"Tuf pornogràfic", Pilar Rahola

Entre els que volen dinamitar tota la banca i els que no admeten cap crítica al sistema bancari existeix un ampli territori on plantar el sentit comú. Els bancs són un pilar del lliure mercat i la seva inestabilitat és un greu problema en el fràgil equilibri de l'economia. Un problema que recau en els milers de ciutadans que guarden, demanen i compren qualsevol de les opcions que el sistema permet. És per tant natural que els estats posin totes les eines per intentar reflotar la caiguda lliure de les entitats bancàries, la qual cosa no significa que actuïn com els micos savis del santuari de Toshogu, que ni veuen, ni parlen, ni senten. És a dir, és inacceptable que mai hi hagi responsabilitats quan s'acumulen males pràctiques, i que a sobre els directius es jubilin amb indemnitzacions milionàries. Entre els ets de fer alguna cosa i el uts de permetre-ho tot, hi ha un llarga tirada.

Parlem de Bankia, amb una explosió còsmica que ha aterrit als més lúcids. En aquest cas les preguntes són tan explosives com el propi enfondrament de l'entitat, perquè fereixen en el centre de la nostra consciència social. Les plantejo a boca de canó. És estrany que un dels bancs més polititzats del panorama, amb exhibició de baralla de fang política, hagi acabat així? O no recordem la batalla campal entre Esperanza Aguirre i Ruiz-Gallardón, pel domini de l'entitat? Clar que per aquestes terres tenim l'escàndol de Caixa Catalunya i la pèssima gestió, amb indemnització milionària inclosa, d'un tal Narcís Serra.

Però res ha estat comparable a la guerra brutal a la vella Caja Madrid, el que cosa obliga a una segona pregunta. Si són caixes tan polititzades, la responsabilitat dels seus forats negres no és també una responsabilitat política? I continuem. Com es pot permetre que en ple 2011, quan Bankia ja estava foradada per tots els flancs i ja havia rebut més de 4.000 milions de l'Estat, el seu president Rato cobrés 2,3 milions d'euros? Se li premiava el forat? I no existeix cap responsabilitat de qualsevol gènere, quan un president amaga els números i sobrevalora l'entitat en més de 3.000 milions? No oblidem que fa res estava per Barcelona dient que Bankia estava estupenda, és a dir, mentint sobiranament en un tema sensible. I per preguntar, després d'arribar a la situació tan arrossegada, amb més de 37.000 milions exposats a l'embolic monumental del totxo, i amb més de 10.000 milions tòxics, és normal que se l'indemnitzi amb més d'un milió d'euros? El pitjor no és que ara ficarem els diners públics que no tenim a salvar l'estropellament. El pitjor és que ningú respondrà a les preguntes, ningú recordarà la poteta política per allà al mig, i ningú li dirà a Rato que és indecent la pasta gansa que ha guanyat fent forats. I després ens estranyarà que s'indignin les places...

11-V-12, Pilar Rahola, lavanguardia