs res de res. El que es diu a Barcelona no arriba a Madrid, o perquè és molt lluny i no viatja amb AVE, o perquè el PSOE té l'orella catalana avariada, o perquè el PSC no pinta res, la qual cosa és la seva senya d'identitat més rellevant.

Sigui per tot o per la part, el cert és que han tornat a perdre una oportunitat d'or per demostrar que es creuen el seu propi congrés que havia ratificat, amb barroca pompa, que el PSC tindria veu pròpia a Madrid. De moment, la té tan afònica que s'equivoca de votació, de projecte, de prioritat i no sé si de Parlament, tal vegada perquè, com era dijous, potser pensaven que estaven al d'Aragó. És el que té viatjar tant sense anar enlloc.

El més estrambòtic ha estat la reacció posterior. Vegem. Primer van al Congrés de Diputats, que més o menys és un Parlament important.Després veuen una moció de la Chunta Aragonesista que diu que "el corredor central aragonès serà el projecte transeuropeu prioritari", sabent que això implica que l'urgentíssim corredor mediterrani (considerat per Europa una infraestructura bàsica) cau pel forat; i finalment alça la maneta la nostra estimada Carme/Carmen i voten a favor. És a dir, fan els tres passos necessaris per fer el que han fet i després de la dura crítica a Catalunya, envien corrent uns tuits dient que no sabien què feien. Si era dijous, ells eren a la lluna.

Patètic, tant si no sabien què votaven, com si ho sabien i ara diuen: "Ai, que ens hem cremat!". El cert és que fa molt de temps que el PSC navega sense un altre rumb que donar voltes per la bassa, i la possibilitat que trobi el seu eix comença a ser tan propera com que Montoro aconsegueixi ser educat. Té solució el PSC? Sap què vol ser de gran? Ho sap algú allà dins? Perquè aquesta és la qüestió: que amb l'aigua tèrbola de desconcert, manca d'identitat i confusió, el profit és per les chacones pescadores. Aquestes que saben molt bé qui són i on són, i sens dubte no és pas a Catalunya.

21-VIi-12, Pilar Rahola, lavanguardia