Juliol del 2022. La Laura viu sola en una habitació d’un hostal de Barcelona amb el seu fill de cinc anys. La seva situació econòmica és precària i subsisteix gràcies a una feina que l’obliga a estar unes hores a fora. Durant la seva jornada laboral demana a una veïna que es cuidi del nen mentre és fora treballant perquè a l’estiu no hi ha escola.

El nen és molt mogut i un dia calorós se li escapa a la veïna. Al cap de poca estona, una patrulla dels Mossos d’Esquadra troba el menor deambulant sol pel carrer. Després de preguntar-li on viu, es dirigeixen al seu domicili i, com que no troben la mare, el lliuren a la direcció general d’Atenció a la Infància i l’ Adolescència ( DGAIA) de la Generalitat. Allà, un funcionari, sense mediació d’un jutge, com estranyament continua establint la norma, decideix retirar la custòdia a la mare i atorga la tutela a l’Administració. Hores després ingressa en un centre de menors a 40 quilòmetres de la ciutat. La mare, desesperada, demana ajuda per recuperar el menor i l’únic suport que rep és poder visitar el nen una hora a la setmana.

Un mes després el nen participa en una activitat del centre de tutela a la platja, els monitors es despisten i el menor gairebé mor ofegat. Va sobreviure després de quatre dies ingressat i intubat. Gairebé tres anys més tard la Laura va poder recuperar el seu fill gràcies a l’ajuda d’una entitat de suport a les nombroses famílies que desgraciadament pateixen aquesta mena de situacions.

Fa just un any es va destapar l’horrible cas d’una nena de 12 anys tutelada per la Generalitat que havia estat violada reiteradament a Barcelona per un home que també l’oferia a altres pe­derastes. Aquest depravat va acceptar la setmana passada una condemna de 83 anys de presó per l’execrable delicte. Aquest últim episodi de tants d’altres no explicats va dinamitar la DGAIA i va destapar un descontrol enorme en la gestió dels menors a Catalunya, gràcies a la denúncia per part d’un empleat d’aquesta administració pública i a un informe demolidor de la Sindicatura de Comptes.

Aquell dictamen econòmic va treure a la llum un entramat opac que movia milions d’euros públics de manera poc controlada i que se sostenia perquè oficialment es prioritzava la retirada de la custòdia de menors a milers de pares i mares fins a arribar al punt que el 2024 el nombre de nens i adolescents custodiats per la Generalitat (8.977) superava el de presos a les presons catalanes (8.594). Tants mals pares i mares hi ha a Catalunya?

Darrere d’aquesta anomalia social hi havia una explicació econòmica. La Generalitat paga entre 4.000 i 6.000 euros per la tutela d’un menor i aquests diners els cobren el conjunt d’entitats que treballen per encàrrec del Govern en aquestes tasques. Per tant, promoure la tutela pública de menors va arribar a ser un bon negoci per a alguns, naturalment, sota l’empara de la legalitat.

Després de l’escàndol descobert l’any passat, la Generalitat va decidir refundar la DGAIA i rebatejar-la com a DGPPIA ( direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l’ Adolescència). Aquests últims dotze mesos s’ha començat a desmuntar discretament l’entramat perquè ara es prioritza evitar que els menors acabin sota la tutela pública invertint en la prevenció, en l’ajuda a les famílies amb profes­sionals que van a casa seva amb atenció les 24 hores, oferint-los advocats de franc i incorporant experts externs perquè no sigui un sol funcionari qui prengui la decisió de retirar la custòdia. Així s’eviten suspicàcies i les garanties de transparència són més grans. També s’han incorporat especialistes de l’àmbit de la salut pública per donar prioritat al retorn dels menors a les famílies amb més celeritat, sempre que es pugui. I, finalment, s’ha creat una figura que escoltarà els nens i vetllarà pels seus drets. L’objectiu és evitar el desemparament ajudant les famílies i, d’aquesta manera, començar a buidar els centres d’acollida.

És a dir: si el que va patir la Laura el 2022 passés ara, la gestió hauria de ser molt diferent. Abans de treure-li el fill i acusar-la de mala mare, algú analitzaria per què el nen estava sol i segurament es conclouria que el problema d’aquesta dona es podria resoldre amb l’ajuda d’un cangur durant la seva jornada laboral a l’estiu. Amb tota seguretat, el cost d’aquesta mesura seria molt inferior als 4.000 euros mensuals que la Generalitat va pagar a les entitats que van tutelar el nen en un centre durant gairebé tres anys.

Aquest nou mètode d’evitar la retirada de la custòdia sempre que es pugui és bo per a les famílies i dolent per als qui han tret profit legal del sistema anterior. Esperem que el nou rumb porti la nau a bon port i ningú no tingui la temptació de boicotejar-lo.