"memòria històrica": una Comissió de la Veritat per a la Consolidació de la Democràcia
El 29 de novembre del 2010, un equip de policies i perits mobilitzats per buscar restes de desapareguts de la dictadura brasilera va trobar els primers ossos dels quals farien més d'una vintena d'esquelets de cossos enterrats clandestinament en una fossa del cementiri de Vila Formosa, a São Paulo. Les dificultats d'identificació van impedir anar molt més allà. Majors precisions havia aportat la troballa de més de mil ossades en una fossa localitzada deu anys abans al camposanto de Dom Bosco de Perus, a la mateixa ciutat; desenes d'aquests esquelets, molts d'ells perforats per bales, pertanyien a exguerrillers massacrats per la seguretat del règim en els anys setanta (la resta eren d'indigents).Aquestes dues excavacions van substanciar el desenterrament material dels crims de la dictadura que va imperar al país sud-americà entre 1964 i 1985, mentre que successius llibres, entrevistes i biografies van anar desvetllant els testimoniatges de les víctimes d'uns anys de plom que es van cobrar més de 450 morts i desaparicions. L'última d'aquestes aportacions data de primers d'aquest mes, quan els periodistes Rogério Medeiros i Marcelo Netto van publicar les colpidores confessions de l'excomissari Claudio Guerra; entre elles, com el Departament d'Ordre Polític i Social, al que ell pertanyia, va decidir cremar els cossos de deu militants d'esquerra en una refineria de sucre propietat del sotsgovernador de Rio de Janeiro. Va ser la manera de fer desaparèixer les restes dels dirigents del Partit Comunista Luiz Ignácio Maranhao Filho i João Massena Mello, entre uns altres.
Però només dilluns passat Brasil va emprendre el desenterrament polític del seu passat recent, mitjançant l'engegada de la comissió de la Veritat sobre la dictadura. Era el que el país tenia pendent de fer per consolidar la seva democràcia. Després de tres anys d'estira-i-arronsa amb la vella guàrdia militar i política i sota presidència d'una exguerrillera que va patir en carn pròpia les vexació de la tirania, la nació més gran d'Amèrica Llatina deixarà per fi de ser l'única que evita els horrors de la seva història recent.La comissió investigadora va tirar a caminar després de la seva solemne presentació a càrrec d'una emocionada Dilma Rousseff, que no va poder contenir el plor en recordar en el seu discurs als companys morts. La mandatària va subratllar: “No ens mou la revenja, l'odi o el desig de reescriure la història d'una manera diferent a la que va ocórrer. Ens mou la necessitat imperiosa de conèixer la veritat en la seva plenitud”.
La missió encomanada als set integrants de la comissió, entre els quals destaca l'advocada de Rousseff després de la seva detenció en 1970, Rosa María Cardoso dóna Cunha, es presenta interessant i arriscada a parts iguals; més que incòmoda per als militars de l'antic règim vius i insuficient per a gran part de les seves víctimes, sobretot per no estar facultada per exigir responsabilitats penals.
Fa un parell de mesos, centenars de reservistas i membres dels clubs militars de Brasil es van encarar al Govern de la República després que dos membres de l'Executiu haguessin gosat demanar un judici penal contra els responsables de les execucions, desaparicions i tortures comeses en la dictadura. En un manifest titulat “Que vinguin; per aquí no passen”, els militars van dir no reconèixer l'autoritat del Ministeri de Defensa, que els havia demanat que callessin després de declarar ells que la creació de la comissió de la Veritat era un acte de revengisme. Els signants van invocar la llei d'Amnistia de 1979, que va consagrar el perdó als opositors perseguits i els militars repressors: de fet, una carta d'impunitat per als responsables del règim.
Alguns militars, fins i tot alts comandaments en actiu, van insistir en les seves crítiques en conèixer-se la incorporació a l'òrgan investigador de la ex advocada de Rousseff. I també familiars de víctimes i activistes dels drets humans van repetir les seves demandes de responsabilitats penals per als repressors.
Noves disputes són probables en els dos anys que la comissió té per davant per completar les seves perquisicions, amb potestat per demanar tot tipus d'informes oficials i compareixences. És el mínim preu de la veritat, mancant altres comptes que mai seran saldats.
27-V-12, F. García, lavanguardia