de què van parlar Fernández i Obama?

Ahir a Buenos Aires, els analistes més informats donaven per fet que la trobada de la vespra entre Barack Obama i Cristina Fernández no havia anat pels rumbs que la premsa crítica amb la presidenta argentina havia divulgat. I que alguns, a Espanya, inclòs algun ministre, havien comprat precipitadament. No és possible, asseguren, que Fernández s'abalancés sobre les accions de Repsol a YPF si Obama li hagués advertit enèrgicament sobre les negatives conseqüències de la mesura. La cadena d'esdeveniments només és lògica si es conclou que la presidenta va ajornar l'execució del decret fins a reunir-se amb Obama i conèixer la seva opinió. I que, correctament o no, això està per veure, va interpretar que el president d'EUA no li va anunciar un futur de foc a l'avern.

El decret nacionalizador d'ahir no toca ni una sola acció en la petroliera dels fons d'inversió d'EUA (entorn d'un 17%). La temptació està sobre la taula.

Però el decret de les autoritats argentines no implicarà que aquestes assumeixin per llarg temps la gestió d'YPF. No tenen ni la capacitat tècnica ni la financera.

El país viu una creixent deterioració de la balança comercial (moltes més importacions que exportacions) i un dèficit públic galopant que encobreix amb els beneficis del Banco de la Nación, el banc central. Per contrarestar aquesta dinàmica necessita reduir dràsticament les importacions, sobretot les de petroli, augmentant les extraccions nacionals.

Això significa atreure inversió exterior, que compensi el desequilibri de la balança de pagaments, però que asseguri recursos per a l'explotació de les reserves del país, incloses les recentment descobertes de Vaca Muerta.

Els principals candidats són multinacionals xineses o nord-americanes, tal vegada britàniques si pontegessin el problema de les Malvines. Repsol podria haver buscat a un d'aquests socis, però és raonable pensar que Fernández hagi preferit anticipar-se i embutxacar-se els beneficis d'una revenda a costa de les accions de l'empresa espanyola.

Tot això estaria pendent de la reacció internacional a la decisió d'ahir. Llavors veurem quins són els suports de l'empresa espanyola i els obstacles per a Fernández.

17-IV-12, Manel Pérez, lavanguardia