el Regne Unit eleva la protecció del còrnic i l’equipara al gal·lès, el gaèlic i l’irlandès
Les autoritats britàniques s’obliguen a triar almenys 35 mesures específiques per impulsar la llengua
Un rètol en anglès i còrnic a l'estació de Penzance. Autor/a: Geof Sheppard
El còrnic rebrà la mateixa protecció que el gal·lès, el gaèlic escocès i l’irlandès sota la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM), després que el govern britànic hagi decidit elevar-ne l’estatus, passant-la de la Part II d’aquest instrument legal a la Part III. Les organitzacions a favor del còrnic i el Consell de Cornualla consideren que és un pas històric.
La CELRoM és un tractat sota els auspicis del Consell d’Europa que cerca de protegir i promoure les llengües minoritzades històriques del continent. Els estats poden triar entre protegir una llengua dins de la Part II o la Part III. A la II, l’estat només es compromet a reconèixer-les i implementar mesures genèriques de foment. A la III, en canvi, s’obliga a triar almenys trenta-cinc mesures concretes en camps com l’educació, la justícia, l’administració o els mitjans de comunicació.
El Consell de Cornualla confia que el desplegament d’aquestes mesures impulsarà en el futur l’ús de la llengua, una de les menys parlades d’Europa: al cens de 2021, 471 persones van esmentar el còrnic com la seva llengua principal a Cornualla.
El còrnic és una llengua cèltica propera al gal·lès i al bretó. El nacionalisme còrnic considera que és un dels pals de paller de la identitat nacional de Cornualla. Perdut com a llengua comunitària al segle XVIII, des de mitjan segle XX hi ha esforços per revitalitzar-lo.
