El Parlament de Catalunya ha conclòs que la DGAIA ha funcionat durant anys sota una lògica de l’emergència, amb un sistema de protecció en tensió per la manca de recursos, la dependència de la gestió externalitzada i una planificació insuficient. Aquestes són les principals conclusions que els diputats deixen escrites en el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), aprovat avui al ple per la mínima. Ho han fet amb els vots del PSC, ERC i, en la majoria dels casos, els Comuns. Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana hi han votat en contra.

Durant pràcticament un any, els diputats han provat d’aclarir què havia passat en aquest organisme, assenyalat per les disfuncions del sistema de protecció a la infància, les dificultats en la gestió de les prestacions als joves ex-tutelats, l’ús de contractes d’emergència i els casos de vulneració de drets dels infants tutelats. Concretament, han estudiat l’activitat entre els anys 2011 i 2025, i han pogut constatar que hi ha un gran desgavell.

El dictamen dibuixa un sistema molt tesat, amb mancances que la comissió considera estructurals i que són fruit d’un model que s’ha anat configurant i consolidant govern rere govern, però amb un especial èmfasi en l’etapa de Convergència i Unió. El document és punyent i referma la informació que han aportat institucions com la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau.

Els diputats deixen clar que, en l’externalització, hi ha hagut manca de control i finançament. Per això, en l’apartat de propostes de millora, insten el govern a eliminar “el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada”.

“Un sistema desbordat”

La diagnosi dels diputats es resumeix en aquesta frase: “Estem davant d’un sistema desbordat que s’ha operat des de la lògica de l’emergència.” El document detalla que el problema va molt més enllà de les situacions esporàdiques i que s’arrossega de fa anys. Hi ha hagut manca de planificació, pressió sobre els recursos, dependència de serveis externalitzats i dificultats de supervisió del sistema.

Enmig de tot això, hi ha hagut uns quants escàndols, com ara la violació i prostitució d’una menor sota la tutela de la DGAIA, entre els anys 2020 i 2021; l’informe de la Sindicatura de Comptes que assenyalava que el Departament de Drets Socials havia malgastat, pel cap baix, 167,5 milions d’euros en prestacions socials entre el 2016 i el 2024; o parlava dels pagaments indeguts als joves ex-tutelats i la posterior reclamació econòmica, que finalment va acabar amb una condonació del deute.

Aquest dictamen, que fa una radiografia i marca un full de ruta, s’ha aprovat avui al ple del parlament, tres dies després de la dimissió de la consellera de Drets Socials i Inclusió a qui va esclatar l’escàndol de la DGAIA, Mònica Martínez Bravo. El relleu es va fer públic dilluns al matí, en plena allau informativa arran de la victòria de la selecció espanyola de futbol. El substitut és Raúl Moreno, fins ara secretari general del departament. És un home del PSC i el govern assegura que seguirà una línia continuista de les polítiques de Martínez Bravo.

Les conclusions: un sistema en tensió per anys de manca de planificació i recursos

El dictamen conclou que la crisi de la DGAIA no respon a un únic episodi ni a una situació conjuntural, sinó a problemes estructurals acumulats durant anys. Els diputats assenyalen que l’augment de les necessitats d’atenció no ha anat acompanyat d’un augment proporcional dels recursos i que el sistema ha funcionat massa temps amb una capacitat de resposta limitada.

A parer de la comissió d’investigació, aquesta tensió és deguda a diversos factors acumulats, però assenyala especialment les conseqüències de les polítiques aplicades durant l’etapa de Convergència i Unió. El dictamen diu que la gestió d’aquells anys, juntament amb la política d’externalització de la gestió dels serveis públics, “van conduir a una pressió sostinguda durant tant de temps que només pot ésser catalogada d’estructural, i que qualsevol circumstància sobrevinguda podia haver donat lloc a unes dificultats en la prestació i qualitat dels serveis de protecció a la infància anàlogues a les produïdes”. Segons els diputats, aquesta situació va deixar un model amb menys capacitat de planificació, menys recursos residencials disponibles i una elevada dependència de la xarxa concertada.

Un dels principals problemes identificats en la DGAIA és la dependència de la xarxa externalitzada. És precisament ací on rau un dels principals escàndols de la DGAIA, el de les entitats externalitzades que atorgaven les prestacions als joves ex-tutelats. Durant anys, la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles havien controlat les prestacions. La Sindicatura de Comptes va assenyalar Resilis per pagaments indeguts per valor de 4,7 milions d’euros. Al maig, el govern va trencar la relació amb aquestes entitats i la consellera va anunciar que Drets Socials n’assumiria directament part de les funcions i automatitzaria processos.

El parlament constata que les entitats privades i del tercer sector han acaparat la gestió de centres residencials. Diu que aquest model de col·laboració és vàlid, però avisa: “Requereix unes condicions de control i finançament que no s’han donat.” La comissió defensa que l’administració no es pot limitar a “finançar places i derivar infants”, sinó que ha d’assumir “plenament la direcció pública del sistema, la planificació, la inspecció, l’avaluació de la qualitat i la supervisió tècnica i la responsabilitat última sobre els drets dels infants i adolescents tutelats”.

El dictamen també conclou que l’ús reiterat de contractes d’emergència i més mecanismes extraordinaris va permetre de garantir l’atenció immediata dels infants, però alhora va evidenciar les febleses del model. Segons la comissió, la recurrència d’aquestes eines “evidencia la necessitat de reforçar estructuralment el sistema de protecció a la infància i l’adolescència” i de disposar de més capacitat de planificació i recursos estables.

