l’abjecta neciesa de llençar per la borda fins al 40% de la pesca

- contra desaprofitament massiu de menjar

Les grans flotes de pesca europees han convertit en una cosa normal retornar a l'aigua aquells peixos que, per raons diferents, no són atractius comercialment. És un constant balafiament de recursos. El percentatge de peixos llançats per la broda arriba en algunes pesqueres fins al 40% de les captures que arriben al port. Tan ingent quantitat de peixos saludables i nutritius llançats a les aigües (normalment ja morts) agreuja la sobreexplotació dels mars.

Els cuiners Sergi Arola, Paco Roncero, Darío Barri, Mario Sandoval, Ángel León i Joaquín de Felipe impulsen la campanya Niunpezporlaborda.org (Fight Fish), per demanar als polítics que prohibeixin els descarts. La campanya internacional ja ha reunit 808.000 signatures a tot el món (106.000 a Espanya).

Mentrestant, la Comissió Europea ha expressat la seva voluntat d'acabar amb aquestes pràctiques entre l'any 2014 i el 2019. Però eliminar-les no serà un camí de roses. Hi ha dificultats tècniques, i resistències, donats els interessos en joc.

Els descarts de peixos es duen a terme per tres raons: en moltes ocasions són inmadurs; en unes altres, els exemplars sobrepassen les quotes assignades i no es poden desembarcar; i és freqüent que els pescadors els retornin a l'aigua quan poden augmentar el seu benefici: o els llancen per fer buit en el vaixell a peixos millor pagats, o quan es desploma el preu prefereixen desprendre's d'ells per fer pujar el seu preu.

Però cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat d'acabar amb aquestes pràctiques a causa dels greus impactes que provoquen. I per això la política de la UE -pressionada per diverses organitzacions socials- ha anat donant passos en aquest sentit.

El Consell de Ministres de Pesca va acceptar el passat mes de juny la idea de la CE d'acabar amb els descarts, encara que la resolució ha quedat molt afeblida en la pràctica i es vincularà a l'aprovació de la nova política pesquera, que tal vegada estigui el proper any.

La decisió és que la prohibició s'ha de concretar dins dels diferents plans de gestió de pesca; "però, paradoxalment, ens trobem amb que no sempre existeixen aquests plans de gestió; i en ocasions la seva aprovació porta anys embussada en el procés administratiu europeu", precisa María José Cornax, d'Oceana, qui il·lustra així lo difícil que serà posar fil a l'agulla. A més, el pla ha de ser ara confirmat pel Parlament Europeu (abans de tornar al Consell de Ministres).

"L'acord del Consell de Ministres de Pesca és molt feble; no soluciona els grans reptes que hauria d'afrontar la reforma de la política pesquera; i tampoc el dels descarts", diu Miquel Ortega, de l'organització conservacionista Ocean2012.

En el moment en què s'apliqui la prohibició dels descarts, els pescadors estaran obligats a desembarcar en el port tots els peixos capturats, de manera que aquests podrien ser comercialitzats i s'evitaria aquest balafiament de recursos naturals tirats per la broda. No obstant això, l'aplicació pràctica d'aquesta mesura té alguns problemes. Per exemple, quan es tracta de captures que han superat les quotes assignades, seria il·legal vendre'ls, el mateix que si es tracta de talles mínimes (juvenils).

La Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca: 51 associacions d'armadors, 1.625 empreses i 1.981 bucs) recolza "la necessitat de reduir els descarts", però proposa que la mesura s'adopti de manera gradual, doncs jutja que les captures involuntàries són consubstancials a la pesca. Cepesca posa com a exemple de la impossibilitat de fer aquesta discriminació de captures amb les flotes de pesca mixtes, de rap, lluç i escamarlà per exemple. En aquests casos, els descarts són inevitables, perquè quan s'acaba la quota d'una espècie i s'en busca una altra, és impossible evitar que entrin a les xarxes exemplars que no en són objectiu. Cepesca exposa també que participa en dotze projectes d'investigació per millorar els sistema de selectivitat de captures. A més, lamenta que si les flotes són obligades a portar a port les captures involuntàries, seran sancionades per excedir els contingents de pesca. Per tot això, demana mesures flexibles, com poder fer intercanvis de quotes de pesca entre països (ja que encara que és possible fer aquest intercanvi de quotes de pesca entre vaixells espanyols, és inviable en la pràctica, "ja que Espanya és deficitària en quotes")...

"La norma sobre descàrregues hauria de tenir alguna excepció, com el fet que es pugui retornar el peix al mar si es demostra que pot sobreviure. I també creiem que quan els descarts es portin a port, no han d'anar al mercat normal, doncs això podria generar incentius perversos. Els ingressos haurien de ser destinats a millorar el control de la pesca i la investigació científica pesquera", diu Miquel Ortega, d'Ocean2012.

La CE planteja prohibir els descarts a poc a poc: abans de l'1 de gener del 2014 per al verat, l'areng, sorell, llucet, anxova o sardina; abans de l'1 de gener del 2015 per al bacallà, eglefino, escamarlà, llenguado o lluç en aigües del mar del Nord. I a partir del 2016 estaran les altres espècies en el Mediterrani.

Combatre els descarts és clau per guanyar bancs de pesca. La FAO va informar ahir que el 87% dels estocs pesquers mundials avaluats (poblacions d'espècies en diferents zones) sofreixen una explotació excessiva: el 57% estan completament explotats i del 30% fins i tot sobreexplotats. "Quants d'aquests informes necessiten veure els polítics? L'estat dels mars europeus és vergonyós. Des del Mediterrani fins a l'Atlàntic i el Bàltic, els estocs han sofert una sobrepesca sistemàtica; s'han desoït les recomanacions científiques i s'ha destruït el mitjà marí. És fàcil d'entendre, però una vegada i una altra veiem que falta valor per prendre les decisions correctes", diu Xavier Pastor, director d'Oceana a Europa.

10-VII-12, A. Cerrillo, lavanguardia