biografia de n’Emma Bonino (cat)

Emma Bonino, diputada europea sortint i presentada com a candidata cap de llista per la "Llista Bonino" a les eleccions europees de 2004, des del desembre de 2001 viu entre les seus de treball de la Unió Europea i El Caire. Ha continuat puntualment l´actividad connexa al seu mandat parlamentari, però a El Caire ha pogut freqüentar lliçons de llengua àrab, que li permeten avui de seguir les transmissions d´Al-Jazeera i de llegir els principals diaris de l´Orient Mitjà. Del març de 2003 es cuida per a Radio Radicale de la resenya de la premsa àrab, iniciativa única en el panorama de la informació italiana. Ha esdevingut així un dels més acreditats experts i comentaristes dels problemes de l´àrea, llegits en l´óptica de la militant que obra per a que la democràcia també s´instal.li en aquelles regions evitant sigui l´unilateralisme de les "guerres preventives" sigui l´esclat d´una perillosa "guerra de civilització."

És en aquesta óptica i amb aquestes urgències que el gener de 2004, amb l´ONG ´No hi ha Pau Sense Justícia´ i en col.laboració amb el govern del Iemen, s´empenya en l´organització de la primera conferència intergovernamental regional que hagi hagut mai en el món àrab sobre democràcia, drets humans i el paper de la Cort Penal Internacional. Al Iemen, Emma Bonino havia estat ja en el 2003: estaven desenvolupant-se les eleccions legislatives i expresava al Presidente Abdullah Saleh Halas la seva preocupació pel fet de que la participació de les dones en el camp fou molt inferior a la haguda en el 1993. Pero la llavor havia estat llançada: més de 850 personalitats àrabs i occidentals, 37 ministres, un centenar de parlamentaris i exponents de la societat civil de 25 països àrabs i africans han pogut discutir, en el curs de la conferència, temes mai afrontats abans en una trobada d´aquesta mena i nivell. Entre els presents, el Secretari General de la Lliga Àrab, Amr Moussa, l´adjunt del Secretari General de les Nacions Unides per als Afers Polítics, Danilo Turk, el Director General per a les Relacions Exteriors de la Comissió Europea, Eneko Landaburu, el Procurador de la Cort Penal Internacional, Luis Moreno Ocampo, el Secretari General de l´Organització de la Conferància Islàmica, Abdelouahed Belkeziz, i representants de relleu d´associacions i organitzacions no governatives. La Conferència tingué lloc sota els auspicis de la Unió Europea, amb les contribucions de la Comissió Europea i els governs de Canadà, França, Alemanya, Irlanda (Presidente de torn de la UE), Itàlia, Holanda, Regne Unit, Suïssa i de l´UNDP (United Nations Development Programme) i conclogué amb la "Declaració de Sana´a" sotscrita per totes les delegacions presents.

Emma Bonino i el Partit Radical Transnacional tenen projectes encara més ambiciosos. El novembre de 2002, en representació del govern italià, Emma Bonino participà a Seül en la segona conferència ministerial de la "Community of Democracies", una unió informal d´Estats que, sobre la base d´un document adoptat pel "Convening Group", s´han donat l´objetiu de treballar per la creació d´una "Organització Mundial de la Democràcia", per a reforçar les llibertats civils i polítiques al món. En la crisi de les institucions supranacionals, la ONU en primer lloc, fa falta una estratègia que doni força a les democràcies per a enfrontar-se a l´assalt dels fonamentalismes, del terrorisme, del retorn als nacionalismes del segle passat. Es un engatjament difícil, però que cada dia es demostra més necessari. Indubtablement, sobre aquests temes es projectarà la major atenció dels radicals i de la mateixa Emma Bonino, també des del Parlament europeu. Exemplarment, de setembre a novembre de 2002, Emma anà a l´Equador al capdavant d´una missió d´observadors que la Unión Europea envià per a monitorar les eleccions presidencials, legislatives i administratives.

