decenes (centenars?) de milers de milions... avalats per tots i cada un de nosaltres!

El món de les finances i el seu gran sol, l'especulació, estan dotats d'una memòria extremadament fràgil. Les seves neurones es formategen tan ràpid que el desastre d'abans-d'ahir és oblidat a la velocitat de la llum. Vegem. Entre finals de desembre del 2011 i febrer passat –dos mesos de res– el BCE va injectar la barbaritat d'un bilió d'euros a centenars de bancs europeus. Va ser un crèdit a tres anys, al 1% d'interès. Explicaven les cròniques que les nostres institucions financeres van poder enxampar fins a un 20% d'aquella quantitat. L'objectiu, es deia, era lloable: sanejar els comptes de les entitats perquè tornés a fluir el crèdit al poble sobirà i emprenedor. Continguin el riure o el plor un minut més. Poc més de tres mesos després, la UE ha compromès altres 100.000 milions per a les nostres caixes i bancs, encara que en aquest cas els ciutadans actuem directament com a avalistes. Pel Govern encara no sabem si és un rescat –vade retro, Satanàs!–, una intervenció o un vulgar prèstec de 17 bilions de pessetes... Sumant quantitats, es dóna la sorprenent circumstància que coincideixen amb els 300.000 milions d'euros que suma la cartera immobiliària dels nostres estimats bancs i caixes, bona part d'ella més tòxica que un Dry Martini amb aiguarràs. 12-VI-12, A. Abián, vicedirector, lavanguardia