despesa fraudulenta de Diner Públic per a tècniques inútils de rehabilitació

Almenys el 60% dels fons que el Sistema Nacional de Salut (SNS) ha dedicat a tractaments rehabilitadors de dolor de coll, esquena i espatlla s'han destinat a procediments carents de fonament científic o inútils, la qual cosa constitueix un "malbaratament" anual d'uns 75 milions d'euros. Així ho revela un estudi en el que han participat més de 19.000 pacients i que demostra, segons el president de l'Organització Mèdica Col·legial, Juan José Rodríguez Sendín, que no té sentit plantejar mesures com el copagament mentre no es racionalitzin les "borses d'ineficiència" que arrossega la Sanitat pública.

Francisco Kovacs, coautor de l'estudi i director de la Xarxa Espanyola d'Investigadors en Dolències de l'Esquena (REIDE), ha dit que aquestes dades han d'empènyer a les autoritats sanitàries a "no retardar més" l'aplicació de mesures que garanteixin que es decideix amb lògica "quins tractaments finança la Sanitat pública i quins no". "En el context d'una crisi econòmica no té sentit seguir dilapidant recursos en procediments inútils o contraproduents, ni continuar renunciant a l'estalvi que generen les tecnologies eficients", ha asseverat.

Tots dos doctors han recordat que l'ús de tractaments ineficaços exposa als pacients a riscos i costos injustificats i han demandat que no calgui esperar a "escàndols" com el de les pròtesis mamàries PIP per adoptar pautes que controlin l'eficiència de la despesa sanitària en innovacions tecnològiques. La investigació es va realitzar en el Servei Canari de Salut perquè ha estat el primer de tota Espanya a implantar un sistema informatitzat de gestió, que ha fet possible computar els tractaments rehabilitadores que rebia cada pacient.

Entre 2004 i 2007, aquest Servei va gastar més de 5 milions d'euros a pagar en centres privats concertats el tractament rehabilitador de 8.308 pacients amb dolor de coll, 5.693 amb dolor lumbar i 5.035 amb dolor d'espatlla. Com a mitjana, aquests usuaris van rebre entre 30 i 35 sessions de rehabilitació, en les quals es van aplicar unes quatre tècniques diferents. Del total dels tractaments aplicats, solament el 39,9% -que van suposar el 40,5% dels costos- comptava amb proves científiques sobre la seva eficàcia i la resta, no. Així, el 59,5% dels fons públics es va destinar a pagar tractaments carents de fonament científic i, d'ells, el 27,54% va cobrir l'aplicació de tècniques que havien demostrat prèviament ser inútils.

Però aquest és un càlcul "molt conservador", ha advertit Kovacs, doncs es va realitzar assumint sempre la hipòtesi més favorable per a l'eficiència dels recursos sanitaris. Per exemple, per considerar que un tractament era efectiu va bastar amb que una sola revisió sistemàtica o guia de pràctica clínica el classifiqués com a tal, encara que totes les altres concloguessin el contrari. A més, només es van calcular els costos dels pacients tractats en clíniques privades concertades -que només representen el 70% del total- i en els que alguns costos, com els de personal, solen ser inferiors als de la Sanitat pública.

L'expert ha explicat que encara que la quantia dels recursos públics invertits en rehabilitació pot variar d'un servei de salut a un altre, la proporció dels costos destinats a tecnologies que expliquen i manquen de fonament científic -40% i 60%, respectivament- és vàlida per al conjunt de les CC.AA.

De fet, ha conclòs, les dades disponibles reflecteixen que la pràctica clínica amb aquests malalts és molt similar en tots ells, aplicant tècniques la utilitat de les quals no s'ha corroborat científicament com termoterapia, làser cutani, magnetoterapia, estimulació elèctrica, ona curta o ultrasons, entre uns altres. Tant Sendín com Kovacs han posat l'accent que aquests resultats aconsellen, en el context actual de crisi econòmica, deixar de pagar amb recursos públics els procediments inútils i reinvertirlos en tractaments i tecnologies amb uns resultats sotmesos a l'evidència científica.

15-II-12, efa, lavanguardia