"retallar" Servei Públic per a "rescatar" Banca Privada, no és un delicte?

- el Govern donarà 10.000 milions del nostre retallat Diner Públic a Bankia?, o en seran 38.000?
- Bankia, un (el?) problema polític de primera magnitud
- deixem sense Atenció Sanitària a sensepapers, i ambpapers, ...
- ...mentre seguim donant Diner (Públic) a la banca (privada)
- ""Rescatar" els bancs, pitjor el remei que la enfermetat", Xavier Sala i Martín

La dimissió de Rodrigo Rato de la presidència de Bankia és el reflex més evident de la crisi per la que travessa l'entitat, definida com el gran risc del sistema bancari espanyol pel Fons Monetari Internacional fa escassos dies. Aquest organisme, que en el seu moment també va presidir qui va anar vicepresident econòmic en l'era Aznar, ha estat qui ha donat la puntada al cinquè banc espanyol...

Afrontar el problema de Bankia suposa, d'entrada, reconèixer obertament el llast que suposa el sector immobiliari per al sistema financer espanyol. És l'entitat que acumula, de llarg, la cartera més pesada de crèdits problemàtics, per valor de 32.000 milions d'euros, fonamentalment com a conseqüència de la mala gestió realitzada per Caja Madrid i per Bancaixa, dues caixes d'estalvis que operaven sota la tutela de sengles governs del Partit Popular a les comunitats de Madrid i València, amb les quals també es van fusionar Caixa Canàries, Caixa Àvila, Caixa Segòvia, Caixa Laietana i Caixa Rioja...

Fins ara ha rebut uns 7.000 milions d'euros de l'Estat i probablement necessiti una altra quantitat similar.

Novament s'ha posat de manifest que retardar les solucions, per dures que siguin, sempre resulta més costós que afrontar-les en el seu moment...

Guindos tenia detectades les dificultats de Bankia des d'abans d'ocupar el seu despatx governamental. Ho deien els mercats, els analistes i els seus competidors, preocupats pel contagi sobre la cotització de les seves accions i la seva capacitat per finançar-se. A l'origen, Bankia barrejava la forçada reconversió bancària de les entotxades caixes d'estalvis, ordenada pel Banc d'Espanya i el Govern de Zapatero, amb el desig d'un ambiciós poder autonòmic, la Comunitat de Madrid, de mantenir la seva influència financera. Rato, que es va demanar el principal paper a la tragèdia i va aconseguir que Rajoy s'el concedís, va acabar encapçalant un procés en el qual dos de les tres caixes més problemàtiques d'Espanya, Caja Madrid i Bancaixa, (la tercera era la CAM) van acabar fusionant-se, amb altres cinc de menor grandària.

Així va ser com, amb la benedicció de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, el governador del Banc d'Espanya, i Elena Salgado, la vicepresidenta de l'anterior govern, unes entitats en dificultats van acabar parint el que ara és el gran problema del sistema financer espanyol. Una sortida a borsa assistida per tots els agents econòmics espanyols, tocats a sometent pel Govern, fa amb prou feines un any, va culminar l'autoengany...

Quina etapa s'obre ara per Bankia? Goirigolzarri està cridat a pilotar la transició mentre es desxifra si Bankia ha d'acabar integrada en una altra entitat financera –Santander i La Caixa encapçalaven les apostes– o s'encamina cap a una nacionalització gradual en la mesura que no pugui fer front als interessos dels seus quantiosos deutes amb l'Estat. Només els 7.000 milions anunciats ahir representaran uns 560 milions anuals.

8-V-12, lavanguardia