caducitat: seguretat o malbaratament?

Fa amb prou feines 30 anys, a ningú se li hagués ocorregut tirar un tros de pa perquè havia perdut la seva frescor. Si es posava dur, no hi havia problema: o es feien torrades, o molles o es tirava a la sopa... Ara, aquesta barra de pa que no es va ingerir en el dia va directament a les escombraries. Per què? "Perquè els aliments han perdut el valor que antany tenien; cada producte era un ben preuat perquè procurava la subsistència de l'ésser humà", explica Paco Muñoz-Gutiérrez, tècnic de Medi ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una prova clara d'això és el percentatge del pressupost que les famílies dedicaven a alimentació a la fi dels 70, al voltant del 40%, percentatge que va aconseguir fins al 70% en els 40. Ara, amb prou feines sí arriba al 15%.

Aquesta pèrdua de valor ha anat parella a l'increment de la capacitat adquisitiva de les llars espanyoles i europeus. Més diners, més possibilitats de comprar, la qual cosa ha conduït, segons els experts, a uns hàbits de consum completament irracionals (comprar, tirar i tornar a comprar) que es resumeixen en dues dades: cada any es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles al llarg de totes les baules de la cadena agroalimentària, la qual cosa en nombres rodons implica més de 89 milions de tones, segons la Comissió Europea. La dimensió ètica d'aquestes xifres contrasta amb una altra encara més immoral: el nombre de famolencs al món supera ja els mil milions.

És obvi que aquestes dades de balafiament alimentari han de ser atallats per qüestions no només ètiques sinó també mediambientals i econòmiques (la despesa anual per càpita en aliments tirats a les escombraries supera els 250 euros, segons l'estudi Save food d'Albal). I és el que el Parlament Europeu ha posat damunt de la taula fa amb prou feines dues setmanes en dues comissions, la de Medi ambient i la d'Agricultura. Els eurodiputats té ara fins als dies 22 i 23 de novembre per avaluar estratègies que redueixin aquestes xifres tan escandaloses.

La comissió de Medi ambient del PE va examinar idees per millorar l'eficiència de la cadena alimentària, a partir d'un informe presentat per la diputada danesa dels Conservadors i Reformistes Europeus, Anna Rosbach.Entre les possibilitats que més acord han suscitat es troba la de modificar les normes sobre caducitat, "basades en estrictes requisits de qualitat que obliguen a rebutjar tones d'aliments que encara són aptes per al consum", segons Rosbach. De fet, creu que hi ha "marge de maniobra" per modificar la normativa que regula la caducitat dels aliments, encara que al final la decisió dependrà de "si es vol més o menys seguretat".

Molts eurodiputats aposten per recuperar aquests productes rebutjats per al seu repartiment entre la població necessitada (en la UE viuen més de 79 milions de persones per sota del llindar de la pobresa) o la producció de biomassa. Ningú dubta que alguna cosa cal fer amb les 20 tones de productes perfectament comestibles que es tiren cada any en els contenidors alemanys, o amb els 484 milions de iogurts sense obrir, 1,6 bilions de pomes sense menjar o les 2,6 bilions de llesques de pa que troben la mateixa destinació a Gran Bretanya.

La comissió d'Agricultura, per la seva banda, va més enllà i aposta per buscar estratègies que impliquin a tota la cadena alimentària, incloent la producció i la distribució. Perquè el balafiament d'aliments es produeix majoritàriament en aquests punts. Els agricultors han de tirar els productes poc vistosos que un mercat absurdament hedonista rebutja pel seu aspecte, mentre que la ruptura de la cadena del fred, per exemple, fa el propi en la distribució.

I, per descomptat, en els punts de venda, que han après bé la lliçó que el menjar entra pels ulls i llancen a les escombraries cada any tones ingents d'enciam, per exemple, per la senzilla raó que una fulla ha perdut el color verd. O què dir del pa: en la UE es tiren cada any tres milions de tones pel nero fet que es hornea un 20% més per la creença que no hi ha pitjor publicitat que una prestatgeria buida.

Alguna cosa es mou a Brussel·les, i és més que possible que s'adoptin mesures encaminades a reduir aquest absurd, alguna cosa que en els temps de crisis que corren es fa més necessari si cap. Ningú dubta que, al marge de qüestions ètiques i mediambientals, la situació econòmica actual propicia aquests canvis, tant al nivell de les administracions com al de les empreses i els usuaris. "La part positiva de la crisi és que fa més raonable el consum", assenyala Paco Muñoz.

El que sí ja és segur és que el 2013 es convertirà l'any europeu contra el Balafiament, la qual cosa ajudarà a sensibilitzar als agents implicats en la cadena alimentosa, sobretot, als consumidors. Perquè, el més greu és que els ciutadans no són conscients del que estan fent. Segons l'informe d'Albal, els consumidors creuen que el percentatge del que tiren és del 4%, quan en realitat aconsegueix gairebé el 20%.

6-XI-11, C. López, lavanguardia

Que bona part dels aliments acabi dia després de dia en les escombraries no només suposa un disbarat econòmic i un acte èticament reprovable. També genera un alt cost per al medi ambient, inclosa l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Les autoritats comunitàries calculen que els prop de 89 milions de tones d'aliments que es tiren a Europa a l'any produeixen 170 milions de tones equivalents de CO2. Si no es posa fre al malbaratament, temen que en el 2020 l'emissió per part de l'Europa dels 27 podria apropar-se als 250 milions de tones equivalents de CO2.