El compromís d´Emma Bonino ve de llarg. El 1976 (el Partit Radical presentà per primera vegada, en la seva ja vintenal histria política, llistes pròpies a les eleccions legislatives italianes) fou escollida diputada, junt amb Marco Pannella, Adele Faccio i Mauro Mellini. Tenia només 28 anys. Fou l´época de les batalles pels drets civils i Emma col.laborà amb el CISA -el Centre per a l´informació, l´esterilització i l´avortament fundats per Adele Faccio- en les clíniques ´indocumentades´ del qual, utilitzant el mètode Karman, s´assistí a les dones que no tenien els mitjans per a pagar les "culleres d´or", o per a volar a l´estranger per a poder avortar. El juny de 1975, després d´un període de contumàcia, Emma Bonino s´autoimplicava davant la justícia per avortament i feia de la campanya la prioritat del Partit Radical que ja, l´any anterior, havia guanyat el referendum per a introduïr el divorci a Itàlia. la seva presència en el Parlament italià ha estat, des de llavors, quasi incessant, i remarcada per iniciatives, no només a nivell parlamentari, que li han procurat un fort crèdit polític i humà. Així, el març de 1999, en el curs d´una assemblea dels radicals "per la revolució liberal i els Estats Units d´Europa" pogué acceptar una sorprenent candidatura a la Presidència de la República. En les eleccions europees del juny d´aquell any fou cap de llista de la "Llista Bonino", que aconseguí el 8,5% dels vots i set eurodiputats. Fou escollida secretària política del Partit Radical el 1993.

Mentra la seva activitat "italiana" creix i es desenvolupa en varis sectors (política energètica, política de la informació, política de la justícia, etcétera), el 1979 -"Any internacional del nen"- és publicada la relació UNICEF amb les consideracions esgarrifoses segons les que, aquell mateix any, haurien mort 40 milions de persones -el 40% de les quals nens-. Marco Pannella encaminà la campanya contra "l´extermini per fam al sud del món", demanant als governs una intervenció extraordinària per a les situacions més urgents i necessàries. Emma Bonino s´implica tot seguit en la iniciativa: s´obre així, per a la parlamentària radical, el panorama de la política "internacional." L´abril de 1981, junto als 113 Premis Nobel firmants de la llista radical contra l´extermini per fam, funda l´Associació Food and Disarmement Internacional per a coordinar les activitats i les iniciatives internacionals sobre aquest front. El febrer de 1986 n´esdevé secretària i llança el Manifest dels Caps d´Estat en defensa del "dret a la vida" i de la "vida del Dret". Amb Marco Pannella, en el curso d´una entrevista oficial, explica al Papa Joan Pau II les iniciatives empreses. Però, el mateix any, també promou una campanya internacional per la defensa dels drets humans a l´Europa de l´est, en particular a favor dels "refuznik", els jueus soviètics als que es negat el dret a emigrar a Israel: el gener de 1987 es manifestarà a Varsòvia contra la dictadura de Jaruzelski, en favor de Solidaritat. Serà detinguda i expulsada.

El maig de 1991 la Càmbra dels Diputats italiana aproba una moció amb primera firma d´Emma Bonino que compromet al govern a impedir la proliferació de les armes convencionals i en particular de les mines antipersona. El novembre de 1993, Emma Bonino entrega a peu de pàgina al Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros Ghali les 25.000 signatures recollides en tot el món a la llista a favor de la institució del Tribunal ad hoc per als crims comesos a l´ex-Jugoslàvia. Al juny de l´any següent es desenvolupa la visita del Dalai Lama a Itàlia: gràcies als radicals, serà rebut pels màxims càrrecs de l´Estat. És una etapa en el compromís d´Emma Bonino pels drets i la llibertat del poble tibetà i la democràcia a Xina. La seva activitat internacional aconsegueix noves possibilitats d´expressió quan, el gener de 1995, és nomenada pel govern italià Comissària europea per a l´ajut humanitari, la política dels consumidors i la pesca. És la primera vegada que un radical reb un càrrec amb funcions polítiques executives. A dos dies del nomenament, vola a l´ex-Jugoslàvia, denunciant la impotència d´Europa i el desinterés de l´ONU respecte a la guerra els Balcans i la neteja ètnica en curs. Després de la caiguda de Srebrenica s´en va a Tuzla, on estan amuntegant-se milers de refugiats: només dones i nens. Aixeca l´alarma sobre el risc -que esdevenirà dramàtica realitat- que els homes de Srebrenica siguin aniquilats per les tropes de Mladic: "ens trobem davant un autèntic genocidi; a més a més dels 4.000 que falten a la llista, hi ha 8.000 persones de les que no es te notícia. Han desaparegut."

