drogues: el prohibicionisme ha destruit Centreamèrica
Otto Pérez Molina va assumir la presidència de Guatemala el 14 de gener passat i al cap d’un mes l’ona expansiva de les seves polítiques de reforma ja havien recorregut l’Amèrica Central i havien colpit Washington. Conscient que el seu país només tirarà endavant si és capaç de posar fi a la violència vinculada al narcotràfic, va posar sobre la taula la idea de legalitzar el transport d’estupefaents.
La proposta de Pérez Molina disposa del suport de diversos expresidents, des de Mèxic fins al Brasil, però té l’oposició ferma dels Estats Units i els veïns centreamericans. D’aquí a dues setmanes, a la Cimera de les Amèriques de Cartagena de Indias.
“La guerra frontal contra el narcotràfic –afirma Sergio de la Torre, ministre guatemalenc d’Economia, que la setmana passada va ser a Barcelona– implica que nosaltres, que som un país de tràfic de la droga que va de Colòmbia als Estats Units, hi posem els morts, i no estem disposats a continuar-ho fent”.
Pérez Molina vol que Hondures, El Salvador i Nicaragua s’afegeixin a la iniciativa i ha denunciat pressions de Washington perquè no ho facin. “Cal buscar alternatives per combatre les màfies de la droga –insisteix De la Torre–. El que hem fet fins ara no ha funcionat. Les xifres de la violència a Mèxic demosten que el camí no és aquest: 50.000 morts des que el Govern va posar en marxa la guerra contra els narcos, l’any 2006”.
Guatemala viu una violència superior, fins i tot, a la de l’Iraq o l’Afganistan: 6.187 persones van ser assassinades el 2011 (4.087 a l’Iraq) i la justícia només va poder resoldre el 5% d’aquests homicidis. Els diners del narcotràfic penetren en els partits polítics i les institucions de l’Estat. Hi ha militars d’elit, del cos dels Kaibiles, associats als Zetas i el càrtel de Sinaloa. Aquestes màfies mexicanes controlen el 40% del territori guatemalenc. Hi conreen roselles, processen cocaïna, fabriquen amfetamines i entrenen els seus homes. L’Estat guatemalenc és incapaç de fer-los front. El pressupost de Defensa va ser el 2011 de 120 milions de dòlars. A la seguretat interior se n’hi van destinar 316. Els Estats Units, que l’any passat van lliurar 135 milions d’euros a Mèxic perquè combati els narcos, només en van donar 12 a Guatemala. El valor de la droga que passa pel país per arribar als EUA ronda els 37.000 milions d’euros l’any, una quantitat impressionant si es compara amb els 53.000 milions d’euros del PIB brut.
Pérez Molina considera que si no es persegueix el transport de la droga la lluita podria centrar-se a desmantellar les màfies. En l’estratègia inclou la petició als EUA que aixequin l’embargament d’armes que pesa sobre Guatemala des del 1978. Modernitzar la policia és una meta que els seus predecessors no han aconseguit, i no només per falta d’armes sinó per la corrupció. Ara, però, tal com assenyala De la Torre, “els astres s’han alineat perquè Guatemala reneixi”. La política pronegocis del nou Govern ha de permetre, segons el ministre, “el creixement que creï ocupació i enforteixi l’Estat”.
L’Estat és feble perquè amb prou feines recapta impostos. La manca de recursos, juntament amb la corrupció, paralitza la justícia, l’administració i la policia. I per això Pérez Molina ha llançat polítiques molt agressives per transformar el país. Ha dotat de més diners la Fiscalia General i l’Agència Tributària perquè resisteixin els suborns i aturin l’evasió fiscal, ha impulsat una llei de transparència contra la corrupció, ha imposat un programa de “mà de ferro” contra la violència que ha frenat l’augment dels assassinats, ha enviat el seu ministre d’Economia a buscar el capital internacional que ha de finançar l’enlairament i ha prorrogat fins al 2015 el mandat de la Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala (CICIG), una fiscalia sota el paraigua de l’ONU que lluita contra el crim organitzat i els grups armats.
El ministre de l’Interior ha demanat a la CICIG que identifiqui els funcionaris en l’òrbita dels narcos. Igualment, Pérez Molina ha permès que la fiscal general, Claudia Paz, processi l’exdictador Efraín Ríos Montt per genocidi. Ríos Montt, de 85 anys, està en arrest domiciliari des del 26 de gener.
A Pérez Molina no li agrada que es qualifiqui de genocidi el que ell considera una conseqüència de la guerra civil que va assolar Guatemala als anys vuitanta i noranta. L’ONU, però, no ho veu d’aquesta manera. La repressió militar contra els indígenes va deixar 250.000 morts, 100.000 dones violades i 450.000 desplaçats. El general Pérez Molina va ser cap dels serveis d’intel·ligència
militar durant una part d’aquest període. Després va ajudar a forjar els acords de pau i ara, segons recalca De la Torre, “ha llançat un diàleg per la reconciliació” amb els pobles indígenes, que representen el 50% de la població guatemalenca.
Aquest diàleg, segons el ministre d’Economia, “va acompanyat d’inversions en l’àrea rural perquè sense desenvolupament no hi ha pau. La pobresa i l’exclusió no és negoci per a ningú”. El 50% dels nens –el percentatge més alt d’Amèrica– estan malnodrits.
Mentre De la Torre insistia a Barcelona en les oportunitats d’invertir en sectors com l’alimentació, les infraestructures i la mineria, milers de camperols completaven a Ciutat de Guatemala una marxa de protesta contra aquests mateixos grans projectes que amenacen d’expulsar-los de les seves terres. És la batalla de sempre entre l’oligarquia i la base social, un llast tan o més pesat que el narcotràfic.
8-IV-12, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia