futbolers espanyols: un zero en civisme, en respecte,... en imatge exterior

És una crida al públic, aquesta massa humana que en els estadis fusiona els cervells en un de sol. Ja que la bèstia unificada és propensa a les respostes primàries que es coneixen com a baixes passions, fa temps que la UEFA i la FIFA malden per impedir que el futbol sigui la coartada de la violència i el racisme. Però Spain is different.

El lema sencer de l'Eurocopa és “Respect diversity”. En la pràctica, diverses aficions han protagonitzat episodis contraris a aquest propòsit. Com la d'Espanya, que té per costum xiular els himnes dels rivals. Ja ho va fer en l'amistós previ a l'Eurocopa que va jugar contra Xina a Sevilla i ho ha repetit ara, amb especial intensitat en els partits de la selecció contra Itàlia i França. Els italians van presentar una queixa formal i, a més, la UEFA ha obert un altre expedient pels insults racistes del públic espanyol a Balotelli.

El mateix dia de la semifinal, la premsa confirmava que Villar indultarà a Mourinho. “Indult o insult?”, es preguntava ahir Màrius Carol en aquesta pàgina. No parlem d'un objecte llançat anònimament a la gespa, sinó d'una agressió premeditada d'un alt càrrec tècnic que té el deure l'exemplaritat. Abans-d'ahir diversos mitjans madrilenys explicaven que la RFEF “no cedirà a les pressions del Barça” i que fins i tot havia “tranquil·litzat” al Madrid assegurant que l'indult es farà efectiu. Jo no sé si es va realitzar o no aquesta gestió tranquil·litzadora, però encaixa perfectament amb l'ambigua tolerància/intolerància zero del futbol espanyol. Només del futbol?

Espanya té un problema greu amb la diversitat. S'omple la boca de toleràncies zero per mil causes, però és intolerant amb qui parla diferent o vol ser diferent. Cada dia tenim exemples a munts, però no passa gens. La intransigència és una malaltia recidivant convertida en esport nacional. Que jo sàpiga, cap estadi ha estat sancionat per insultar als catalans o als bascos, un fet que deu ser normal i fins i tot sa. Per aquesta rude naturalitat, Ronaldo va rebre una salva de xiulets mentre llegia un manifest... contra la intolerància! Cristiano és fanfarró i antipàtic, sí, però la mateixa esbroncada hauria rebut qualsevol company seu. El carpetovetònic té una ànima –ara en diuen ADN– que l'empeny a manifestar una superioritat de mascle alfa, encara que en el fons no sigui més que un mindundi.

29-VI-12, R. Solsona, lavanguardia