Els consumidors han de tenir en compte, reclamen els experts, que la producció i el transport d'aliments generen també un alt consum d'energia i recursos naturals, com l'aigua. Si es tiren sense ser aprofitats, s'estan malgastant de forma absurda. I, quan el menjar ja ha arribat als contenidors d'escombraries (verdura, fruita, carn, llet...), requereix una despesa afegida per al seu tractament i eliminació.

Segons dades recents de l'INE, en el 2009 es van recollir a Espanya 24,8 milions de tones de residus urbans. Només un de cada cinc quilos va tenir una recollida selectiva. Aquesta gran quantitat de residus barrejats –gairebé 444 quilos per habitant a l'any– conté en bona mesurada aliments rebutjats (es calcula que la matèria orgànica representa pràcticament la meitat dels residus urbans).

Segons denúncia Julio Barea, responsable de la campanya contra la contaminació de Greenpeace, queda molt camí per recórrer a Espanya pel que fa a la separació selectiva en general, però, sobretot, de la matèria orgànica. "Catalunya és sense cap dubte la comunitat autònoma més avançada, ja que en la resta d'Espanya apartar la matèria orgànica directament no funciona", assenyala. Segons l'INE, en el 2006 gairebé el 80% de les escombraries va ser directament a l'abocador o es va cremar, mentre que només el 10% es va reciclar i un altre 13% va ser sotmesa a tractaments biològics.

Els ecologistes defensen els beneficis que comporten el tractament i la recuperació de matèria orgànica. "Si la compostas, a més de la possibilitat d'obtenir biogàs, el material que queda és molt bé com a fertilitzant. D'altra banda, són materials que deixen d'engrossir els abocadors, amb el que es reduiria l'emissió de gas metà, molt més potent en la generació de l'efecte hivernacle que el CO2. Finalment, s'evitaria la contaminació d'aqüífers en aquells abocadors on la descomposició dels residus genera lixiviados, que arrosseguen els productes tòxics presents en les escombraries", afirma Barea.

6-XI-11, A. R. de Paz, lavanguardia

Què significa "data de consum preferent"?
És la data de consum recomanat. Significa que fins al temps indicat l'aliment mantindrà totes les seves propietats (sabor, textura aroma...).

Pot consumir-se un aliment quan s'ha superat la data de consum preferent?
Sí. Però el consumidor ha de saber que passada aquesta data ja no es garanteixen les propietats de l'aliment. Els llegums són, per exemple, productes amb data de consum preferent.

Què significa "data de caducitat"?
En aquests casos, una vegada superada aquesta data no ha de consumir-se aquest aliment. Aquest missatge sol aparèixer en productes peribles (iogurts, llets, carns envasades...), i la ingesta d'aquests, una vegada caducats, pot causar danys en la salut, com alerta Pedro Elez, professor de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida. Molts consumidors no segueixen aquesta instrucció.

Quins criteris se segueixen per fixar les dates de consum dels aliments?
Quan la durada és inferior a tres mesos cal posar, com a marca la normativa, dia, mes i any per informar de la caducitat. Si la vida de l'aliment dura entre 3 i 18 mesos, la data màxima de consum s'assenyala amb el mes i l'any, i amb productes peribles més enllà dels 18 mesos, n'hi ha prou amb posar l'any. L'ideal seria posar en tots dia, mes i any.

Què passa una vegada s'ha obert l'envàs del producte?
Les dates de caducitat o consum preferent ja no serveixen com a referència per al consum d'aquest producte. El consell és consumir l'aliment quan es desprecinta l'embolcall, per evitar la seva deterioració.

Qui fixa la data de caducitat?
Els fabricants i els distribuïdors, seguint sempre les pautes que marca la llei. Aquestes dates es fixen per a unes condicions de conservació determinada. Si s'incompleixen, no serveixen de res.

Diu alguna cosa la norma sobre quins aliments o productes han de portar data de caducitat o consum preferent?
Aquesta informació ha d'aparèixer en tots els productes envasats, i aquí entren les carns i els peixos. Hi ha excepcions, com és el cas dels vins, licors o el sucre. En canvi, amb els productes frescos comprats a orri la norma no obliga a posar aquestes etiquetes.

El consumidor pot retornar un producte caducat?
Sí, sempre que pugui demostrar que quan ho va adquirir en l'establiment (mitjançant el tiquet de compra) ja havia expirat la data de caducitat.

Què es fa amb els productes caducats?
Es retiren i es procedeix a la seva destrucció. Amb les marques blanques aquesta tasca competeix al distribuïdor, i amb els productes de marca, la destrucció és a càrrec del fabricador.

Qui controla el compliment de les normes?
Les autoritats autonòmiques s'encarreguen dels controls. Però també està l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, que depèn del Ministeri de Sanitat.

Què passa si es trenca la cadena de fred?
Que l'aliment s'espatlla. És un dels majors riscos i afecta principalment als congelats. Cal portar-los de la tenda al congelador de seguida.

La col·locació dels aliments en el frigorífic resulta clau a l'hora d'afavorir la conservació dels aliments?
Sí. L'aconsellable és col·locar en la part inferior de la nevera els aliments més frescos, com la fruita, carns i peixos. La temperatura, en aquesta zona del frigorífic, sempre és més baixa que en la part superior.

És important que es marqui la data d'envasament?
Aquesta opció dóna molta informació al consumidor, principalment amb els productes més peribles, doncs coneixent aquesta data es pot calcular molt millor l'edat de l'aliment. Tots els productes envasats haurien de portar aquesta informació.

Han d'estar els aliments separats en la nevera?
Sí, per evitar la contaminació entre ells. L'aliment que més aroma desprèn és la fruita, i per això s'aconsella no barrejar-la amb altres productes en el frigorífic.

6-XI-11, lavanguardia