Des d´Europa sigueix fixant-se en Àfrica. Els camps de refugiats que s´extenen fins a perdre´s de vista a la regió de Goma al Zaire, 2 milions d´Hutus ruandesos, són la tràgica herència d´un conflicte ètnic culminat en el genocidi de 1994. Emma Bonino va a la regió el març de 1995 per a sustentar el dret dels refugiats a l´assistència humanitària i per a reforçar el compromís financer d´Europa. L´any següent representa la Unió Europea en la missió humanitària conjunta Europa/USA a la regió dels Grans Llacs; de la part americana participa Brian Atwood, responsable de l´agència estadounidenca per a la cooperació, USAID. L´anàlisi dels dos més grans donants d´ajut humanitari convergeix: la crisi ja no és sostenible i sol.licita una intervenció política urgent de l´ONU o les grans potències: però les cancelleries no escolten la crida. Amb ocasió del mateix viatge, Emma Bonino visita Somàlia, un país ja al límit i novament en mans dels senyors de la guerra (a les rodalies de Kisimaio el convoi humanitari d´Emma Bonino acaba sota el foc dels guerrillers d´Aidid), i el Sud del Sudan, violant l´embargament aeri imposat pel règim de Khartum, per a reavivar els ajuts humanitaris dirigits a aquelles poblacions, víctimes d´una crisi "oblidada." Emma Bonino es troba poc després amb l´Alt Comisari ONU per als refugiats, Sadako Ogata, de visita a Brusel.les, per a trobar una sol.lució si més no momentània per als refugiats ruandesos. Torna a l´atormentada regió dels Grans Llacs el novembre de 1996 i el gener de 1997, mentre al Zaire està en curs una ofensiva pilotada per Ruanda i Uganda per a fer caure el règim de Mobutu. Entre els objectius militars també està l´eliminació dels camps de refugiats: serà una gegantina cacera d´hutus, que es desenvoluparà sense testimonis a les selves tropicals. Emma defensa el dret d´aquests refugiats a l´assistència humanitària, en recerca les traces i en troba prop de 200.000 al camp improvissat de Tingi-Tingi. És, diu, "un poble que no existeix." En el curs d´una missió humanitària, el febrero de 1999 a Guinea Bissau, teatre d´enfrontaments armats des de juny de 1998 entre el govern de Nino Vieira i una "junta" rebel conduïda pel general Mené, els dos contindents accepten trobar-se -per primera vegada- a Bissau en presència d´Emma Bonino. És un pas vers el consentiment definitiu a un pla de pau parat per mesos. Succesivament, arriba en helicòpter a Freetown, la capital de Sierra Leona assediada pels rebels, on es troba amb el President Kabbah. Visita l´hospital Connaught on aflueixen a centenars civils de tota edat mutilats a cops de matxet dels rebels del Revolutionary United Front. "Sierra Leona constitueix avui -dirà a la tornada a Europa- un monument vivent a l´estupidesa de la violència de l´home. És la frontera de les noves barbàries, contra la que no hi ha altre antídote que el de la raó i la solidaritat humanitària."

Vàries les perspectives, vàries les ocasions d´intervenció però sempre prioritari, per a Emma Bonino, el compromís en la promoció dels drets civils i les llibertats, sense els que -com sovint repeteix en consonància amb Amartya Sen- no hi ha tampoc possibilitat ni esperança de desenvolupament econòmic: durant una missió humanitària a Cuba, el maig de 1995, es trobà amb Fidel Castro i, en presència del cos diplomàtic europeu, li plantejà el greu problema del respecte dels drets humans, sobre tot els dels opossitors al règim. A la sortida de la missió, Castro alliberà sis presoners polítics que foron objecte d´una campanya internacional promoguda per la mateixa Emma Bonino quan fou Secretària del Parti Radical Transnacional. Amb ocasió de l´anniversari de l´ocupació xinesa del Tibet, el març de 1996, participà en la primera marxa europea per la llibertat del Tibet organitzada pel Partit Radical Transnacional. A l´agost, amb ocasió d´una missió oficial a Birmània, visita semiclandestinament a la líder històrica de l´oposició birmana, Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau 1991. Va també a Thailàndia per a poder fer conèixer la situació dels refugiats karen a risc d´expulsió, i a Cambodja pel problema de les mines antipersona de les que el país està infestat. El mateix mes troba Sònia Gandhi a Nova Delhi i discuteixen la situació dels drets civils a Àsia.

