l’OCB, la referència balear.cat
Quaranta anys de l'èxit de la lluita a Mallorca per la recepció de TV3
Poc després de l'inici de les emissions de TV3 a Catalunya, l'Obra Cultural Balear posà en marxa una campanya per assolir la recepció normalitzada a les Illes. L'èxit acompanyà la iniciativa i el 4 de juliol de 1985 es rebia per primer cop el senyal a tota l'illa de mallorca a través del repetidor que s'havia instal·lat en uns terrenys comprats amb els diners que aportaren un miler de mallorquins.
Per Miquel Payeras, 12.07.2025, eltemps.cat
El 4 de juliol de 1985 s’iniciava la recepció regular de TV3 a les Illes. Era la culminació d’una campanya popular que rere l’eslògan «Volem TV en la nostra llengua: TV3 ara!» havia recollit milers i milers de suports.
La iniciativa va néixer impulsada per l’Obra Cultural Balear, poc després de la creació de TV3 el 10 de setembre de 1983 i ràpidament es veié que molta gent li donava suport. L’interès per poder veure el nou canal televisiu es va estendre tot d’una sobretot pel fet que el senyal arribava des de Catalunya al nord de Mallorca i, per tant, en alguns indrets de la zona es podien veure els partits del Barça, tot i que a vegades amb certs problemes. Tant era. Es podien veure, i això era el que importava. Cada vegada que jugava, els bars de Valldemossa —localitat enclavada a la serra de Tramuntana— s’omplien amb una gernació de mallorquins de fora poble que volien veure per la televisió el seu equip. El fenomen superà l’anècdota ben aviat. Centenars i centenars de cotxes col·lapsaven el poble quan hi havia partit. Sobre aquesta realitat popular, l’Obra s'adonà que podia ser factible impulsar una recepció millorada i estable.
Així va néixer la idea de crear l’entitat germana Voltor, a posta per gestionar tot el necessari per fer possible la recepció. En paral·lel, la campanya popular pressionava socialment per assolir l’objectiu. Un miler de mallorquins es feren socis de Voltor —a 10.000 pessetes per persona— i posaren doblers per convertir en realitat el somni de rebre TV3 a —primer— Mallorca i —més tard— a totes les Balears.
Gràcies als deu milions de pessetes recaptats, es pogueren adquirir uns terrenys a Alfàbia, a la zona ideal de la Serra per instal·lar-hi un repetidor que projectàs el senyal des de Catalunya cap a tota l’illa.
L’esforç no bastava. Voltor i l'Obra sabien que calia també fer les gestions polítiques oportunes davant la direcció general de l’ens de la ràdio i televisió pública catalana i, també, davant del govern del PSOE de Felipe González, a Madrid, perquè no impedís —amb qualsevol excusa legal— la recepció. La feina fou complicada de fer. Es posaren en marxa molts contactes directes i indirectes entre Palma-Madrid-Barcelona, i finalment Voltor i l’Obra assoliren l’objectiu. Tenien tots els vistiplaus necessaris.
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
Durant la primera meitat de 1985, es posa en marxa l’aventura que culmina finalment aquell 4 de juliol d'ara fa quaranta anys. Arribava nítidament el senyal de TV3 a quasi tota l’illa. Posteriorment, es generalitzà la recepció i passà també a la resta d’illes. A Menorca l’Obra impulsà tot el necessari i el mateix any es rebé el senyal. A Eivissa el responsable fou l’Institut d’Estudis Eivissencs, que, seguint el model mallorquí, creà una entitat a posta, Sa Talaia, per canalitzar la recepció.
Des del primer moment la recepció del canal televisiu de Catalunya a les Illes va ser un objectiu a batre per part de la ultradreta anticatalanista. El 1989 el repetidor d’Alfàbia va ser cremat per part d’un vell feixista, Jaime Martorell. Inútil. La resposta popular va ser massiva i un nou repetidor es pogué aixecar, més modern i potent, cosa que permeté la consolidació definitiva del senyal i començar a rebre les emissions radiofòniques de la cadena; a finals d’any, el Canal 33, i també la televisió valenciana, Canal 9.
Més recentment, organitzacions ultres com el Círculo Balear —presidit per Jorge Campos, avui diputat del Congrés de Vox— s’han manifestat en contra de la recepció de TV3.
Durant vint-i-dos anys TV3 es convertí en una televisió més dels illencs. La seva corresponsal a les Balears des de 1986 —es jubilà el 2022—, Margalida Solivellas, es va fer un rostre popular a les llars baleàriques. Després, amb l’aparició d’IB3, a partir de 2006, les coses canviaren i, com és lògic, el canal balear ocupà el lloc de referència televisiva en català per als ciutadans de l’arxipèlag.
A banda de les cadenes citades, el panorama televisiu en català a les Illes podria enriquir-se ben aviat gràcies a una altra gestió feta per l’Obra Cultural Balear. El president de l’entitat, Antoni Llabrés, es va reunir a Madrid aquesta setmana amb el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, per demanar-li que les Illes poguessin rebre el nou canal de TVE en català. La direcció de l’ens havia negat aquesta possibilitat. El ministre, segons l’Obra, es mostrà favorable a la idea i assegurà que així ho transmetria a la cúpula de TVE.
