Formentera podria tenir en el futur un escó propi al Senat. Així ho ha aprovat —aquest dimarts— inicialment el Congrés a petició del Parlament balear. La Cambra legislativa illenca reafirmà la seva petició en aquest sentit el passat novembre amb el vot favorable de tots els grups manco Vox. Ara, una vegada que la cambra baixa espanyola ho ha pres en consideració, s’iniciarà el procés per a la reforma de l’article 69 de la Constitució perquè incorpori que Formentera, com fan les altres illes més petites però poblades dels arxipèlags balear i canari, elegeixi un senador. La previsió —si finalment s’aprova— també porta adherida una disposició addicional perquè entri en vigor a les pròximes eleccions i que no hi hagi, per tant, comicis a posta per cobrir la vacant. Serà així sempre que les eleccions espanyoles no s’avancin a l’aprovació de la reforma.
La petició del senador per a Formentera ja l’havia feta en el passat el Parlament balear en tres ocasions i en tots els casos no va prosperar. Així i tot, la cambra illenca hi insistí una quarta vegada i el novembre passat reafirmà la seva voluntat quan el plenari aprovà la petició per amplíssima majoria —50 dels 59 membres, tots els grups menys el de Vox, 5, i 4 absències— de reforma de la Constitució per dotar la més petita de les illes de l’arxipèlag de la condició de circumscripció electoral per elegir un escó senatorial.
El motiu que no l’elegeixi des de 1977 té el seu origen en la delicada distribució del poder polític per a cada una de les illes baleàriques i pitiüses. Un debat polític que s’inicià durant la Transició. Quan s’havien de convocar les futures primeres eleccions —que serien el 15 de juny de 1977— i es preveia que un decret del Govern regularia els comicis, amb circumscripcions provincials, primer la classe política menorquina —i el diari insular— i, després, l’eivissenca —amb el seu rotatiu— reclamaren que la respectiva illa elegís un diputat al Congrés. Tot d’una, veren que no assolirien l’objectiu. Aleshores la reivindicació se centrà en la representació pròpia al Senat. En aquells moments, Formentera tenia amb prou feines 3.000 habitants —ara uns 12.000— i no es plantejà que tingués un escó propi. Així que s’optà per fer una sola circumscripció amb la Pitiüsa major, que elegiria un senador, igual que ho faria Menorca, mentre que Mallorca n’elegiria tres.
Aquella norma reguladora de les eleccions que havia de ser provisional es convertí en essència en definitiva a la Llei electoral i, també, a la previsió de la Constitució (1978) que estableix la representació per illes al Senat. Per tant, el nombre de senadors que elegeixen les Balears i la distribució per illes es manté igual d’aleshores ençà.
L’actual senador per Eivissa-Formentera, Juanjo Ferrer —en representació del PSOE, Sumar, Esquerra Unida i Ara Eivissa—, ha dit respecte a la petició que «estam davant d’una reivindicació històrica», i que el Senat, ja en una data tan llunyana com el 2009, es va mostrar «d’acord de forma unànime, al Ple del 15 d’abril» d’aquell any en impulsar la reforma constitucional en el sentit indicat. No va ser possible. Ferrer recordava que «al segle XX Formentera va deixar de dependre administrativament d’Eivissa», i per això troba que ja és hora «de revertir una errada de la Constitució del 78, que va agrupar totes dues illes». En efecte, la petita illa manté la seva pròpia administració local i, des de la reforma de l’Estatut d’autonomia, el 2007, el seu Consell insular. Per altra banda, elegeix el seu propi diputat al Parlament des de 1983.
Li restava el senador per completar la representació política pròpia. Aquest dimarts, el plenari del Congrés acceptà tramitar el procés que podria acabar amb la injustícia històrica que ha patit l’illa des de 1977, fa quasi cinquanta anys.