Pren així pcos un projecte ambiciós, el de poder també sustentar el creixement de la democràcia en el món mitjançant instruments jurídics aptes per a sancionar l´ús de la violència i les pràctiques antidemòcratiques més greus. El 1998, ´No hi ha Pau Sense Justícia´ i el Partit Radical organitzen vàries conferències en les que Emma Bonino participa activament (París, Malta, Montevideo, Atlanta, Roma, Nova York, Dakar) per a estimular l´interés dels Països de les Nacions Unides envers la institució d´un tribunal penal amb jurisdicció internacional sobre els crims de guerra. Pel juny, por fi, és convocada una conferència diplomàtica ad hoc, que tindrà lloc a Roma. En representació de la Comissió Europea, Emma Bonino desenvoluparà un paper d´impuls polític i mediació: malgrat les resistències i dificultats fins darrera hora, el 17 de juliol de 1998, 120 països aproven l´Estatut del Tribunal Internacional sobre els Crims de Guerra. El dia després, amb Kofi Annan, Secretari General de l´ONU, pot celebrar al Capitoli l´éxit de la conferència. Sempre en tema de desenvolupament de la democràcia, el julio de 2003 organitzarà a Roma, al Palau Giustiniani, una taula rodona sobre el paper de la comunitat internacional en la promoció de la democràcia i l´Estat de Dret, on prendran part, entre d´altres, l´ex primer ministre de Sudan, Sadek el Mahdi, l´ex primer ministre de Bangla Desh, Sheikh Hasina, l´ex ministre francès de sanitat, Bernard Kouchner, Saad Eddin Ibrahim -intelectual demòcrata egipci- i el president de la comissió de drets humans del Shura Council -la Cambra alta del parlament iemení- Mohamed Al-Tayeb.

L´octubre de 1998 reb de mans del príncep Felipe de Borbón el prestigiós premi "Príncipe de Asturias", i el dedica a la líder de l´oposició birmana, Aung San Suu Kyi. Havia demanat i aconseguit de compartir el premi amb un grup de dones actives en el camp dels drets humans: així es trobarà a la tribuna de distribució de premis amb Fatiha Boudiaf, vídua del president argelí assassinat el 1992, Olayinka Koso-Thomas, nigeriana que lluita fa més de 15 anys per l´abolició de la mutilació femenina, Graca Machel, Presidenta de la Comissió ONU per la defensa dels nens víctimes de la guerra, Rigoberta Menchù, Premi Nobel de la Pau 1992, Fatana Ishaq Gailani, fundadora del Consel de les Dones afganes, i Somali Mam, Presidenta de l´associació cambodjana que combat la prostitució infantil. Amb moltes d´elles els contactes s´han enfortit durant els anys següents sobre objetius lligats a les campanyes contra les mutilacions genitals femenines, els drets de les dones afganes i la lluita contra la prostitució infantil.

Com a Comissària europea, Emma Bonino ha d´enfrontar-se mentrestant a complexes situacions. El febrer de 1995, esclata un contenciós entre Canadà i la UE sobre els reglaments de la pesca de l´halibut. Un vaixell pesquer espanyol en aigües internacionals és amenaçat a cops de canó per la marina canadenca. La Comissària de pesca defineix el fet com "un acte de pirateria internacional." Malgrat el violent xoc diplomàtic, Emma Bonino aconsegueix arribar a l´abril, al final d´una dura negociació, a un acord amb els canadencs. Poques setmanes després, Marroc interromp els acords de pesca amb la UE. Després de negociacions, conduïdes en les fases més delicades directament amb el rei Hassan II, el novembre s´arriba a la signatura d´un nou acord. El febrer de 1997, Emma Bonino és nomenada "Personalitat europea 1996" -un any després d´Helmut Kohl- per un jurat presidit per Jacques Delors, en reconeixement del seu ànim humanitari i la seva fe en el futur de la integració europea. El març, l´epidèmia de les "vaques bojes" posa en serioses dificultats la Comissió de Brusel.les. El President Jacques Santer decideix confiar a Emma Bonino la gestió de la crisi i li asigna la competència en matèria de seguretat alimentària. Emma Bonino negocia amb el Regne Unit mesures severes pel control de l´enfermetat, evita la censura del Parlament europeu i gradualment restableix la confiança dels consumidors en el consum de la carn.

