Els presidents Josep Lluís Albinyana, Cristòfol Soler i Quim Torra han esdevingut una companyia que denuncia les penúries de la dependència a Espanya per a cadascun dels principals territoris dels Països Catalans. Tots tres comparteixen que han ocupat les màximes responsabilitats dels tres territoris, i tots tres han topat amb l’estructura política espanyola. Albinyana fou el president del Consell del País Valencià pre-autonòmic, entre el 1978 i el 1979. Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996. I Torra, president de la Generalitat de Catalunya entre el 2018 i el 2020. I cap d’ells té disciplina de partit, cosa que els fa dir allò que pensen. Ni Soler és encara al PP, ni Albinyana al PSPV. I Torra no ha estat mai militant de Junts: va ser president com a independent per les traves espanyoles a l’hora d’investir Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Tres veus independentistes lliures amb accents diferents, però amb molts punts en comú, que aquests darrers anys han recorregut el país per compartir el seu diagnòstic. Avui, Torra i Soler han aterrat a la Universitat Catalana d’Estiu –amb Albinyana connectat per videoconferència– i han respost les preguntes sobre l’estat dels Països Catalans que els ha fet el públic i la moderadora, Marta Poblet, investigadora de la Universitat de RMIT de Melbourne. Amb l’informe Fènix molt present, han tractat aspectes com la turistificació i el model econòmic, l’empobriment per culpa de la “turboaspiradora” espanyola, la diàspora del talent català i l’emergència lingüística. I, tot plegat, amb una conclusió comuna: sense la sobirania d’un estat, qualsevol idea que es pensi per a resoldre aquests desafiaments serà un pedaç en el millor dels casos i un fracàs en la resta.

“No som un país que pugui opinar sobre fer això o això altre, perquè no tenim competències. Vols dir que no hauríem de prioritzar ser independents o no fer-ho per poder resoldre els problemes?”, ha demanat Torra, que ha reconegut la incapacitat per a assolir la independència durant els anys que va ser president. Quan li han preguntat per la necessitat d’un canvi de lideratges en l’independentisme, Torra ha descartat que un procés d’independència pugui ser reeixit amb els mateixos dirigents que ja ho han intentat i que han fracassat: “Penso que Catalunya només serà independent si ho decideix unilateralment. I si hem de tornar a fer un procés per a fer una declaració unilateral d’independència, qui és creïble per a encapçalar-ho? Els qui no en vam ser capaços, no som els adequats.”

Ha remarcat que hi havia “un talent immens a la societat”, però alhora ha avisat de l’esterilitat de pretendre que un canvi de dirigents polítics, per si sol, pugui servir per a sacsar un país que s’enfonsa en problemes multidisciplinaris. “Tendim a parlar-ne com si fóssim un país normal, amb les competències legislatives i fiscals. És fals, digui’m quina sobirania tinc per a parlar de molts temes recurrents en la societat catalana.” Com a exemple, s’ha demanat què podia fer Catalunya per frenar el canvi climàtic: “Si no tenim competències ni recursos, aquest país viu en col·lapse.”

Albinyana ha descrit un País Valencià que camina “entre el desconcert i la ruïna” per culpa del “sistema colonialista del poder central”. “Ho tenen tot, i volen tindre-ho tot”, ha avisat. Una “turboaspiradora” que absorbeix cap a Madrid tots els recursos de l’estat espanyol. Davant aquesta agressió, ha dit, el País Valencià s’ha disparat històricament un tret al peu per l’anticatalanisme: “Han fet seguidisme de l’agenda madrilenya i el desconcert ha conduït a la ruïna.” Recordant les darreries dels anys setanta, quan va ser president, ha dibuixat un País Valencià com un “país del benestar”, amb una indústria pròpia i un futur econòmic al davant: “Déu, o qui siga, ens havia beneït amb el pensament crític de Fuster, que ens havia donat una perspectiva històrica correcta.” Això es va estroncar i ara veu el País Valencià en la ruïna econòmica, la tretzena entre les comunitats autònomes de l’estat espanyol.

 

Fotografia: Josep Maria Montaner.

Una depauperació que no es limita a l’espoli fiscal i a la desinversió, sinó a l’atac constant contra el català: “Hi ha hagut una persecució de la llengua, és una palanca importantíssima de l’economia d’un país.” És una eina que dóna visibilitat i marca. “Ningú dubta de la qualitat dels cotxes alemanys, de la resistència del ferro basc ni de la tecnologia mèdica dels catalans”, ha dit. Sense una identitat cultural i lingüística genuïna, l’economia valenciana tindrà problemes per a agafar impuls, creu Albinyana.

“A les Illes ens hem tornat gats pel turisme”, ha afegit Soler, que ha blasmat els governs successius per no haver concretat mesures ja previstes en les normatives turístiques, però que han quedat sense desenvolupar: “Acords presos i que s’haurien de respectar, no es respecten. Per jo, és una falta de seriositat política.”

L’emergència lingüística

I si l’economia és motiu d’alarma, també ho és la situació de la llengua catalana, que, com ha dit Torra, afronta uns desafiaments diferents d’aquells que havia afrontat els darrers tres-cents anys després de la derrota davant els Borbons. “La corba és implacable, sortim del franquisme amb una majoria de catalanoparlants i en aquests moments som un terç”, ha alertat. Amb aquesta emergència, promoguda per la debilitat del català davant la globalització i un estat molt més fort i omnipresent que no pas segles enrere, Torra ha avisat que no es podia comptar amb la protecció d’unes institucions subjugades a la constitució espanyola i que tota la responsabilitat corresponia a cada català: “La societat catalana ha de tenir el convenciment que li toca a ella de salvar la llengua, és imprescindible mantenir sempre el català.”

Soler ha parlat de l’embat contra el català a l’escola del govern de Prohens, que ha comparat amb el “quadrienni negre” de José Ramón Bauzá. Ha previst una mobilització educativa el curs vinent i ha posat en relleu el compromís de les famílies amb l’educació en català: “A Mallorca, el 82,78% demana el català com a primera llengua dels fills; a Menorca el 91,65%, i a Eivissa i Formentera, el 60,34% de les matrícules corresponen al català.”

Malgrat la mirada negra d’Albinyana a la classe política valenciana a l’hora de defensar els interessos del seu poble, ha celebrat l’activisme de carrer en favor de l’escola valenciana i les entitats culturals. “Ha estat aquesta lluita la que ha salvat el País Valencià. Hi ha una diferència entre la falta de múscul dels dirigents polítics, que no han continuat cap lluita pel deute històric o el corredor mediterrani, i les guerres que s’han guanyat per la perseverança dels ensenyants de l’escola valenciana.” “Gràcies a ells –ha dit– ens podem mantenir en una mínima dignitat, encara que l’empobriment siga brutal.”

“Hi ha una impossibilitat de canvi a l’estat espanyol”

Tots tres presidents veuen clar que només amb les eines que tenen els estats es podrien afrontar correctament els problemes dels Països Catalans, i tots tres coincideixen que no hi ha camí dins Espanya perquè sigui aquest estat qui es preocupi de resoldre’ls. “Espanya té una impossibilitat conceptual d’evolució”, ha dit Albinyana.

“La història és molt tossuda, no crec que es pugui pactar amb Espanya”, ha afegit Torra, que ha mostrat incomprensió pel fet que els partits independentistes cerquin acords amb el govern espanyol. “De debò que un partit independentista ha d’acabar convertit en crossa de l’estat del qual et vols separar? Imagineu la dificultat d’explicar al món això.” Per Soler, el diagnòstic és ben clar: “L’estat ens té collats, som colònies seves.”