Quant als infants i adolescents tutelats, els diputats consideren que aquesta situació de tensió i saturació ha tingut conseqüències en la qualitat de l’atenció. La pressió assistencial, la rotació dels professionals i la manca de recursos especialitzats han dificultat una resposta individualitzada, especialment en àmbits com la salut mental, el trauma o la participació dels infants en les decisions que els afecten. “La salut mental no pot ser abordada com un recurs complementari o opcional, sinó com una peça estructural del sistema de protecció”, alerta el dictamen.

Finalment, per la comissió el gran objectiu és la prevenció: “La prevenció és el principal repte inacabat del sistema català de protecció a la infància”, diu. A més, reclama de reforçar el suport a les famílies, els serveis de proximitat i la intervenció comunitària per evitar que la resposta arribi quan les situacions ja s’han agreujat.

El full de ruta que proposa el parlament: desinstitucionalització i més prevenció

Conclusions a part, el parlament inclou un paquet de catorze propostes de millora que parteixen de tres premisses principals: que cal abandonar el model actual –que ha funcionat massa vegades amb urgència– i que cal més prevenció i supervisió pública.

Una de les principals reclamacions és canviar el paradigma en les polítiques d’infància i adolescència. S’expliquen: “Cal frenar l’excessiva dependència de l’atenció residencial i de la xarxa de centres subcontractats i prioritzar per llei el dret de l’infant a créixer en una família.” El dictamen reclama de prioritzar el dret dels infants de créixer en un entorn familiar i que la separació de la família d’origen sigui una mesura subsidiària, temporal i d’últim recurs. Per a això, proposa de reforçar les polítiques de prevenció i suport a les famílies, a més d’impulsar un nou pacte de país per a la infància que garanteixi compromisos pressupostaris, entre més mesures.

El parlament insisteix en la refundació de la DGAIA –ara anomenada Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència–, impulsada per la consellera Martínez Bravo el maig de l’any passat. El dictamen considera que l’organisme necessita més capacitat de lideratge, planificació i governança, i proposa una nova arquitectura basada en dues subdireccions diferenciades: una de dedicada a la prevenció i una altra a la protecció. També proposa de crear nous espais de comandament i supervisió, com ara una Oficina de Suport i Control de Centres i Serveis, un Servei de Revisió de Protocols i Incidències i una Àrea de Suport a la Prevenció.

Els diputats també tracten del model residencial. Reclamen d’avançar cap a la desinstitucionalització, reduir progressivament l’ús dels centres i potenciar l’acolliment familiar, especialment en infants de menys de sis anys. És una línia d’acció que quadra precisament amb allò que reclama la Sindicatura de Gregues. Proposen que els centres residencials avancin cap a models més petits i semblants a entorns familiars, amb un màxim orientatiu de deu places i un topall absolut de vint. També volen que s’augmenti el suport econòmic, psicològic i socioeducatiu a les famílies acollidores.

A més, el dictamen diu que cal millorar la planificació dels recursos per evitar que el sistema torni a funcionar amb una lògica d’emergència. Per això reclama mecanismes permanents de previsió territorial, reserva estructural de places i una distribució millor dels recursos a tot el país. També proposa de reforçar els serveis preventius per intervenir abans que les situacions de risc derivin en mesures de desemparament.

Més control públic, atenció dels joves ex-tutelats i persecució dels abusos

Hi ha més propostes de millora, algunes d’enfocades al control públic. Es dedica un apartat específic a la gestió dels diners i es reclama una administració més transparent dels serveis externalitzats. “El govern ha de culminar de manera urgent, abans d’acabar l’any 2026, el procés de fixació pública dels escandalls, tarifes i costos reals dels serveis concertats, eliminant el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada”, diuen. També demanen de prohibir pròrrogues contractuals sense cobertura legal, reforçar les inspeccions i crear canals independents de denúncia amb garanties de protecció per als alertadors.

Sobre els joves ex-tutelats, que van sofrir les reclamacions dels pagaments indeguts, el parlament creu que cal evitar que l’arribada a divuit anys sigui un tall brusc en el suport públic. El parlament proposa d’ampliar els recursos d’emancipació, reforçar els pisos assistits i els itineraris formatius i laborals i desplegar una estratègia específica que garanteixi habitatge, prestacions, regularització administrativa, salut mental i acompanyament fins a l’autonomia real.

Segons el dictamen, cal reforçar la resposta contra els abusos sexuals, els maltractaments i la violència institucional, partint d’una visió reactiva. Entre l’any 2020 i el 2021, una menor d’edat sota la guarda de la DGAIA va ser agredida sexualment reiteradament per una xarxa de pederàstia i la van utilitzar per elaborar i distribuir pornografia infantil. Entre les mesures proposades, hi ha la de millorar els protocols de detecció, garantir canals segurs perquè els infants puguin comunicar vulneracions de drets, reforçar la supervisió dels centres i continuar desplegant el model Barnahus.

La salut mental és un altre dels grans eixos de la reforma. Per això els diputats consideren necessari d’ampliar els recursos especialitzats per atendre infants i adolescents amb trauma, patiment emocional, problemes de conducta o situacions d’alta complexitat. El document reclama de reforçar els centres de salut mental infantil i juvenil, ampliar els dispositius terapèutics i garantir que els centres residencials tinguin suport clínic especialitzat.