Entra en la esfera dels seus interesos el Mitjà Orient, sobre el qual es formen densos núvols amenaçadors, també per l´incumpliment de l´Iraq respecte de les advertències i les sancions internacionals i de la mateixa ONU. Durant una missió humanitària a l´Iraq, l´agosto de 1997, visita el Kurdistan iraquià, i no és autoritzada a anar cap el sud del país. Es troba amb representants del govern de Bagdad, entre ells el Vice Primer ministre Tarek-Aziz, al que recorda que els danys inferits a la població per 30 anys de dictadura excedeixen abondantment els provocats por 6 anys d´embargament "occidental". Pel setembre, organitza una missió a l´Afganistan per a averiguar l´estat dels progressos dels projectes del despatx humanitari de la Comissió i a Kabul resta ostatge dels talibans durant quatre hores. Al retornar a Europa, denuncia el règim de terror que regna en aquell turmentat país, subratllant en particular la condició de les dones i la política de repressió religiosa. Promou la campanya internacional "Una flor per a les dones de Kabul", que culminarà el 8 de març de l´any següent. Quan el règim dels talibans caigui, mentre a Bonn està en curs la conferència internacional per a assignar a l´Afganistan alliberat un govern provisional, llança, amb el Partit Radical Transnacional, una campanya a favor de la presència de dones en el nou govern. Més de sis mil parlamentaris, ministres, personalitats i ciutadans de més de cent països prendran part en el dia de dejuni previst per l´1 de desembre de 2001. És el primer satyagraha global de la història radical. Dues són les dones electes per a formar part de l´executiu ad interim i una representant, Soraya Rahim, ministre per a les qüestions femenines, intervindrà en el XVIIIé Congrés del Partit Radical Transnacional (Ginebra) del 4/7 d´abril de 2002.

El desembre de 1997, Emma Bonino representa la Comissió europea a la Conferència d´Ottawa per a la signatura del Tractat per l´erradicació de les mines antipersona, "l´arma dels covards". En el curs de les seves missions humanitàrias, a l´Irak com a l´Afganistan, a Cambodja com a Bòsnia, trobà centenars de víctimes de mines. Ja en el 1994 com a relator per a la Comissió d´Afers Exteriors de la Cambra dels diputats, aconseguí la decissió unilateral del Parlament italià per a l´abandonament total de les mines antipersona.

El març de 1999, per a posar punt final a la repressió ètnica de les tropes de Belgrad a Kosovo, la OTAN inicia una sèrie de bombardejaments dissuassius. Els refugiats d´ètnia albanesa se compten per centenars de milers. Emma Bonino i Javier Solana, Secretaro General de l´OTAN, es troben al quarter general de l´OTAN, en vista de la missió humanitària de Bonino a la regió, per a encaminar una coordinació funcional entre els responsables de les operacions militars i els actors de l´esforç humanitari. Emma Bonino visita els llocs de frontera a Albània i Macedònia on vessa el poble kosovar: "Una deportació en massa d´éssers humans que s´aboquen sense més identitats en un futur que apareix com un abisme obscur", dirà de tornada. Es prodiga en intensificar l´esforç humanitari de la Unió Europea i promoure la coordinació entre les intervencions internacionales.

El 27 de desembre, como hem recordat, es "tresllada" a El Caire. En el Parlament europeu és membre de la Comissió d´Exteriors i la subcomissió per als països del Mashrek i els Estats del Golf. Amb una delegació parlamentària va, el maig de 2002 a Aràbia Saudí i Iemen, reafirmant la necessitat política, també d´Europa, d´invertir el possible per a que la jove democràcia parlamentària iemení pugui progressar reforçant les estructures de l´Estat de Dret del que ha escollit dotar-se. El juny, torna a Kabul per a la inauguració de la Loya Jirga -la primera assemblea legislativa afgana- per a participar, convidada per les feministes del país, en una conferència internacional de títol "Dones en marxa per l´Afganistan", i ratificar "una carta afgana dels dres femenins" a proposar en la reunió dels caps de tribu. Ja des del principi, segueix el procés judicial a l´intelectual demòcrata egipci Saad Eddin Ibrahim que, detingut el 26 de juny de 2000 i acussat de quatre càrrecs, entre els quals frau i corrupció, és condemnat a set anys de presó por haver, a més a més, "perjudicat la imatge de l´Estat". La sentència de condemna ha estat anul.lada el febrer de 2003 gràcies a la campanya internacional en la que Emma Bonino ha participat aconseguint el recolçament del Parlament europeu.

