el malbaratament alimentari al Parlament Europeu

El Parlament Europeu va començar ahir a moure la pesada maquinària comunitària per millorar l'eficàcia de la cadena alimentària, “des del camp fins a la taula del consumidor”, i reduir a la meitat la quantitat de menjar que es malgasta a Europa.

Mesures tan senzilles com millorar l'etiquetatge dels aliments per aclarir fins a quina data real poden consumir-se de forma segura, rebaixar els que siguin a punt de caducar, ajustar més els formats a les necessitats del consumidor, fomentar els mercats locals o impulsar els programes d'ajuda als més necessitats poden alleujar en part la situació, assenyala l'informe
aprovat per l'Eurocambra.

Els diputats han posat de termini el 2025 per reduir a la meitat la quantitat de menjar que es balafia, que va en augment sense remei des dels anys 70. Però canviar les tendències actuals no serà fàcil.

Els sistemes de producció, emmagatzematge i venda són tan ineficaces que, per satisfer les necessitats del continent, han de produir el doble del que realment es consumeix: l'altra meitat, 89 milions de tones d'aliments, acaba en les escombraries. El problema, recalca l'informe, té dimensions ètiques, econòmiques i mediambientals.

La major conscienciació ciutadana (mitjançant campanyes en escoles, empreses i menjadors) podria tenir un impacte important: es calcula que els particulars són responsables del 42% del total d'aliments que es malgasten. Però l'Eurocambra insisteix que “els agents de la cadena alimentària” són els primers implicats: la indústria aporta un 39% dels residus, mentre restaurants i supermercats són responsables d'un 14% i un 5% del total respectivament.

El primer pas, proposa el Parlament, és analitzar a fons el funcionament de la cadena alimentària per detectar què sectors malgasten més aliments i buscar solucions. Una mesura coercitiva que planteja és penalitzar el balafiament, és a dir, fer pagar a la indústria per cada quilo de menjar que tiri i que calgui tractar com a desferra.

La pilota està ara en la teulada de la Comissió Europea i els governs perquè donin passos legislatius concrets per canviar la situació. Si no actuen, les tendències actuals es mantindran i en el 2020 Europa malgastarà un 40% més de menjar.

Però no només els països rics són responsables del balafiament mundial d'aliments. També els països pobres els malgasten, però no en la distribució o el consum, sinó en les fases de producció, transport i emmagatzematge. Es deu sobretot a la falta de mitjans tècnics, per la qual cosa el problema, demana l'Eurocambra, hauria de tenir-se en compte en les polítiques de desenvolupament.

20-I-12, B. Navarro, lavanguardia