deixem sense Atenció Sanitària a sensepapers, i ambpapers, ...

El reial decret de mesures urgents per garantir el Sistema Nacional de Salut, un títol ampuloso però menys desmanegat que el text, suposa una sèrie d'elements nous en la sanitat espanyola. Matisa el decret el concepte de sanitat universal al reintroducir el d'assegurat, que no només aparta de fet a sectors de la població, sinó que, segons els experts, apunta cap a diversos nivells d'assegurament, inclòs el privat, a semblança d'altres països europeus. En aquest sentit, no sembla exagerat parlar de la reintroducció del concepte de "beneficència", com assenyalen alguns, en assumir el sistema la prestació per a aquells ciutadans que documentin la seva condició de "pobres".

Un altre element nou és que el decret introdueix variants segons la renda del "assegurat" i no de la seva edat, com fins ara. Així, l'anomenat copago farmacèutic s'estén als pensionistes, la qual cosa lògicament afecta als seus ingressos. També divideix les prestacions sanitàries en tres categories: bàsiques, suplementàries i accessòries, la qual cosa suposa un canvi substancial i obre la porta a nous copagos, com en el transport anomenat no urgent, l'ortopèdia i els aliments dietètics per a aquells pacients que sofreixen trastorns metabòlics congènits. Unes mesures que han provocat l'alarma en grups de pacients com els diabètics, els que reben tractament de radi o quimioteràpia, o que precisen rehabilitació, així com en les famílies amb nens celíacs o al·lèrgics a la lactosa.

La lluita contra el clima de gratis total que s'havia establert és un element positiu, però el decret del Govern va molt més allà. Per exemple, a l'exclusió dels immigrants sense papers s'afegeix el col·lectiu de persones de més de 26 anys que no han tingut cap relació laboral i que, per tant, no han cotitzat a la Seguretat Social, grup que, en aquests moments de crisis, és nombrós. Els afectats hauran de demostrar que no compten amb ingressos perquè se'ls atorgui la targeta sanitària. Caldrà veure com s'aplica una mesura tan controvertida perquè podria donar lloc a situacions d'exclusió impròpies.

Tampoc és clar que l'objectiu d'estalvi aconsegueixi els 7.000 milions que proposa el Govern. Per exemple, en el cas dels anomenats simpapeles, un col·lectiu d'uns 150.000 ciutadans, l'estalvi serà relatiu, puix que es tracta en la seva majoria de gent jove que amb prou feines utilitza el sistema sanitari. Per contra, els metges alerten sobre la possibilitat que aquesta desatenció obri la porta a malalties que fins ara pràcticament havien estat eradicades del nostre entorn, la qual cosa acaba augmentant la despesa, com ha succeït en països veïns que, havent pres una mesura similar, van haver de fer marxa enrere.

En tractar-se d'un reial decret, no existeix possibilitat d'esmenes parlamentàries. Es tracta d'unes mesures que afecten a l'essència d'un sistema sanitari que fins ara havia estat considerat un dels millors del món i d'una efectivitat la conseqüència de la qual ha estat l'augment de l'esperança de vida dels espanyols. Una cosa és racionalitzar el sistema i una altra deconstruir l'aconseguit per a un sistema nou menys garantista. El Govern ha de reflexionar sobre algunes de la mesures, especialment aquelles que afecten a sectors molt concrets de ciutadans i que la seva engegada suposa un estalvi relativament baix i, per tant, assumible per la col·lectivitat.

26-IV-12, C. López/A. MacPherson, lavanguardia