Una particular atenció d´Emma Bonino ha estat finalment desenvolupant-se, en els darrers anys, en els nous aspectes de la "qüestió femenina." Inicià el seu compromís civil amb els temes del divorci i l´avortament, i aquest retorn és natural, encara que en un context diferent, l´internacional. Segons consideracions de l´OMS, 130 milions de dones i nenes al món han estat víctimes de la cruel pràctica de la mutilació genital femenina i cada any dos milions estan amenaçades de patir-la. El juny de 2000 els diputats radicals europeus presentaren una proposta de resolució de denúncia, i el novembre d´aquell any organitzaren un "Dia de coneixement". Gràcies a una feliç i útil trobada de sinergia política amb AIDOS, l´Associación de Dones Italianes pel Desenvolupament presidida per Daniela Colombo, des de fa anys activa en aquest sector, el 10 de desembre de 2001 és encaminada, amb una conferència internacional al Parlament europeu, una campanya -"stopFGM"- en recolçament de la lluita de les dones africanes que treballen des de fa més de 20 anys amb tanta determinació com manca de possibilitats sinérgiques i visibilitat internacional. Del 21 al 23 de juny de 2003 stopFGM organitza a El Caire una conferència internacional sobre les directrius bàsiques d´una legislació que posi les bases per a la total erradicació d´aquesta vergonyosa pràctica. Participen els representants dels governs dels 28 països interesats, les dues màximes autoritats religioses egípcies, l´Imam Tantawi i el representant de l´Esglèsia Copta. Està present també la senyora Suzanne Mubarak.

Les urgències de la política internacional i els nous paràmetres de l´àrea medioriental post-Saddam, encara en vies de definició, la indueixen a tornar a l´Iraq a set anys de l´anterior visita. Acompanyada pels eurodiputats radicals Gianfranco Dell´Alba i Marco Cappato, la visita es desenvolupa del 21 al 24 de març de 2004, en coincidència amb el primer anniversari de la guerra. La primera etapa és Nassiriya, on te la seva base el contingent militar italià. Es troba amb el Governador de la província de Dhi Qar, Sabri al Rumadyah i amb una àmplia representació de dones locals. En els dos dies següents, la delegació radical es desplaça a Bagdad per a una reunió amb l´embaixador Paul Bremer, procónsul americà a l´Irak, que il.lustra els pasos més delicats del procés de traspas dels poders a un govern provisional iraquià, i trobades amb els interlocutors institucionals iraquians (membres de l´interí Governing Council i ministres del govern provisional), de cada ètnia (xiíta, sunnita, kurda, turcomana...), entre els quals Adnan Pachachi, possible futur Cap de l´Estat i Raja Khuzai, que s´ha esforçat durant la redacció del nou text constitucional per a que fossin anul.lades les propostes inspirades pel fonamentalisme ètnico-religiós. La delegació també es troba amb representants de la societat civil, entre ells el president d´una de les associacions més preocupades pels drets de les dones, Widad Kareem. El missatgee emés en totes aquestes trobades és unívoc: "no ens agrada ésser ocupats però tampoc que marxeu". L´exigència que emergeix és no entregar als iraquians a la seva sort després de 25 anys de dictadura, recomposar un quadre bassat en una alternativa multilateral, assegurar aquell mínim de seguretat essencial per a poder rellançar l´economia, garantitzar un traspas de poders ràpid però també sostenible, encarrilar el terrorisme en nom de la "indivisibilitat" de la seguretat al món. De camí de tornada, la delegació radical es detingué a Kuwait City on es trobà amb les associacions de dones -en un país on les dones ni tan sols poden votar- per a exposar i concordar les accions de recolçament i promoció de la democràcia liberal, a partir dels principis ja sotscrits per decenes de Governs àrabs a la "Declaració de Sana´a."