Orestea (Èsquil)
|
L’Orestea, l’obra més profunda i fascinant del teatre grec
|
|
L’Orestea arriba en una nova i flamant traducció en vers d’Eloi Creus i Miquel Desclot que recupera una de les veu d’Èsquil, una de les més antigues i poderoses de la poesia grega, i amb pròleg de l’escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, que n’ofereix una lectura aprofundida. Les tres tragèdies que conformen l’obra mestra d’Èsquil giren al voltant del destí de la casa d’Atreu, un cicle de crims i venjances que culmina amb la instauració d’un nou ordre legal en què impera la justícia de la ciutat.
Amb un llenguatge poètic viu i fidel a l’original grec, la nova versió acosta l’obra al lector contemporani i recupera l’impacte escènic i emocional que va tenir en el seu moment. Com afirma Jordi Llovet a El Quadern d’El País, «aquesta Orestea, al costat de l’extraordinària Ilíada que va traduir Pau Sabaté, dignifica el panorama editorial català com poques iniciatives han sabut fer-ho: […]costa pensar que es pugui fer més bé».
|
|
|
També n’han dit:
- Jordi Pàmias a Núvol, destaca que aquesta versió “irromp amb empenta al panorama literari català” i afegeix que cada època mereix la seva Orestea, una obra que, a ulls d’ara, fa “repensar el pes de la religió en les democràcies”.
- Begoña Gómez Urzaiz a La Vanguardia posa en relleu que, fins ara, només comptàvem amb una versió en prosa “provisional”, segons el mateix Riba, i que l’Orestea no tenia una traducció adequada en català.
|
|
|
lacasadelsclàssics, 12-IV-25
