"Tornem-hi amb els horaris", Quim Monzó

Diumenge, el Museu Reina Sofia de Madrid va obrir per la tarda i d'ara endavant ho farà sempre, per "adequar els recursos de la institució a les necessitats dels ciutadans". Té lògica. ¿Per quins set sous els museus han de tancar les tardes de diumenge? ¿Oi que trobaríem extravagant que els diumenges a la tarda els cinemes estiguessin tancats? Doncs exactament el mateix passa amb els museus i, aprofitant el debat sobre llibertat d'horaris que hi ha a Madrid, el Reina Sofia s'ha posat les piles. Diumenge, Madrid es va convertir en la primera comunitat autònoma que té llibertat completa d'horaris als comerços. Segons les cròniques dels diaris, les botigues petites van estar tancades, com han estat tancades sempre els diumenges. Ben fet. Ningú no les obliga a obrir. Els que sí van obrir van ser els grans comerços, i hi va anar poca gent. Alguns diaris insinuen que ha estat un fracàs. Fascina que els que vaticinaven que la llibertat d'horaris seria un èxit per a les grans superfícies i l'hecatombe per al petit comerç siguin ara els que, per comptes de reconèixer que no hi ha hagut cap hecatombe, facin veure que tot ha anat tal com preveien...

Ja n'hi ha prou de vendre'ns la imatge maniquea dels pobres comerços que ara hauran d'obrir a la força tots els dies de la setmana. Ningú no obliga ningú a obrir quan no vol. Simplement es demana la llibertat que ho pugui fer qui ho vol fer. És un debat calcat del que hi va haver, fa lustres, quan la llei de l'avortament. N'hi havia que te la venien com si, a partir del moment que s'aprovés, tothom que quedés embarassat estaria obligat a avortar. Que ja no ens mamem el dit, sisplau.

18-VII-12, Quim Monzó, lavanguardia