espectacle de submissió (Vicent Partal)
... l’Església Catòlica universal, com a institució, té un rècord històric molt poc defensable. N’hi ha prou de recordar la Inquisició. O Franco entrant sota pal·li. I no parle tan sols d’història. La pederàstia institucionalitzada. El robatori d’edificis. Les irregularitats financeres. El menysteniment de les dones. La marginació dels homosexuals… Sí que és veritat que hi ha papes i papes. Però no deixa de ser sorprenent que hi haja qui –en virtut de la democràcia– s’agafa a la personalitat, perquè parlem ni més ni menys que de la darrera i única monarquia absoluta d’Europa i una de les cinc (tan sols cinc) que resten al món; i les altres quatre –atenció a la llista– són Oman, l’Aràbia Saudita, Brunei i Eswatini.
O jo vaig molt perdut –cosa que sempre pense que pot passar– o Pedro Sánchez va prometre fa temps de posar fi al concordat –essencialment un tractat de privilegis, un acord bilateral entre un estat i una institució religiosa que atorga a aquesta darrera una condició jurídica excepcional que cap altra confessió ni cap altra organització civil no té. Això permet que normes pactades amb aquesta institució se situen per damunt de la legislació ordinària i fins i tot, en alguns aspectes, de la constitució. I posar fi també a les immatriculacions –que autoritzen el robatori urbanístic permanent. O reformar l’IBI per a aconseguir que l’Església el pague.
La qüestió del concordat és especialment greu, car es tracta d’un mecanisme d’excepcionalitat jurídica en benefici d’una sola confessió religiosa, cosa que cal deixar clar que és incompatible amb un estat veritablement laic i igualitari. Els acords amb l’Església Catòlica recollits pel concordat no es poden justificar per raons històriques ni de tradició. I entre els privilegis vigents hi ha encara l’obligació que tots els plans educatius incloguen l’ensenyament de la religió catòlica, el dret que els professors d’aquesta matèria siguen elegits per l’ordinari diocesà, però al mateix temps formen part dels claustres, la prohibició de demolir cap edifici religiós sense dessacralitzar-lo prèviament, o la inviolabilitat dels arxius i documents de l’Església, un entrebanc notable quan la policia vol investigar delictes comesos per clergues –que ausades que n’ha d’investigar. Dit amb paraules senzilles, és un tractat que converteix els privilegis d’una institució privada en dret públic. I blindat...
7-VI-2026, vilaweb
